Resultats de la cerca

Seguidor del sainetista valencià Eduard Escalante, no intentà superar el seu mestre ni innovar dins el gènere El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe publicada el 1912, i fins a la seva mort n’escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes són Terres maleïdes estrenada el 1911 i publicada el 1919 —adaptació de La barraca de Blasco Ibáñez—, Per la fam d’heretar 1918, Voleu llum, o València a fosques 1918, Cels de novençà 1919, Mosquit de tenda 1923, Una ajuda 1925, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927 o Rialles del…

Infant de cor, es formà musicalment amb Josep Pons, organista L’any 1820 fou nomenat organista de l’església parroquial de Sant Tomàs, i més tard de la catedral Dirigí l’escola de cant fundada per la Societat Econòmica d’Amics del País Despertà l’admiració de Liszt com a improvisador d’orgue quan aquest visità València el 1845, i sostingué correspondència amb ell Compongué nombroses obres religioses misses, motets, goigs, villancicos i un Himne a Sant Vicent Ferrer 1855, i ja en vida li editaren Dos versos de 5è to per a orgue 1853 Totes les seves obres per a aquest instrument…

Es formà al Reial Conservatori de Música de Madrid i finalitzà els seus estudis amb un primer premi Llicenciada en filologia romànica per la Universitat Complutense de Madrid, es perfeccionà musicalment amb Li Stadelmann a la Müsikhochschule de Munic i amb Rafael Puyana a París Després de nombroses gires de concerts per Europa, l’any 1963 debutà als Estats Units amb un concert al Metropolitan Museum de Nova York Enregistrà el Concert per a clavicèmbal de Manuel de Falla i, també del mateix compositor, El retablo de Maese Pedro , amb el qual obtingué el Grand Prix du Disque Fou professora de…

Tracta de l’agricultura del País Valencià, amb un especial interès pels problemes de l’exportació i per la situació dels mercats exteriors, sobretot de l’Europa occidental Darrerament inclou també seccions i monogràfics sobre l’agricultura i l’agrocomerç d’altres comunitats autònomes espanyoles Editat per Sucro SL, fou fundat per Josep Ferrer i Camarena, que l’ha dirigit, amb Martí Domínguez i Barberà Entre l’1 de maig i el 21 de desembre de 1966 aparegué com a suplement dominical del diari Al Dia , publicat per la mateixa empresa, que també edita l' Anuario Hortofrutícola Español i l'…

Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en…

En les seves poesies usà el pseudònim de Rector de Bellesguard , nom d’una possessió familiar a l’antiga vila de Sarrià Es conserven un bon nombre de composicions seves —algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana —, de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat Moltes d’aquestes composicions es refereixen a personatges i esdeveniments de la vida barcelonina del seu temps Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk El 1703 intervingué en l’edició de les obres de Vicent Garcia…

Formà part del consell de redacció de la revista Cairell Com a poeta publicà Espenta 1979 Professionalment dedicat al periodisme, ha realitzat una tasca de reflexió sobre la societat valenciana que es reflecteix en títols com Vicent Ventura converses amb un ciutadà 1993 i en els assaigs Un país possible Identitat valenciana i modernització 1989 i Els temps moderns societat valenciana i cultura de masses al segle XX 2002 Com a narrador i novellista ha publicat No diguis adéu 1989, Hores buides 1990 i Les llunes de Russafa 2005, premi Joanot Martorell, on mostra, en parallel, la…

És accidentat, al N, pels contraforts meridionals de les serres que separen els Serrans i l’Alt Palància del Camp de Túria les Ombries, 881 m alt, i és drenat principalment per les rambles Castellarda i Primera de Llíria, afluents del Túria per l’esquerra L’àrea no conreada és coberta de pinedes i matollars, en part de propietat municipal, tradicionalment aprofitades com a pasturatges d’hivern pels ramats d’ovins castellans i aragonesos L’agricultura ocupa més de 13000 ha Les 600 ha, que aprofitaven l’aigua de la important font de Sant Vicent, que una xarxa de séquies distribueix, produeixen…

Creada el 1782, segregada de la diòcesi de Tarragona, depengué d’aquesta província eclesiàstica, fins que passà a la de València el 1851 Els primers bisbes, Manuel Abab y Lasierra, Eustaquio de Azara i Climent Llocer dugueren a terme la divisió de les dues illes en parròquies, la construcció de noves esglésies, reformes a la catedral, creació del seminari, etc, i exerciren una important activitat en els camps social i econòmic El concordat del 1851 suprimia el bisbat i l’agregava al de Mallorca L’agregació, tanmateix, no es feu efectiva, i la diòcesi fou regida per vicaris capitulars, com a…

Des de llavors se n’han editat 14 números, i constitueix a hores d’ara la publicació senyera de l’esmentada institució Actualment porta el subtítol de Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida El naixement de la revista s’emmarca en l’onada de publicacions amb què es materialitzà el notable impuls experimentat per la historiografia local valenciana a la dècada del 1980 De fet, és la prova de l’existència, la consolidació i la vertebració d’un conjunt d’investigadors de diverses disciplines, tots ells fills de la comarca, entorn de la figura del professor Emili Casanova UV-Estudis…