Resultats de la cerca

Se celebra la 90a edició dels Oscar Entre els premiats sobresurt el director mexicà Guillermo del Toro que, amb el seu film The Shape of Water , obté quatre Oscar, entre els quals a la millor pellícula i al millor director Gary Oldman obté l'Oscar al millor actor principal per  Darkest Hour , i Frances McDormand a la millor actriu per Three Billboards outside Ebbing, Missouri

L’actor italià Vittorio Gassman s’acomiada de l’escena teatral amb una darrera representació en solitari al teatre Sistina de Roma, on ofereix un recull dels seus millors espectacles Gassman, de 77 anys i amb una carrera de 150 espectacles teatrals, al marge del cinema i la televisió, anuncia que la seva retirada de l’escena és definitiva, però que encara seguirà vinculat als altres àmbits

Format a Viena 1917, ja es destacà en el camp social en fundar l’anomenat “teatre de l’espontaneïtat”, on cada actor improvisa el seu paper Emigrat als EUA 1926, creà el psicodrama , tipus de psicoteràpia que consisteix bàsicament en un mètode de relacionar una persona amb les altres i fer-la servir com una força de repulsió o d’atracció dins el grup

Collaborà amb Tono en la comèdia La viuda es sueño , i estrenà altres comèdies d’èxit i l’antologia apòcrifa Las mil peores poesías de la lengua castellana Fou durant anys un dels collaboradors més característics de “La Codorniz”, sovint amb el pseudònim d’El Marqués de Santi-Llopis Actuà com a actor en diversos films, entre els quals El espontáneo 1963, de Jordi Grau

Una existència miserable féu que es refugiés en el teatre, on collaborà amb Fletcher The False One , 1620 Thierry and Theodoret , 1617 El seu teatre tràgic és eclèctic i impersonal The Roman Actor , 1626 The Duke of Milan , 1621, mentre que les comèdies són més àgils i riques de llenguatge en són conegudes A New Way to Pay Old Debts 1633 i The City Madam 1632

Funcionari durant deu anys i crític teatral, des del 1878 fou secretari de l’actor HIrving A la mort d’aquest 1905, fou periodista i empresari teatral La seva producció novellística i de narrativa, en la tradició de la novella gòtica , és avui pràcticament oblidada, a excepció de la novella Dracula 1897, el protagonista de la qual ha esdevingut un mite de la cultura del s XX

S'inicià com a actor, primer a l’escena i més tard al cinema, en diversos films de Charlie Chaplin i de la Triangle Cap al 1920 realitzà films per a Mack Sennet El 1928 The Singing fool obrí la seva participació en la comèdia musical 42th Street 1933, Wonder Bar 1934 Cultivà també el cinema dit social a Marked Women 1937 i d’altres films

Director i actor de doblatge, s’ha especialitzat en el teatre per a infants, particularment en la formació d’actors En collaboració amb Rodolf Sirera, ha publicat El teatre a l’escola 1989 Ha fet nombroses adaptacions i muntatges per a aquest públic i ha publicat El Drac 1995, Teatre per a més de quatre 1995 i la narració El clot del dimoni 1998

Ha treballat com a actor, doblador, i fundador i coordinador de diverses entitats cíviques És autor de les peces de temàtica social L’estació de la disbauxa 1992, Euskadi crema 1992, Abans de les vespres 1993, premi Enriqueta Arimany de teatre breu 2002, Fosc de lluna 1994 i Draps bruts 1999, entre d’altres També ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema

Abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se a la pintura 1962 Se centrà, partint de l’informalisme, en el tema nostàlgic de les parets de les cases de la petita burgesia 1964, i publicà, amb gravats de 1964-66, el llibre Petit homenatge a la flor de paret 1967 Centrat després en el tema de les balustrades noucentistes 1968, reaccionà contra la comercialització de l’obra d’art i evolucionà cap a l’ arte povera i l’art conceptual, evolució iniciada amb la participació en la Mostra d’Art Jove de Granollers 1971 Es consolidà com un artista amb una trajectòria caracteritzada per la…