Resultats de la cerca
Es mostren 7762 resultats
Samuel Bing
Museologia
Economia
Pseudònim de Siegfried Bing, comerciant i col·leccionista alemany d’obres d’art.
El 1895 obrí a París l’establiment L’Art Nouveau Décoration et ameublement, que donà nom a l’art modernista internacional i per al qual treballaren nombrosos artistes Contribuí enormement a imposar el Modernisme, amb el conjunt de mostres presentades a l’Exposició Universal de París 1900, i a fer conèixer l’art de l’Extrem Orient
Josep de Manjarrés i de Bofarull

Josep de Manjarrés i de Bofarull.
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Escriptor i teòric i historiador de l’art.
Nebot de Pròsper de Bofarull Estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona, i aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones…
,
Francesc Vicens i Giralt

Francesc Vicens i Giralt
Art
Espeleologia
Política
Polític, historiador i tractadista d’art i espeleòleg.
Activitat política i cultural Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1949, durant l’època d’estudiant ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya , dins del qual fou molt actiu en la clandestinitat antifranquista A conseqüència de la seva participació en la vaga de tramvies, el 1957 fou detingut, sotmès a un consell de guerra, empresonat un any a la presó Model i torturat En sortir-ne continuà l’activisme polític, i el 1960 fugí a París eludint una nova detenció Els anys següents viatjà per Europa i augmentà el seu bagatge intellectual, sobretot en el camp de l’art A l’…
,
Arthur Kingsley Porter
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Catedràtic a Harvard Home de gran fortuna, se centrà en el romànic, que estudià directament en viatges per Europa Publicà Lombard Architecture 1917, Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads 1923, Spanish Romanesque Sculpture 1928, etc, així com monografies com The Tahull Virgin 1931 Els seus darrers estudis versaren sobre l’art irlandès Amic personal de Puig i Cadafalch, coincidí amb ell en diverses apreciacions fins i tot abans de conèixer la seva obra Desvetllà als EUA tota una escola d’historiadors del romànic català Fou membre corresponent de l’IEC 1928-33 Morí ofegat
Ranuccio Bianchi Bandinelli
Art
Arqueologia
Arqueòleg i historiador de l’art.
Fou professor d’història de l’art antic a diverses universitats italianes fins el 1965 Com a director general d’antiguitats 1945-48 tingué cura de la reorganització dels museus italians i de la restauració dels monuments malmesos per la guerra Posteriorment dirigí l’escola nacional d’arqueologia i la publicació collectiva Enciclopedia dell’arte antica, classica e orientale 1958-1967 D’entre els seus treballs sobresurten Storicità dell’arte classica 1943 L’arte romana nel centro del potere 1973 La fine dell’arte antica 1970 i Dall’elenismo al medioevo 1975
Iago-Cèsar de Salvador i de Solà
Pintura
Literatura
Pintor, escriptor i crític d’art.
Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán
Santiago Alcolea i Gil
Història
Art
Historiador de l’art, dedicat amb preferència al s. XVI-XIX.
Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars…
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez
© Fototeca.cat
Art
Crític i tractadista d’art, fill de Ricard Giralt i Miracle.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona UB i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, i diplomat en disseny i comunicació per la Hochschule für Gestaltung d’Ulm Alemanya Ha estat professor de l’escola de disseny Elisava 1966-73, de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB 1978-87 i de la Facultat de Belles Arts de la UB 1979-80, i també, cap del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 1982-87, director gerent de la Fundació Caixa Catalunya 1987-89, director del Museu d’Art…
László Moholy-Nagy
Pintura
Fotografia
Pintor, fotògraf i teòric de l’art hongarès.
Anà a Berlín el 1920, on assimilà les obres dels dadaistes i dels constructivistes holandesos Hi exposà a la galeria Der Sturm 1922, i, invitat per WGropius com a professor al Bauhaus 1923-28, proclamà la seva teoria del dinamisme universal per damunt de l’estàtica clàssica, teoria que recollí en el llibre Von Material zu Architektur ‘Del material a l’arquitectura’, 1929 i que aplicà en la creació d’escultures cinètiques de les quals fou un capdavanter i lumíniques que projecten imatges, formes i colors En 1928-33 treballà de nou a Berlín, des d’on passà a Anglaterra El 1937 s’installà a…
Jakob Burckhardt
Art
Historiografia
Historiador de la cultura i tractadista d’art.
Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina