Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de…

Fou fundat l’any 1943 arran de la fusió entre l’Esbarjo Marià Ausa, el club més antic de la ciutat 1913, i el Vic Football Club 1922 Després de jugar uns quants anys a categoria territorial, assolí l’ascens a tercera divisió la temporada 1952-53 Durant els anys cinquanta establí una forta relació amb el Futbol Club Barcelona, amb la cessió de jugadors i la disputa d’un partit amistós anual El 1961 aquesta collaboració es trencà i passà a tenir-la amb el Reial Club Deportiu Espanyol, que eixugà el deute del club i li cedí jugadors A tercera hi milità fins a la temporada 1966-67, exceptuant la…

Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves colleccions Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa Com a treballs més importants cal destacar Gedanken über die…

A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…

El primer estudi conegut sobre còniques és el tractat d’Apolloni de Perge, que les definia com a possibles seccions d’un con Projectivament, hom defineix la cònica com a lloc geomètric dels punts dobles d’una polaritat L’estudi afí de les còniques destaca els següents elements centre , que és el pol de la recta de l’infinit, diàmetre , qualsevol recta que passa pel centre, asímptotes , els diàmetres tangents a la cònica En l’estudi euclidià hom distingeix, a més, els eixos principals, que són una parella de diàmetres perpendiculars i també conjugats respecte a la polaritat induïda per la…

Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i que siguin…

Les dinofícies o dinoflagellats són microorganismes unicellulars, proveïts, en les seves formes actuals, de dos flagels de longitud desigual, que permeten el seu desplaçament La majoria són planctònics, d’aigües dolces o marines, bé que n’hi ha alguns que són paràsits Bé que el cicle complet dels dinoflagellats és encara poc conegut, alguns mostren diferents fases vitals una primera fase planctònica que és la més freqüent i la més llarga en la majoria en què l’organisme es troba en estat vegetatiu i mòbil i és format per cèllules haploides envoltades d’una teca cellulòsica proveïda de flagels…

Sequera estival, hivernades benignes El bioma mediterrani, present en els cinc continents, pren el nom de la vella conca mediterrània, la part més extensa de totes les que el configuren, situada a cavall de tres continents com un anell sinuós que envolta la Mediterrània la mar entre terres que suavitza el clima i que ha vist l’aparició, el creixement i la mort de cultures i imperis des de fa segles Les terres de la conca mediterrània, en efecte, han constituït l’escenari on ha nascut la civilització del món occidental, a conseqüència d’un clima especialment suau que configura uns paisatges en…