Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
SS
Història
Organització paramilitar i policíaca del Partit Nacionalista Alemany.
La SS fou creada el 1925 com a guàrdia personal de Hitler, i des del 1929 estigué a les ordres de H Himmler Els seus membres, 400 en els inicis, s’elevaren a 100000 el 1933 i a 240 000 el 1939 A partir del 1934, en què, amb l’eliminació d’E Röhm i de la Sturmabteilung , desaparegueren els seus rivals més directes, la SS assolí un notable poder hom li confià la seguretat de l’estat i, des del 1939, el control dels territoris ocupats Es transformà, doncs, en policia política del Tercer Reich i collaborà amb la Gestapo —també dependent de Himmler— en la lluita contra les…
Sebastià Serra i Busquets
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Llicenciat en història a la Universitat de Navarra, és professor d’història a la Universitat de les Illes Balears Des del 1972 contribuí a la lluita antifranquista, a Mallorca, des de grups polítics d’esquerra i nacionalistes Fou un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca , on ocupà el càrrec de secretari polític Fou diputat al parlament balear 1983 i 1987 És collaborador de Randa , L’Avenç i Historia-16 Dirigeix el Grup d’Estudi de la Cultura, la Societat i la Política al món contemporani, de la Universitat de les Illes Balears Ha desenvolupat una decidida tasca de promoció dels…
Sant Pere d’Altet (Tàrrega)
Art romànic
El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’Altet era possessió seva…
Santa Maria de Fondarella
Art romànic
Aquesta església, parròquia del poble de Fondarella, va pertànyer en un primer moment al bisbat de Vic i al final del segle XVI passà al bisbat de Solsona, on encara roman La parròquia de Fondarella és esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Guillem d’Anglesola, senyor del lloc, inicià l’any 1252 tot un seguit de plets contra el bisbe de Vic sobre el dret de patronat d’algunes esglésies, entre les quals hi havia la de Fondarella El rector de Fondarella contribuí amb 45 sous a la dècima papal de l’any 1279 i…
Sant Pere d’Alfarràs
Art romànic
El poble d’Alfarràs és situat a 281 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, just a l’encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix vers la Llitera i la que va a la Vall d’Aran El lloc fou conquerit als musulmans el 1147 pel comte Ermengol VI d’Urgell, i poc després, dins el mateix any, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona atorgà una carta de poblament als seus habitants De la primitiva església parroquial de Sant Pere, que es devia bastir després de la conquesta de l’indret, se’n tenen escasses referències Inclosa dins el bisbat de Lleida, se sap que el seu…
Joan Baptista Coratjà

J.B.Coratjà
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Matemàtic.
Sacerdot, fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat de València Amb Baltasar Íñigo i Tomàs Vicent Tosca contribuí granment al foment d’aquestes ciències i a la renovació filosòfica que hi tingué lloc en el període del 1687 al 1727 segons Maians, un alumne seu fou el primer a Espanya que defensà la filosofia moderna en un acte oficial universitari A més d’algunes obres piadoses biografies, publicà una Arithmetica demonstrata 1699 A la seva mort deixà un gran nombre de manuscrits que palesen la dedicació a les matemàtiques i a l’astronomia, almenys ja des del 1681, amb un…
Salvador Escamilla i Gómez
Salvador Escamilla i Gómez
© AVUI
Ràdio i televisió
Música
Teatre
Radiofonista, actor i cantant.
Actuà en teatre català i fou un dels impulsors de la Nova Cançó, que contribuí decisivament a difondre Com a cantant començà la seva carrera en castellà, al final dels anys cinquanta, però de seguida es passà al català, llengua que usà fins que deixà el món de la cançó, cap a la darreria dels seixanta El seu repertori se centrà en versions de temes cèlebres d’autors com Charles Aznavour, George Gershwin, Josep Maria Espinàs o Bob Dylan, i també en temes de pellícules de Walt Disney, entre d’altres Enregistrà una quinzena de discs Fou pioner dels programes radiofònics en català a…
Alfons d’Aragó
Història
Primer duc de Vilafermosa (1464), comte de Ribagorça (Alfons VI: 1469-85), mestre de Calatrava (1443-54).
Fill bastard de Joan II de Catalunya-Aragó i de Leonor de Escobar, dirigí l’expedició enviada pel seu oncle Alfons IV de Catalunya-Aragó contra Conca 1449 Intervingué en les lluites a Navarra entre Carles, príncep de Viana, i el seu pare fou un dels capitans vencedors a la batalla d’Aybar 1451 El 1461 inicià una ofensiva que posà fi a la intervenció d’Enric IV de Castella els capitans castellans foren derrotats a Abarzuza Durant la guerra civil catalana contribuí a la victòria reialista de Rubinat 1462 assistí eficaçment Joan II als setges de Lleida 1464 i de Cervera 1465…
Nemesi Solà i Franquesa
Literatura
Activista cívic i cultural.
Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius dels Països…
Serradui
Serradui
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d'Isàvena (Baixa Ribagorça), al NE del terme.
És situat a la ribera de l’Isàvena el riu travessa el terme de N a S pel sector occidental Hi ha la capella de Sant Llorenç del Pont Fins el 1980, que el terme de Serradui fou annexat al municipi d'Isàvena, aquest nucli fou un barri, anomenat el Pont de Serradui per la seva proximitat al pont que comunicava el municipi amb la riba dreta de l'Isàvena, on es concentrava la major part de la població del poble i cap municipal de Serradui, actualment conegut amb el nom del Barri L'antic terme de Serradui és accidentat també pels vessants de la serra del Cis tossal del Cis, 1759 m alt roca Cirera,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina