Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
timbala
timbales
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
calderó
Tecnologia
Caldera petita de coure, proveïda generalment d’una nansa, a l’interior de la qual, en un altre recipient, hom escalfa l’aiguacuit al bany maria.
llautó
Tecnologia
Aliatge de coure amb zinc (d’un 5 a un 45% de zinc) i, eventualment, petites quantitats d’altres metalls (Pb, Sn, Al, Mn, Si, etc).
Amb un contingut de zinc inferior al 36% el llautó forma una solució sòlida de substitució estructura monofàsica d’una gran ductilitat, emprada principalment en operacions de deformació, tant en fred com en calent En augmentar el contingut de zinc apareix una segona fase, i l’aliatge perd ductilitat en fred, però guanya mecanitzabilitat, la qual pot ésser augmentada, a més a més, amb l’addició d’Al, Sn, Pb i Si La ductilitat en fred és afavorida per l’addició de Ni, Mn i Fe La resistència a la corrosió, especialment als àcids no oxidants i a les solucions salines, és molt elevada en el llautó…
roal
Numismàtica i sigil·lografia
Or baix, amb molta lliga de coure, i alguna vegada també amb lliga d’argent, coneguda amb el nom d’electró, metall usat en els amonedaments.
Calcolític
Prehistòria
Període de transició entre el Neolític i l’edat de bronze (~2400 aC); dit així per l’ús que hom feia de la pedra de coure.
Equival al terme Eneolític, que és usat més generalment pels prehistoriadors catalans
antoninià
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana de baixa llei (no més d’un 20% d’argent a l’inici i després de coure) i pes aproximat de 5,45 g.
Encunyada a partir de Marc Aureli Antoní Caracalla 211-217 Li fou assignat el valor de dos denaris de plata
alpaca
alpaca
© Fototeca.cat
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges de coure (50-65%], zinc (15-30%] i níquel (15-30%], anomenats també plata alemanya, plata de níquel, maillechort i metall blanc.
Són de color semblant al de l’argent, inalterables, durs, de bones propietats mecàniques, i poden soldar-se, emmotllar-se i treballar-se fàcilment Foren molt emprats i s’empren encara per a orfebreria, coberts, monedes, caixes de rellotge, peces d’aparells, etc La composició més corrent és Cu 55%, Zn 25%, Ni 20%
Rhodèsia
Geografia històrica
Nom amb el qual era designada la regió de l’Àfrica meridional sota domini britànic actualment dividida entre els estats de Zàmbia i de Zimbàbue.
De la influència portuguesa a la influència britànica El nom prové de Cecil Rhodes , el qual explorà i colonitzà la regió Habitada inicialment per una població paleolítica d’origen khoikhoi , tingué una notable indústria metallúrgica —or i ferro— perfeccionada per noves tècniques aportades per tribus negres bantús al primer millenni dC Aquests productes, més el vori i els esclaus, foren exportats per mercaders àrabs des del segle IX a través del port de Sofala Quan els portuguesos assoliren el control de Sofala al segle XVI, s’assabentaren que el principal regne de l’interior era el dels…
bimetal·lisme
Economia
Sistema monetari basat en el lliure encunyament de l’or i l’argent, en l’existència d’una relació legal fixada entre els valors de l’or i de l’argent (paritat bimetàl·lica) i en el poder il·limitat liberatori (per a pagar qualsevol tipus de deute) de l’or i de l’argent.
Durant l’antiguitat el sistema monetari es basà fonamentalment en el patró-argent dracma d’Atenes, denari romà El bimetallisme començà, a Roma, a la fi del segle III aC i al principi del II, i perdurà fins a la fi de l’Imperi La constant inflació féu que la relació or-argent fos reformada constantment En temps d’August la relació era d’u a dos, la qual cosa perdurà fins a Neró, el qual, bé que mantingué la relació, disminuí la talla En temps de Trajà 107 foren retirades les monedes anteriors a Neró, considerades antieconòmiques, i sota Caracalla hom rebaixà el pes de l' aureus a 1/50 de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina