Resultats de la cerca
Es mostren 1984 resultats
Josep Miquel Sobrer i Barea
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué…
Toni Canet
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el director de cinema Antoni Pérez Canet.
Després de graduar-se en art dramàtic 1973, fundà la productora Doll d’Estels 1984, amb la qual realitzà documentals institucionals i espots publicitaris El 1988 rodà el seu primer llargmetratge, Amanece como puedas , premi a la millor pellícula de la VI Mostra de Cinema de Catalunya Treballà per a Canal 9, l’emissora de televisió de Radiotelevisió Valenciana RTVV, per al qual dirigí sèries documentals com Solfa íntima 1990, Crònica amarga 1991 i Viatjar sense bitllet 1998, així com la sèrie de ficció Benifotrem , la primera de producció pròpia de RTVV, emesa el 1995 També rodà…
Óscar Collazos Camacho

Óscar Collazos Camacho
© Manuel Pedraza
Literatura
Escriptor colombià.
Estudià sociologia a Bogotà i residí a l’Havana on treballà a la Casa de las Américas, a París i, des del 1972, a Barcelona, on treballà per a l’editorial Planeta i on s’establí fins a l’any 1989 Fou un dels principals difusors i estudiosos de l’anomenat boom llatinoamericà dels anys seixanta i setanta, un fenomen que es caracteritzà per la difusió de joves autors llatinoamericans Cortázar, Vargas Llosa, Garcia Márquez, etc que saltaren a la fama internacional Entre les seves obres, molt centrades en el conflicte colombià, sobresurten els relats El verano también moja las…
malaltia de Biermer
Patologia humana
Anèmia arregenerativa per dèficit de vitamina B12.
És anomenada comunament anèmia perniciosa i també malaltia d’Addison-Biermer Es caracteritza per una atròfia de les cèllules parietals de la mucosa de l’estómac que condiciona la manca de producció del factor intrínsec de Castle , necessari per a l’absorció intestinal de la vitamina B 12 En la gènesi de l’atròfia de la mucosa gàstrica, hi fa un paper important un trastorn immunitari amb formació d’anticossos contra les cèllules parietals L’anèmia és megaloblàstica, amb gran presència de megaloblasts al moll de l’os i de macròcits a la sang perifèrica Pot anar acompanyada de leucopènia i de…
Jaume Bleda
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general de la província, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei i els seus ministres i dels papes Gregori XIV, Climent VIII i Pau V i de membres de la inquisició romana 1591, 1603, 1608 Estudià a la Universitat de Salamanca Vinculat al cercle de l’arquebisbe de València, Joan de Ribera, l’any 1585 obtingué, essent escolà, el càrrec de beneficiat de la parròquia de Corbera L’any següent s’ordenà de sacerdot i entrà al convent dels dominicans de…
, ,
Agustí Pons i Mir
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada 1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino 1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…
,
Trombosi de les venes renals
Patologia humana
La trombosi de les venes renals constitueix un trastorn caracteritzat per l’obstrucció de les venes renals —els vasos que drenen la sang dels ronyons— a causa de la formació de coàguls al seu interior En general, la trombosi es presenta a conseqüència d’algun trastorn dels glomèruls renals que ocasiona alteracions en la composició de la sang i facilita la formació de coàguls Aquests trastorns són principalment els que originen una síndrome nefròtica, sobretot de tipus impur, com la glomerulonefritis mesangiocapillar, la glomerulonefritis membra-nosa, l’amiloïdosi, o la diabetis També es pot…
Angina abdominal
Patologia humana
És anomenat angina abdominal un trastorn caracteritzat per una isquèmia intestinal crònica , és a dir, una disminució persistent de la irrigació sanguínia de l’intestí prim, que principalment es manifesta amb un dolor abdominal que es presenta de manera regular entre 15 i 30 minuts després dels àpats La causa de la isquèmia intestinal crònica, i per tant de l’angina abdominal, és una obstrucció de les artèries que irriguen l’intestí prim L’obstrucció d’aquestes artèries s’esdevé gairebé sempre en persones que pateixen d’aterosclerosi, persones les artèries de les…
Montserrat Roig i Fransitorra
Montserrat Roig i Fransitorra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Fou alumna de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, la qual cosa li permeté, de ben jove, entrar en contacte amb els ambients intellectuals i culturals de l’antifranquisme militant Llicenciada en filosofia i lletres, fou lectora de castellà a la Universitat de Bristol 1972-73 Guanyà el premi Víctor Català 1970 amb Molta roba i poc sabó 1971, on, amb tècniques realistes i psicològiques, descriu la generació universitària nascuda a la postguerra, tema que reapareix a la novella Ramona, adéu 1972, inici d’una trilogia que abasta El temps de les cireres 1977, premi Sant Jordi 1976 i L’ hora violeta…
, ,
Vallada
Vallada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall mitjana del riu Cànyoles, emmarcat entre la serra Plana, al NW, i la serra Grossa, al SE, que s’alcen amb forts pendents i entre les quals corre el riu, en direcció SW-NE.
L’àrea no conreada ocupa el 70% del total, i comprèn unes 4 000 ha de pinedes a la muntanya Els conreus es localitzen a la vall, amb predomini del secà 1 300 ha sobre el regadiu 115 ha al primer hom conrea oliveres 700 ha i vinya 200 ha el regadiu se centra en el taronger 70 ha La indústria s’ha especialitzat en el moble de vímet, la principal activitat econòmica El 66% de la població activa treballa en la indústria i només el 8% en el sector primari La vila 3 236 h agl 2006, valladins 291 m alt és a la dreta del riu, al peu de la serra Grossa L’església parroquial actual Sant Bartomeu fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina