Trombosi de les venes renals

La trombosi de les venes renals constitueix un trastorn caracteritzat per l’obstrucció de les venes renals —els vasos que drenen la sang dels ronyons— a causa de la formació de coàguls al seu interior.

En general, la trombosi es presenta a conseqüència d’algun trastorn dels glomèruls renals que ocasiona alteracions en la composició de la sang i facilita la formació de coàguls. Aquests trastorns són principalment els que originen una síndrome nefròtica, sobretot de tipus impur, com la glomerulonefritis mesangiocapil·lar, la glomerulonefritis membra-nosa, l’amiloïdosi, o la diabetis. També es pot desenvolupar una trombosi a conseqüència de trastorns que alteren la superfície interna de les parets venoses i afavoreixen la formació de coàguls al damunt d’aquestes parets, com la tromboflebitis, els tumors renals o els traumatismes. Igualment, els trastorns que poden causar deshidratació, com la gastro-enteritis, incrementen la coagulabilitat de la sang i per tant predisposen a la trombosi. En qualsevol cas, la trombosi de les venes renals impedeix el drenatge de la sang dels ronyons, i ocasiona una interrupció de la circulació sanguínia renal. Per tant, s’altera la filtració de sang als ronyons i s’instaura una insuficiència renal.

Quan la trombosi es desenvolupa ràpidament, a causa per exemple d’una deshidratació, es presenta en forma aguda, amb símptomes molt evidents que apareixen en el curs d’algunes hores. En aquests casos se sol presentar un dolor intens a la zona lumbar, febre, hematúria, oligúria i altres símptomes d’insuficiència renal aguda. Tanmateix, però, és més habitual que la trombosi es desenvolupi lentament, a causa d’una alteració glomerular i es presenti en forma crònica, amb símptomes inicialment escassos però que es van intensificant progressivament. En aquests casos, les principals manifestacions de la trombosi són una notable proteïnúria o augment de l’eliminació de proteïnes amb l’orina, i un empitjorament de la funció renal que origina diverses alteracions com ara un augment dels nivells d’urea.

En presentar-se aquestes alteracions se sol efectuar una urografia excretora, que evidencia una absència d’eliminació del contrast a causa de la trombosi. La diagnosi es confirma amb una flebografia de les venes renals en què s’observa l’obstrucció.

Sense tractament es van desenvolupant progressivament els símptomes i les complicacions pròpies de la insuficiència renal crònica. El tractament amb administració d’anticoagulants o medicaments que dissolen els trombes pot deturar de vegades aquesta evolució, però estranyament s’arriba a aconseguir la restauració de la funció renal. En alguns casos excepcionals en què la trombosi es troba molt delimitada, pot ésser eficaç una intervenció quirúrgica per a extreure els trombes. Aquesta intervenció és impracticable si la trombosi s’ha estès a nombroses venes, com és habitual. Generalment es desenvolupa a la fi una insuficiència renal terminal que necessita un tractament amb diàlisi periòdica o bé un transplantament renal.