Resultats de la cerca

Jacob Gerritsz Dordrecht ~1594 — 1652, deixeble de Bloemaert, conreà el retrat i el paisatge El seu germà Benjamin Gerritsz Dordrecht 1612 — 1652 excellí en el retrat i en les composicions religioses Destaca, sobre tots, Albert Dordrecht 1620 — 1691, fill de Jacob Gerritsz format pel seu pare i per Van Goyen, conreà les marines, les natures mortes i els interiors i excellí en el paisatge El seu estil, que rebé influències dels paisatgistes holandesos i dels italianistes d’Utrecht, uní a la lluminositat l’expressió i la plasmació de la realitat Sortida d’un jove genet, Musée du Louvre

Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’Académie 1714 El…

Esteve Sanxo s XVII, conegut per Bracet , fou deixeble de Pere Ferrer té obres notables, com Sant Rafael acompanyant Tobies Palma, Monti-sion i els quatre Arcàngels de la capella de la Pietat de la catedral de Mallorca El seu fill, Salvador Sanxo i Ventaiol — Palma, Mallorca 1764, pintà una Assumpció Santa Eulàlia i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Monti-sion de Pollença Fill seu fou Salvador Sanxo II — Palma, Mallorca 1811, l’obra més coneguda del qual és el Ramon Llull de l’església d’Andratx treballà també per a la catedral i a Sóller

Pablo González Velázquez Andújar 1664 — Madrid 1727, escultor, treballà per a esglésies madrilenyes i féu el retaule de l’església de les Calatravas Luis González Velázquez Madrid 1715 — 1764, pintor, fill de l’anterior, treballà a les Salesas i les Descalzas Reales El seu germà Alejandro González Velázquez Madrid 1719 — 1772, pintor, escultor i arquitecte, féu l’altar major de l’església de San Francisco de Borja El seu germà Antonio González Velázquez Madrid 1729 — 1793, pintor, decorà la cúpula de la Capilla Angélica del Pilar de Saragossa 1753 Zacarías González Velázquez Madrid 1763 —…

José Ramón Garnelo Gonzálvez Énguera, Canal de Navarrés 1830 — Montilla, Andalusia 1911, metge, literat i pintor, es formà a Sant Carles Exposà a Madrid 1866 La mort de Lucano i Llauradores valencianes , i aquell mateix any féu un retrat doble de les seves filles Gran pintor de natures mortes i de retrats, preparava ell mateix teles i pintures Com a poeta publicà diverses obres, odes i romanços en castellà en els periòdics de l’època Publicà articles i dibuixos en El Museo Universal 1860-67 Fills seus foren José Garnelo Alda i Eloísa Garnelo Aparicio Énguera 1863 — Montilla 1907, premiada a l…

Károly Ferenczy Viena 1862 — Budapest 1917, pintor, començà a pintar sota la influència de Bastien-Lepage, i es convertí en figura capdavantera de l’escola de Nagybánya Els seus quadres plein air , pintats amb colors vius i amb taques vigoroses Octubre, Vespre marcenc, Matí assolellat influïren decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa del s XX El seu fill Béni Ferenczy Szentendre, Pest 1890 — Budapest 1967 fou escultor Superat un curt període cubista, cap als anys trenta cristallitzà un llenguatge formal propi, basat en l’observació atenta i sensitiva del cos i del moviment humà,…

Hom els troba a Utrecht, a Cambrai i a Anvers als s XVI i XVII Conrearen l’escultura funerària i, alhora, la decoració de façanes i d’interiors El seu estil esdevé detallista —temes florals— ensems que imitatiu Hom destaca el fundador de la dinastia, Willem, i Jacob van Kemeryck, dit de Nole , creador de la fesomia renaixentista dels Països Baixos

El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadriennal el 1637 El 1641, arran de la guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb uns altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui Fou general de la Congregació de Valladolid 1645-49, bisbe d’Urgell 1660-64 i arquebisbe de Tarragona 1664-79 Convocà tres concilis provincials 1664, 1670, 1678, treballà per la impressió de les constitucions dels…

La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…

Es dividí en dues grans línies Carafa della Spina i Carafa della Stadera , aquesta subdividida en nombroses branques gairebé totes extingides, llevat la dels ducs d’Àndria títol creat el 1556, grans d’Espanya, prínceps de Chiusano i ducs de Casteldelmonte Els Carafa della Spina foren marquesos de Castelvetere, grans d’Espanya 1530 i prínceps de Rocella 1622, els quals des del 1749 es cognomenaren Carafa-Cantelmo Stuart