Resultats de la cerca
Es mostren 14652 resultats
reducció jesuítica
Història
Cadascuna de les comunitats agrícoles d’indis guaranís creades pels jesuïtes a la banda SE de l’actual Paraguai i part de la província argentina de Misiones.
Fundades al s XVII per iniciativa del pare Luis Bolaños, conegueren un creixement ràpid el 1760 eren ja unes seixanta reduccions habitades per 20 000 famílies i els seus extensos territoris foren coneguts per l’Imperi Jesuític del Paraguai El mètode, anàleg al de les reduccions hispàniques, comportava una reglamentació de tota la vida del poble des de la família fins a l’economia, l’esplai i la instrucció religiosa, tot sota el control del missioner, sense intervenció de l’autoritat civil colonial ni dels colons El mètode xocà contra la susceptibilitat de l’administració i contra…
departament
Geografia
Política
Cadascuna de les parts en què pot ésser dividit un territori.
A França, els departaments, en nombre de 96 a més de les colònies d’ultramar, com Guadalupe, la Martinica, etc, que són considerades també com a departaments, foren instituïts l’any 1790, en plena època revolucionària tenen una certa personalitat administrativa i són regits per un consell general Llur toponímia recorda sovint un accident geogràfic característic Així el Rosselló, i part de la Fenolleda esdevingueren departament dels Pirineus Orientals Durant la guerra del Francès, després de la incorporació a l’imperi Francès, el Principat de Catalunya fou dividit en quatre…
comuner
Història
Membre d’una societat política liberal, fundada el 1821.
Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823 continuà funcionant…
comanda
Història
Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
Un religiós prevere, amb el títol de prior, regia la capella o església adjunta, però sovint una comanda comprenia diversos priorats radicats en les esglésies o els castells més importants Als s XIV i XV hom anomenava impròpiament abadia o abadiat algunes de les més importants esglésies de l’orde Quan les comandes eren molt extenses, o comprenien terres molt separades, com al Principat les de Palau-Barcelona-Osona, de Masdéu, o de Puig-reig-Cerdanya, eren estructurades en distintes batllies amb una finalitat estrictament econòmica Al Rosselló les comandes foren suprimides arran…
art albanès
Art
Art produït pels albanesos.
Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment…
Elionor d’Urgell
Història
Comtessa d'Urgell.
Filla gran de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana del comte Jaume II Empresonat el seu germà el 1413, i segons testament del seu pare, passà a ser comtessa d'Urgell, raó per la qual fou jutjada pel rei Ferran I i, declarada culpable com el seu germà, li foren confiscats tots els béns Juntament amb la seva mare, la seva germana Cecília i la seva cunyada Isabel esposa de Jaume i les seves filles, es reclogué al monestir de Sixena, l'abadessa del qual era la seva germana Isabel L'any 1416, Elionor i Cecília foren traslladades al monestir de Corbins…
Manolo Escobar

Manolo Escobar
Música
Nom artístic del cantant andalús Manuel García Escobar.
A catorze anys, emigrà amb la seva família a Barcelona, on compaginà feines diverses amb la interpretació de la música de tradició popular andalusa copla , rumba, pasdoble, bolero, etc Amb els seus germans, creà el grup Manolo Escobar y sus guitarras, que actuà en locals dels barris d’immigració A l’inici dels anys seixanta començà a adquirir fama i a fer gires arreu de l’Estat espanyol Algunes de les seves cançons, com ara El Porompompero 1960, Mi carro 1969 o Y viva España 1972, de la qual fou l’intèrpret més famós, es convertiren en grans èxits Des del seu primer LP, Espigas y Amapolas…
Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca
Societat creada el 1876, en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar una xarxa ferroviària de 216,5 km.
Formada per la línia d’Artà 1875-1921, la branca a sa Pobla 1878, la branca a Alaró 1881, clausurada el 1935, la branca a Felanitx 1897, la línia de Santanyí 1916-17 i la branca al port de Palma 1931 El 1951 la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta passà a explotar aquestes línies, i més tard clausurà les línies de Palma a Santanyí 1964 i de sa Pobla a Felanitx 1968 El 1993 foren transferides a les Illes Balears les competències en matèria de transports per ferrocarril, que foren assumides des del gener del 1994 L’antiga Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca…
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu que assessorava l’emperador Carles VI i els seus successors en la monarquia hispànica.
Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al segle XVII…
Brienne
Família noble francesa originària de la Xampanya, l’origen de la qual es remunta a Engelbert, que el 987 obtingué Brienne (actual Brienne-le-Château).
Els Brienne foren vassalls dels comtes de Xampanya Destaquen Joan I de Jerusalem mort el 1237, rei de Jerusalem i coemperador de Constantinoble El seu fill Alfons de Brienne mort el 1270 fou tronc de la branca dels comtes d’Eu i de Guines Gualter o Gautier III mort el 1205, comte de Brienne, fou comte de Lecce i príncep de Tàrent 1200, i pel matrimoni 1198 amb l’hereva del rei de Sicília portà el títol de rei d’aquest país El seu fill Gualter IV el Gran mort el 1251, comte de Brienne, fou també comte de Jafa i governador de Jerusalem El seu net Hug mort el 1296, comte de Brienne…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina