Resultats de la cerca

Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de…

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Master en Direcció d’Empreses per ESADE, s’inicià com a periodista en el diari comarcal El Tres de Vuit Columnista del diari Avui , articulista polític a l’edició catalana de  El Mundo i del diari electrònic El singular digital , entre d’altres, collabora també com a comentarista polític i contertulià en programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya  Formà part de l’equip fundacional de la revista  Idees 1999, de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 és professor de la Facultat de…

Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell mateix enumera…

Fill de Marc Anneu Mela, germà de Sèneca, fou educat a Roma i perfeccionà la seva instrucció a Atenes, on compongué diversos poemes, que s’han perdut l' Iliacon , sobre la guerra de Troia, i el Catachthonion , sobre el món dels morts Havent tornat a Roma, Neró l’acollí en el cercle dels seus amics i, en ocasió de les festes que li foren tributades Neronia , 60 dC, compongué les Laudes Neronis , per les quals fou coronat com a poeta i rebé, abans de l’edat reglamentària, la qüestura i el sacerdoci augural Poc després 62, publicà els tres primers llibres del seu poema la Farsàlia i, sense que…

Estudià filosofia a la Cornell University 1953-57, composició a la Juilliard School amb V Persichetti 1958-61 i, més tard, amb L Berio i D Milhaud La seva trajectòria creativa està marcada pel jazz , la música de JS Bach i d’I Stravinsky i també els ritmes dels tambors africans, que descobrí a l’Institut d’Estudis Africans de la Universitat de Ghana Plasmà les seves idees en el llibre Writings about Music 1974 La seva primera obra fou It’s gonna rain 1965, per a cinta magnètica L’any 1966 formà un conjunt dedicat a tocar la seva música No fou fins el 1980 que escriví per a…

Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit de l’humor…

Estudià a Kíev, d’on fou expulsat per les seves idees revolucionàries Després de la revolució soviètica fou nomenat professor de la Universitat de Moscou 1920, però fou expulsat del país, el 1922, per la seva ideologia, incompatible amb el marxisme Anà a Berlín, i el 1924 s’installà definitivament a París, on fundà la revista Put  ‘Camí’, portaveu de la intellectualitat exiliada Berd’ajev fou un pensador cristià, però amb un cristianisme espiritual i subjectiu, sense cap lligam dogmàtic, en el qual hom observa una clara influència de l’idealisme postkantià Féu una crítica despietada del…