Resultats de la cerca

Professor universitari, fundà i dirigí la revista “Filologia e Letteratura”, féu diverses edicions crítiques la Teseida i el Filocolo de Boccaccio, etc i publicà importants estudis sobre narrativa francesa i italiana medieval, poetes provençals i literatura castellana, recollits molts d’ells en La coscienza letteraria del Medioevo 1965 L’interès per la literatura pròpia es reflecteix en Esemplarità e antagonismo nel pensiero del Dante 1966 i la seva vasta cultura i varietat d’interessos són evidents en Mitografia del personaggio 1968 Dirigí fins el volum VII el Grande dizionario della lingua…

No hem pogut trobar cap notícia històrica dels orígens d’aquest edifici, que cal situar en l’època alt-medieval De l’edifici que es conserva avui no podem veure’n cap vestigi romànic d’interès És possible que les reformes que sofrí el temple l’any 1761 feren perdre el poc que restava d’època original La part frontal de l’edifici, fins a mitja nau, fou afegida l’any 1866 i coberta amb una teulada de dos vessants embigats Podria haver estat part d’un atri exterior, incorporat a la planta del temple

Petita capella que centra la caseria de la Torre de Buira, enlairada a 1 130 m damunt la riba dreta de la Noguera Malgrat el poc interès artístic, històricament està ben documentada Fou possessió del monestir de Santa Maria de Lavaix des que el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà a Lavaix la Torre de Buira amb els seus delmes l’any 1018 L’inventari d’esglésies subjectes a Santa Maria de Lavaix de final del segle XII consigna l’església de Sant Climent de la Torre de Buira

Inicià una sèrie de reformes en l’orde benedictí que s’estengueren per tot Itàlia, Normandia i Anglaterra, i que perduraren alguns segles Tingué un interès especial en la remodelació de l’ofici diví, i fou autor d’un de dedicat a sant Benigne, que es cantava als monestirs de l’orde encomanats al sant Promogué l’ús conjunt de la notació neumàtica i l’alfabètica, que, si bé apareix freqüentment en manuscrits procedents dels centres en els quals s’implantaren les seves reformes, mai no s’arribà a emprar de manera sistemàtica

Format a la Universitat de Salamanca, exercí de mestre de capella en diverses ciutats castellanes i lleoneses Ciudad Rodrigo, Lleó 1591-93, Salamanca 1593-1601, Zamora 1601-04 1623-28, Toledo 1604-18 i Burgos 1618-23 Tot i viure en una època de canvi entre el darrer Renaixement i l’inici del Barroc musical, Alonso de Tejeda no manifestà, en l’obra que se n’ha conservat, el seu interès vers l’art nou Això es pot observar en la vuitantena de motets conservats a la catedral de Zamora

Compongué una música estèticament conservadora i destinada als serveis litúrgics Mostrà, a més, un gran interès per l’ensenyament musical, cosa que el portà a publicar la Teoría del solfeo 1907 i el Tratado de música para escuelas normales 1911 També dedicà part del seu temps a l’estudi de la música popular aragonesa i escriví Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934, dos estudis que encara són un referent molt important entre els estudiosos del folklore aragonès

Fou emprat —sense una base musicològica— als s XVII i XVIII per a fer més variats els espectacles musicals Lulli, Rameau, etc Una varietat cèlebre fou la “música turca”, obtinguda afegint címbals i triangles a l’orquestra Mozart, en El rapte del serrall Al s XIX els estudis musicològics permeteren imitacions més fidels Amb Le Désert 1844, Félicien David posà de moda un exotisme que adoptà formes diverses en autors com Bizet, Verdi, Delibes, Debussy, Puccini, etc, i que desvetllà l’interès per la música folklòrica eslava, hispànica, etc

Interessat sobretot en la història de la seva ciutat i del Regne de Múrcia, a la capital del qual visqué durant molt de temps, les seves obres tenen un interès especial a les terres del sud valencià Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquistas del reyno de Murcia, con la redempción del castillo de Orihuela, donde se ilustra casi toda la nobleza de España 1608, en la qual fa referència a una altra obra seva Anales de las Chrónicas del reyno de Murcia , que potser no es publicà mai

Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España

Des del segle XVII, substituïa un antic pont fet al segle XIV i que fou conservat fins a la fi del segle XVI El peatge era cobrat pel municipi barceloní el 1715, amb la Nova Planta, la seva explotació passà a les mans del patrimoni reial Amb l’obertura, l’any 1769, del pont de Molins de Rei, la seva utilització decaigué, a causa de la desviació del trànsit pel pont, i esdevingué d’interès únicament local Perdurà fins a mitjan segle XIX, que fou construït el pont de Sant Boi