Resultats de la cerca

Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició intitulada Arbre molt sant, en qual ha bé granat , en què el tema de la croada a Constantinoble és sobreentès en les llaors de la creu El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, arbitrada per Ramon de Cardona i Lleonard de Sors, sobre el dilema de perdre la dama estimada o bé un amic També se’l considera autor del poema No sap ques fa sinó cell qui Déu prega , tradicionalment atribuït a Lleonard de Sors Bibliografia Bourland, CB 1909 “The…

El 1474 era estudiant d’arts i el 1492 era ja mestre en arts i tenia escola a Barcelona El 1486 figura com a beneficiat de Santa Maria del Pi, i el 1507 de Santa Maria del Mar i rector d’Olost Preparà per a la impremta o corregí —intervenint-hi potser com a editor— diversos texts gramaticals, el primer dels quals fou la gramàtica llatina de Bartomeu Mates , famosa per la data 1468, tan discutida, de la seva impressió, la qual seguí la d’Aleius Donatus 1500 i el Doctrinale d’Ade Villadei 1502 El 1495 fou vençut per Joan Ferrer per al càrrec de lector de gramàtica a les escoles de…

Fill del metge Joan Francesc Rossell i ciutadà honrat de Barcelona S’oposà a la concessió de subsidis a Felip IV de Castella 1634, motiu pel qual fou empresonat Fou advocat del Consell de Cent com a tal protestà dels excessos comesos per les tropes castellanes al Principat 1640 El mateix any fou elegit conseller tercer de la ciutat Anà a lluitar a Tarragona contra la invasió castellana, però la traïció del general francès M d’Espenan l’obligà a replegar-se a Martorell, on tampoc no pogué sostenir-se Aconseguí arribar a Barcelona i més tard s’establí al front de Montblanc, des d’…

El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per…

Es formà al Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria Jugà al Club Patí Vic 1982-83, el Futbol Club Barcelona 1983-87 i el Club Esportiu Noia 1987-91, i acabà la carrera en el Tordera 1991-95 Guanyà tres Copes d’Europa 1984, 1985, 1989, dues Recopes d’Europa 1987, 1988, quatre Supercopes d’Europa 1984, 1985, 1986, 1990, tres Lligues 1984, 1985, 1988, tres Copes del Rei 1985, 1986, 1987 i una Lliga Catalana 1990 Fou quaranta-sis vegades internacional amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió d’Europa 1985, i subcampió europeu 1987 i mundial 1986, 1988 Com a…

Fou conseller quart de Barcelona l’any 1640 i autor d’un diari de gran interès per a la guerra dels Segadors El seu testimoniatge comença amb l’arribada a Barcelona del duc de Cardona al juny del 1640, en ser nomenat substitut del comte de Santa Coloma com a virrei de Catalunya, i acaba al juny del 1641 És especialment rellevant la informació sobre els motins i les tensions socials que afectaren la capital del Principat durant aquell any El text es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ms B-148 i és la transcripció d’un escrit copiat pel gendre de Joan Francesc…

Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a…

Vida i obra Ingressà a l’orde dominicà a València fou professor de teologia als convents de Balaguer 1368, Lleida i València Perfeccionà els estudis a Oxford i a París vers el 1375 Després d’haver exercit el lectorat a la seu valenciana 1381-84, tornà a París per explicar les Sentències de Pere Llombard i obtingué el magisteri el 1387 Per les seves opinions sobre la Immaculada Concepció els teòlegs parisencs, encapçalats per Jean Gerson, iniciaren un procés contra ell Joan I de Catalunya-Aragó el protegí, malgrat les reclamacions del papa, i el 1396 la qüestió encara era en…

Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya…

Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri…