Resultats de la cerca

Es traslladà a Madrid el 1921, on el 1930 es llicencià en dret Durant els anys d’estudiant i els anteriors a la Guerra Civil Espanyola, freqüentà els ambients literaris de la Generació del 27 El 1929 publicà el seu primer recull poètic, Versos de retorno En 1932 i 1936 anà a Cambridge, on conegué TS Eliot i on retornà, en esclatar la guerra Hi exercí de lector de castellà fins el 1939, que retornà a l’Estat espanyol definitivament Malgrat haver fugit de la zona republicana, el franquisme el considerat poc addicte, i per aquest motiu es refugià professionalment a la Sociedad de Estudios y…

Llicenciat en dret per la Universidad Central de Madrid l’any 1953, s’especialitzà en dret processal civil i penal i en dret concursal suspensió de pagaments i fallida Del 1968 al 1969 fou secretari judicial del jutjat d’Inca Mallorca, i des del 1969 fins al 1992 de diversos jutjats de Barcelona L’any 1992 obtingué el càrrec de secretari judicial de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 1994, i després el càrrec de secretari de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, fins l’any 2000 Entre les seves obres destaquen Comentarios a la Ley…

Uns prometedors inicis en el terreny del cinema policíac — Embajadores en el infierno 1956, Amanecer en Puerta Oscura 1957, Usted puede ser el asesino 1961— deixaren pas a una dilatada filmografia constituïda per comèdies intranscendents El 1995 rebé el Premi Goya al conjunt de la seva obra

Creà el Teatro Íntimo 1948 i destacà pels seus muntatges d’autors clàssics i contemporanis, recreant difícils textos de Ramón María del Valle-Inclán, Federico García Lorca o Rafael Alberti Fou director del Teatro Nacional María Guerrero, del Centro Dramático Nacional i del laboratori d’actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico El seu últim muntatge, La dama duende , de Calderón de la Barca, s’estrenà pòstumament, poques setmanes després del seu suïcidi Fou guardonat tres vegades amb el Premio Nacional de teatre, el premi de la Crítica de Barcelona i el premi Maite, entre d…

Trajectòria acadèmica Començà a estudiar a la Universitat de Granada Resideix des del 1968 a Barcelona, i des del 1969 és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona , on l’any 1973 obtingué el doctorat Professor adjunt 1979, des de l’any 1986 és director de l’Institut d’Estudis Medievals d’aquesta universitat i editor de la seva revista, Medievalia , i des del 1994, catedràtic d’Història Medieval d’Europa Ha estat també director del Departament d’Història de les Societats Precapitalistes i Antropologia Social Fou professor visitant de les universitats de Gènova i Poitiers i…

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per desavinences amb la direcció…

Alumne del Real Conservatorio de Madrid i de la Musikhochschule de Frankfurt, on estudià amb Hans Zender, és un dels noms més destacats de la seva generació Ha rebut diversos premis internacionals de composició, com ara l’Ernst von Siemens 2000 i el Nacional de Música 2004 Les seves obres han estat interpretades per tot Europa i ha estat convidat especial del Festival de Tardor de Varsòvia 2008 Entre les seves obres destaquen les òperes Gramma, estrenada a Munic al maig del 2006, El viaje a Simorgh , basada en la novela de Juan Goytisolo, i Las virtudes del pájaro solitario ,…

Estudià lletres a Madrid, fou lector a la Universitat de Roma 1949-55 i catedràtic d’estètica a la Universitat de Barcelona des del 1955 fins al 1965, que dimití per solidaritat amb els professors de Madrid ETierno Galván, JLLópez Aranguren i AGarcía Calvo, expulsats per motius polítics Aleshores anà a ensenyar als EUA i el Canadà, i el 1977 es reincorporà a la Universitat de Barcelona La seva poesia es mostra profundament religiosa i existencial cal destacar-ne Hombre de Dios 1945, La espera 1949, Versos del domingo 1954, Voces y acompañamientos para San Mateo 1959, La conquista de este…

De família humil, fou nomenat comte de San Luis Ministre de la governació amb Narváez, introduí diverses reformes millorament de les escoles primàries, plantació d’arbres, reglamentació interior del seu ministeri i reorganització de la policia, fundació de l’escola d’enginyers forestals, conducció d’aigües a Madrid, construcció del Teatro Real També reglamentà la propietat literària, la qual cosa li valgué l’amistat de nombrosos escriptors Fou president del Consell del 1853 al 1854, que fou enderrocat pel pronunciament dit la Vicalvarada 28 de juny de 1854 Ja era, però, impopular a les Corts…

Comte de Moctezuma i de Tula Casat amb una descendent de Moctezuma, fou virrei a Mèxic 1696-1710 Durant el seu virregnat tingueren lloc les expedicions jesuítiques a Califòrnia Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria, dimití a la mort de Carles II