Resultats de la cerca
Es mostren 9280 resultats
Johann Philipp Kirnberger
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der Musik 'L’art de…
Christophe Plantin
Música
Editor de música francoflamenc.
Establert a Anvers el 1549, hi obrí un taller d’impressió el 1555, que es convertí en un dels més importants dels Països Baixos del seu temps Obtingué un privilegi reial d’impressió de missals i devocionaris per a tots els dominis de Felip II, que exportà sobretot a la monarquia hispànica En 1576-83, arran del setge espanyol a Anvers, s’establí a Leiden, on obrí un taller A banda d’un gran nombre de cantorals litúrgics, publicà vuit misses 1578 de Georges de la Hèle, la Missa Benedicta es 1579 de Philippe de Monte, quatre misses 1581 d’Alard du Gaucquier, i madrigals i cançons 1581 de Severin…
Lleó Borrell i Gambús
Música
Compositor de música lleugera i pianista.
Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano
Francisco de Montanos
Música
Teòric de la música castellà.
Des del 1551 fou mestre de capella a la catedral de Valladolid, i l’any 1562 figurava com a mestre de capella de la collegiata de Santa María la Mayor, també a Valladolid S’ocupà de l’ensenyament musical dels membres de la capella i dels nens cantors La seva obra teòrica més important fou Arte de música theorica y práctica Valladolid, 1592, en la qual dedica diversos apartats al cant pla, el cant d’orgue, el contrapunt i la composició, a més d’incloure altres temes Els capítols sobre el cant pla foren reeditats nombroses vegades fins al segle XVIII Sebastián López de Velasco i…
John Playford
Música
Editor de música anglès.
En 1639-46 aprengué l’ofici d’impressor, i l’any 1647 fou admès al gremi Installà el seu taller a prop de Temple Church Londres De la seva producció destacaren els pamflets proreialistes La seva primera publicació musical fou The English Dancing Master 1651, collecció de balades, a la qual seguí, entre d’altres, A breefe introduction to the skill musick for song and viol 1654, que esdevingué molt popular Playford destacà en l’edició de salms i himnes The Whole Book of Psalms , 1611 Psalms and Hymns , 1671, per a la qual el 1681 obtingué un privilegi reial Moltes de les seves sèries incloïen…
Lorenz Christoph Mizler von Kolof
Música
Teòric de la música, físic i matemàtic alemany.
Estudià música al Gymnasium d’Ansbach i teologia a la Universitat de Leipzig, on es graduà el 1734 i on començà a ensenyar el 1737 Amb posterioritat es doctorà en medicina Des del 1743 serví com a matemàtic i bibliotecari del comte polonès Malachowski L’any 1752 ingressà a la cort polonesa de Varsòvia com a físic, metge i historiador reial Publicà obres dedicades a un ampli espectre de matèries, com la matemàtica, la teologia, la física, el dret i la música Fou l’editor del Neue eröffnete musikalische Bibliothek 'Nova biblioteca musical a l’abast' També s’encarregà…
Aristoxen
Música
Filòsof i teòric de la música grec (Grècia).
Fou deixeble d’Aristòtil al Liceu després d’haver iniciat una formació d’ordre pitagòric En no succeir el seu mestre en aquesta entitat, decidí de crear una escola pròpia La seva obra ha estat molt mal tractada pel temps ja que tan sols han pervingut fragments d’alguns dels prop de 450 escrits que hom creu que redactà, entre els quals hi havia textos filosòfics i històrics vides, resums de doctrines passades, etc, tot i que els de teoria de la música filosofia i música són els que li donaren més renom ja en l’antiguitat No se’n conserva cap de complet Existeixen…
Guildhall School of Music and Drama
Música
Escola de música fundada a Londres el 1880.
Creada per la Corporació de Londres com a Guildhall School of Music, estava destinada a la formació de músics aficionats El 1887 passà del vell magatzem d’Aldermanbury, on havia iniciat les seves activitats, a un nou local a John Carpenter Street En aquests set anys la institució havia augmentat espectacularment el nombre d’alumnes matriculats, inicialment una seixantena seguia cursos a temps parcial El 1935 foren introduïts estudis d’art dramàtic, i l’escola canvià el seu nom pel de Guildhall School of Music and Drama El 1977 l’escola passà a la que és la seva localització actual, el…
Egidi de Zamora
Música
Teòric de la música castellà.
S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica , l’únic tractat musical hispànic del segle XIII El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals solmització, teoria de l' éthos , modes, etc La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells Un dels aspectes més…
mejorana
Música
Música de dansa típica de Panamà.
Normalment és cantada, però també pot ser només instrumental El text de la cançó s’articula amb una quarteta seguida de quatre dècimes La música, en metre binari compost, es basa en patrons rítmics amb freqüents hemiòlies El tempo és moderat La mejorana s’acompanya d’un grup d’instruments autòctons com són la mejoranera petita guitarra de cinc cordes, també anomenada mejorana , la bocona i el socavón dos tipus de guitarra similars a la mejoranera però un xic més grans, i el rabel violí crioll de tres cordes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina