Resultats de la cerca
Es mostren 4460 resultats
alcohol polivinílic
Química
Resina sintètica soluble en aigua, obtinguda mitjançant hidròlisi del poli (acetat de vinil).
Pólvora blanca o groguenca, de densitat 1,2-1,3, d’estructura les propietats de la qual especialment viscositat i solubilitat depenen del grau d’hidròlisi i del pes molecular És obtingut per hidròlisi àcida amb àcid sulfúric i mescla de metanol i acetat de metil com a solvent o alcalina amb metanolat de sodi en metanol anhidre Regulant les condicions de reacció hom fa variar l’índex de saponificació del producte, d’acord amb l’aplicació a què és destinat la hidròlisi no va mai més enllà del 95% dels grups acetat inicials L’alcohol polivinílic resisteix el petroli, els greixos i…
gelificant
Alimentació
Additiu emprat en la indústria alimentària per a formar masses semisòlides que engloben l’aigua en una xarxa o xarxes fins a arribar a fixar la textura adient a l’aliment.
Acostumen a ser productes d’extracció natural, com les pectines obtingudes de la pell de llimona o del bagàs de poma, és a dir, llargues cadenes, ramificades o no, formades per diverses seqüències de glúcids simples i/o els respectius àcids No formen veritables solucions, fet degut a la mida de les seves molècules, tot i que tenen un elevat poder d’atracció de l’aigua, que provoca l’increment de la viscositat i l’espessiment La capacitat de gelificar pot ser reversible tèrmicament Hi ha ingredients tradicionals, com la gelatina, i altres proteïnes o midons que tenen també aquestes propietats…
David Raup
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Graduat per la Universitat de Chicago i doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou professor d’aquestes i d’altres universitats És autor de Principles of Paleontology 1978 i Extinction Bad Genes or Bad Luck 1992 Els anys setanta fou pioner en la utilització dels ordinadors i les bases de dades en l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies Amb el seu deixeble John Sepkoski enuncià la seva famosa hipòtesi de Nèmesi, o de les extincions periòdiques a la biosfera Segons Raup i Sepkoski, al llarg de la història de la vida les extincions massives s’han donat amb una…
Jean-Claude Malgoire
Música
Director d’orquestra i oboista francès.
Estudià als conservatoris d’Avinyó i de París El 1960 guanyà el primer premi d’oboè al Concurs Internacional de Música de Ginebra i el 1967 ingressà a l’Orquestra de París El mateix any fundà l’orquestra La Grande Écurie et la Chambre du Roy, amb la qual dugué a terme una important tasca de recuperació del Barroc francès, especialment Rameau, Lully i Campra, l’obra dels quals sotmeté a una profunda revisió, alhora que desenvolupà una creixent activitat com a director d’orquestra, en detriment de la de solista Arran del seu interès per la música antiga fundà un grup de cantants i…
,
infern
Religió
Lloc del més-enllà, en contraposició amb el cel, destinat a les penes dels damnats.
Totes les religions posseeixen una descripció pròpia de la geografia funerària, la qual cosa fa impossible de donar-ne una caracterització unitària El camí de l’infern va, en la mitologia germànica, a través de valls tenebroses i del riu de la mort el retorn és pràcticament impossible El budisme té un total de 136 inferns, que són freds o calents, d’acord amb el tipus de càstig, i no s’hi veu mai el sol Una altra representació de l’infern va lligada a la creença en un judici final parsisme, judaisme, cristianisme i islamisme En algunes religions hi ha una durada limitada de les…
Pere I de Carcassona
Història
Comte en part de Carcassona i de Foix i bisbe de Girona.
Era fill dels comtes Roger I el Vell de Carcassona i d’Adelaida El seu pare li llegà participació en els comtats i una sèrie d’abadies i béns eclesiàstics a Carcassona, Rasès, Foix i Coserans El 1010, a instàncies de la seva germana Ermessenda de Carcassona , muller del comte Ramon Borrell I de Barcelona, Girona-Osona, fou elegit bisbe de Girona Devia ésser encara molt jove, puix que fins el 1019 és anomenat Petronus Tot el seu pontificat va acompanyat per la presència abassegadora de la seva germana Ermessenda, que li feu importants llegats per a la seva església, els quals li permeteren de…
Zenó
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble de Parmènides —amb el qual vers el 450 aC visità Atenes, on produïren un fort impacte— i, segons Aristòtil, creador de la dialèctica, la seva aportació fonamental consisteix en la crítica de les opinions dels adversaris de l’ontologia parmenidiana Zenó comença concedint una hipòtesi, i després en deriva alhora dues conseqüències contradictòries, amb la qual cosa l’adversari ha d’abandonar la seva suposició inicial Dels anomenats arguments o apories de Zenó —dirigits contra la multiplicitat de les coses, per a afirmar la unitat de l’ésser, o contra el moviment, per a…
Capó
Família de pastors protestants fundada per Joan Capó i Pons (Maó 1852-1909), que, durant quatre generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.
Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació,…
Grup Enderrock
Editorial
Editorial musical catalana especialitzada en la difusió de la música en català arreu dels Països Catalans.
Edita Enderrock , la primera revista de rock en català, i les publicacions Rockcollecció edicions monogràfiques sorgides a partir del 1999, Sons de la Mediterrània des del novembre del 2007 i actualment transformada en un portal web, en substitució de la revista bimestral Folc 36 números, que des de l’any 2000 tractava la música tradicional i ètnica, Jaç nascuda al final del 2003, sobre jazz , i 440 Clàssica des del juny del 2011, editada bimestralment i especialitzada en música antiga, clàssica, contemporània i òpera Des del 2002, conjuntament amb ARC, edita l’ Anuari de la Música Ha…
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina