Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Benavent de Segrià

Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
El treball al país de les quatre revolucions
Catalunya era definida, fins els anys setanta del segle XX, com el resultat de la suma de la revolució comercial de l’edat mitjana i de la Revolució Industrial del segle XIX És a dir la suma de l’expansió per la Mediterrània iniciada per Jaume I i l’aplicació del vapor en la indústria, un procés simbolitzat per la fàbrica Bonaplata del carrer de Tallers de Barcelona Actualment, cal revisar el contingut d’aquestes dues mítiques revolucions històriques, i cal afegir-ne dues la revolució neolítica de la cuina, i la revolució democràtica iniciada el 1931 La revolució de la cuina L’economia d’una…
Calaceit
Façana barroca de l’església parroquial de Calceit
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, entre el riu d’Algars i el Matarranya, al límit amb la Terra Alta.
El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…
Cercle d’Economia
Economia
Entitats culturals i cíviques
Entitat fundada a Barcelona, l’any 1958, per un grup de joves empresaris, amb el suport de l’historiador Jaume Vicens i Vives.
Història Té l’origen en el grup d’àmbit universitari Club Comodín, creat el 1951, al qual s’afegiren posteriorment també empresaris En els moments inicials hi tingué un pes important, entre els professors d’universitat, Fabià Estapé i Rodríguez Entre els empresaris sobresortiren Joan Mas i Cantí, Carles Ferrer i Salat , Carles Güell i de Sentmenat i Artur Suqué i Puig També es mantingué un contacte permanent amb tècnics de l’Administració central Joan Sardà i Dexeus , Enrique Fuentes Quintana , Luís Ángel Rojo Conde , José Luis Sampedro Sáez , etc, amb la qual s’establí sempre…
cadastre
Història
Impost global i directe (inspirat paradoxalment en el Cadastre de Milà, preparat per exiliats austriacistes i que no entrà en vigor fins el 1760), projectat pel superintendent José Patiño (també factòtum dels decrets de Nova Planta), i establert al Principat de Catalunya el 1716 per un decret del 9 de desembre de 1715; la seva implantació fou paral·lela a la del decret de Nova Planta, publicat el 16 de gener de 1716.
La recaptació d’imposicions durant la guerra de Successió per part del bàndol filipista, que trobà una forta resistència, especialment remarcable durant la revolta de les quinzenades del gener del 1714, així com els precedents de València equivalent i Aragó única contribució , ja feien presagiar que el Principat de Catalunya i el regne de Mallorca serien també gravats amb un nou impost En el cas mallorquí, fou la talla general i, en el cas català, el cadastre Cal tenir present que la imposició del cadastre no significà la derogació de les contribucions anteriors, atès que foren…
central hidràulica

Esquema d’una central hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.
Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic obra de presa, entrada d’aigua al canal, canal d’alimentació, cambra d’aigua, conducció forçada, canal de sortida d’aigua i de la central elèctrica pròpiament dita L’aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d’alimentació fins a la cambra d’aigua, i d’aquí baixa per la conducció forçada tub de pressió fins a la central, on fa girar les turbines Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l’energia elèctrica L’aigua, quan…
Sant Fruitós de Fontelles (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Vista de l’absis de Sant Fruitós de Fontelles, on s’endevinen les traces de la primitiva finestra, ara tapiada ECSA - JA Adell L’església de Sant Fruitós de Fontelles es troba prop del mas de Can Franc de Fontelles, al costat d’un petit cementiri, a uns 25 m del camí, just davant del mas, però molt emboscada Mapa 34-11253 Situació 31TCG712843 S’hi pot anar des de Nabiners, seguint la mateixa pista, només apta per a vehicles tot terreny, amb trams difícils, que en uns 5 km de recorregut porta a Can Franc, passada la cruïlla de la Freita La mateixa pista arriba, en uns 5 km des de Can…
Sant Miquel de l’Arn o dels Arços (Caldes de Montbui)
Art romànic
Situació Ruïnes del sector ponentí d’aquesta capella, en bona part modificada al segle XVII Arxiu Gavín Les ruïnes de Sant Miquel de l’Arn són a l’extrem de llevant del terme de Sentmenat, gairebé a la divisòria amb el de Caldes de Montbui Són emplaçades al vessant sud-est de la serra de Corró, en un replà flanquejat per dos torrents, a sota del turó de la Torre Roja A tocar hi ha una estratègica cruïlla de camins, el que unia Ègara Terrassa i Sentmenat amb Caldes —hom creu que és de tradició romana— i el de Sant Llorenç Savall a Barcelona Mapa L37-15393 Situació 31TDG294096 El camí de menys…
Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal)
Art romànic
Situació Angle nord-est de l’església, on s’observa l’absis semicircular a la capçalera i una absidiola adossada al mur meridional D Ferran L’ermita és situada a uns cinquanta metres de la masia de Can Pedrerol de Baix, dins la mateixa finca, molt a prop de la riera de Rubí i de la seva confluència amb el riu Llobregat, al límit del terme municipal de Castellbisbal Es troba a una alçada de 50 m, gairebé la mateixa que el llit de la propera riera Mapa 36-16420 Situació 31TDG159903 S’hi accedeix per un camí que surt a l’esquerra de la carretera que comunica Martorell i Rubí, just abans d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina