Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
vigília
Cristianisme
El dia que precedeix (originàriament, la nit, que hom anomena preferentment vetlla) les grans solemnitats de l’any litúrgic, com, per exemple, la vigília de Nadal
.
Gaudeixen d’un ofici diví propi, i algunes també de missa pròpia La reforma del concili II del Vaticà ha deixat només les més importants
Capitulació de la ciutat de València
Capitulació de la ciutat de València Només Alzira i Xàtiva resisteixen El perdó general a la ciutat i l’horta de València exceptua 51 persones
societat de guanys
Dret civil català
Règim econòmic conjugal característic de les regions de dret civil castellà (sociedad de gananciales), i que consisteix en una comunitat limitada de béns durant el matrimoni.
Al Principat de Catalunya la societat de guanys només existeix quan expressament l’estipulen els cònjuges en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
pacte comissori
Dret català
Dret romà
Conveni entre el creditor i el deutor que estipulava que, si el deute no era pagat en el termini acordat, el creditor feia seu el que havia rebut com a garantia, fos quin fos el seu valor.
Recollit en el dret romà des de Constantí I, fou, però, precisat que el creditor només es podia apropiar el que representés un valor just
balboa
Economia
Unitat monetària panamenya que prengué el nom de Vasco Núñez de Balboa, definida com a 0,888671 g d’or fi, amb plena equivalència amb el dòlar EUA, d’igual definició.
Es divideix en 100 centèsimes No n'existeixen bitllets de banc en circulació només en corre moneda fraccionària Fou moneda de plata fins el 1975
Alcman
Literatura
Poeta líric grec.
Autor de sis llibres de poesies, dels quals només ha restat algun fragment Famós, sobretot, pels seus partenis, introduí innovacions tècniques en el lirisme coral
Carles V

Carles V, segons una estàtua situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Emperador romano-germànic (1519-56), rei de Castella (Carles I) (1516-56) i de Catalunya-Aragó (Carles I) (1516[19]-56), de Nàpols (Carles IV) (1516-56) i de Sicília (Carles II) (1516-56), duc de Borgonya (Carles II) (1506-55, sobirà del ducat estricte només en 1526-29) i arxiduc d’Àustria (Carles I) (1519-56).
Fill dels reis de Castella, l’arxiduc d’Àustria Felip el Bell i Joana la Boja hereva, alhora, de la corona catalanoaragonesa A la mort del seu pare 1506, heretà els territoris del ducat de Borgonya —exclòs el ducat pròpiament dit, en poder de França des del 1477—, regits fins el 1515 per la seva tia Margarida d’Àustria, que tingué cura de la seva educació El 1515, declarat major d’edat, prengué el govern de Borgonya i traslladà la cort de Malines a Brusselles Els seus consellers principals foren Jean Sauvage, Adrià d’Utrecht i Guillaume de Croy, senyor de Chièvres El seu avi, Ferran II de…
Sant Llogari de Castellet o de la Sala (Castellterçol)
Art romànic
Situació Antiga sufragània de Granera situada a l’extrem de llevant del terme de Castellterçol M Anglada L’antiga parròquia de Sant Llogari és emplaçada a l’extrem de llevant del municipi, vers tramuntana, gairebé al límit amb Granera i Monistrol de Calders Es a la vora del casal o castell de la Sala, però alhora en queda aïllada Mapa L36-14363 Situació 31TDG214233 Des de la carretera de Castellterçol a Granera, a la dreta, vers tramuntana, entre els quilòmetres 3 i 4, es troba el trencall de la pista que hi mena en cosa de 6,5 km de recorregut Durant el trajecte només es troba a…
Sant Iscle i Santa Victòria de Béixec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Llenç del mur nord, únic element que resta dret d’aquest antic edifici ECSA A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la part alta del poble de Béixec, sobre una petita prominència amb un fort pendent a la part de llevant Béixec és situat al sud-oest de Martinet, damunt de l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra del Cadí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG899894 Des de Martinet, cal prendre la carretera de Montellà i tot seguit la pista que porta a Víllec, Estana i Bastanist En arribar en una bifurcació cal prendre el camí de la dreta, que mena a Béixec MD-RMAE…
Les pirenulals
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens principalment tropicals o més o menys marcadament termòfils, de tallus crustaci, típicament amb algues Trentepohlia donen ratlla groga en escarificar-los Les fructificacions són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina