Resultats de la cerca

El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc

Té un punt de fusió de 133°C i bull a 309°C És soluble en aigua, alcohol i èter Hom l’obté per calefacció de l’àcid gàllic amb aigua en autoclau És un compost relativament àcid i el seu anió captura amb gran rapidesa oxigen de l’atmosfera i origina composts oxidats de coloració fosca, fet pel qual les solucions alcalines de pirogallol són emprades per a eliminar oxigen de mescles gasoses És també emprat, com a antioxidant, en fotografia, en la indústria de colorants i com a intermediari de síntesi

Generalment el seu cos central té la forma de parallelepípede rectangular, acabat en forma de con per una de les seves cares laterals petites i en forma de piràmide per l’altra, de manera que per la seva cara superior totes tres parts formen una superfície plana Les dimensions poden ésser molt variables, segons l’ús Primerament hom la fabricava soldant, per l’efecte de forja, uns massers obtinguts pel sistema de farga catalana Actualment hom l’obté per emmotllament, sotmetent-la posteriorment a un tractament d’enduriment superficial

Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet L’afinació és una quinta més greu que la del violí do-sol-re-la Les dues cordes més greus són generalment de tripa o recobertes de seda, i les dues agudes són de tripa Deriva de la lira da braccio d’aquí ve el seu nom alemany actual, Bratsche És menys apta que el violí a executar passatges de virtuosisme El cos és d’uns 40 cm d’amplària i uns 48 de longitud Les notes greus tenen un timbre profund

Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica i plàstics

Pot anar precedit d’una esbaldida amb aigua freda desxurrada , que s’enduu les sals solubles, principalment de potassa, i una part de la terra i de les impureses El desgreixatge de la llana pròpiament dit consisteix en un rentatge a fons en una solució de sosa i sabó a una temperatura d’uns 50°C La llana pot arribar a perdre el 55% del pes en brut Per centrifugació de la solució sabonosa de suarda, procedent del desgreixatge, hom extreu la lanolina De l’aigua del primer rentatge o desxurrada hom obté sals potàssiques

Hom obté còpies d’aquests negatius en emulsions de gelatina dicromatada, les quals, un cop han estat tenyides amb colorant dels respectius tres colors fonamentals, són aplicades sobreposades a una pellícula positiva, revelada, fixada i proveïda de banda sonora El primer assaig de tecnicolor fou fet en la pellícula The Gulf Between 1917, i la primera pellícula comercial que emprà aquest sistema fou The Toll of the Sea 1921 Actualment el terme “color per Technicolor” significa que el procés de laboratori ha estat realitzat per la firma Technicolor

El gènere comprèn unes 70 espècies de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica tropical, i hom n'obté diversos extrets, molt emprats en medicina, especialment de Rauwolfia serpentina Hom empra en farmàcia l’arrel i el rizoma d’aquesta espècie, que conté més de vint alcaloides, dividits en dos grups el de l’ajmalina i el de la serpentina, entre els quals hi ha el més important, la reserpina Té una acció sedant i hipotensora Ha estat emprada a l’Índia des de l’antiguitat A Europa en són emprats els alcaloides aïllats

És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica

Els tiocianats alcalins s’obtenen per fusió dels corresponents cianurs amb sofre En general, els tiocianats metàllics són solubles en aigua, excepte els d’argent i coure I, fet pel qual tenen aplicació en anàlisi química qualitativa Pel que fa als tiocianats orgànics R-SCN, hom els obté per escalfament del tiocianat potàssic amb un halogenur d’alquil En general són líquids volàtils, d’olor penetrant, que s’oxiden amb facilitat a àcids sulfònics i es redueixen a tiols Per escalfament a 200°C es transposen a isotiocianats R-NCS