Resultats de la cerca
Es mostren 1449 resultats
El que cal saber de la luxació o dislocació
Patologia humana
La luxació o dislocació consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, en general com a conseqüència d’un traumatisme No s’ha d’intentar mai de collocar a ta posició normal els ossos afectats per una luxació abans d’adreçar-se al metge Cal tenir en compte que, si es fa de manera incorrecta, es poden lesionar d’altres estructures de la zona en moure l’os i provocar complicacions, com ara hemorràgies, si s’esquinça un vas sanguini, o alteracions neurològiques, si en resulta seccionat un nervi El comportament més correcte és mantenir l’…
endosti
Anatomia animal
Membrana fina del teixit connectiu que recobreix la superfície de la cavitat medul·lar de l’os.
omòplat
Anatomia animal
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l’espatlla.
Té dues cares, tres cantells i tres angles La cara dorsal és dividida en dues parts per l’espina de l’omòplat, la porció terminal de la qual és l’acromi, que s’articula amb la clavícula A l’angle extern hi ha la cavitat glenoide, mitjançant la qual s’articula amb l’húmer Al cantell superior hom distingeix l’escotadura coracoide i l’apòfisi coracoide
osteonecrosi
Patologia humana
Mort de les cèl·lules d’una part o de tot un os, anomenada també necrosi òssia
.
massacre
Heràldica
Os frontal o crani de cérvol o de bou amb el banyam i posat de cara.
-it
Química
Sufix relatiu a la part aniònica de la sal provinent d’un àcid acabat en -ós.
literatura gallega
literatura gallega Portada de Follas Novas, de Rosalía de Castro
© Fototeca.cat
Literatura
Literatura desenvolupada en gallec.
A partir del s XV l’absentisme de la noblesa gallega, la castellanització de l’Església i l’adopció del castellà en els formularis dels escrivans relegaren el gallec a la condició de llengua rural Al s XVIII començà la recuperació s’hi destaca el pare Martín Sarmiento, autor de notables estudis lingüístics sobre el gallec Durant la guerra contra Napoleó i les guerres civils del s XIX hom usà el gallec en pamflets Hom considera el poema A alborada, de Nicomedes Pastor Díaz, datat el 1828, l’obra inicial de Rexurdimento Els escriptors del renaixement inicial, coneguts com a precursores són…
apòfisi

Apòfisi espinosa
© fototeca.cat
Anatomia animal
Eminència d’un òrgan, generalment d’un os; en aquest darrer cas, la seva funció és generalment la de facilitar l’articulació amb un altre os o la d’oferir punts d’inserció als músculs veïns.
Entre les apòfisis més importants de l’home destaquen l' apòfisi espinosa de les vèrtebres, eminència que posseeixen en llur cara posterior i que serveix de punt d’inserció dels músculs espinosos l' apòfisi mastoide , de forma cònica, en la porció mastoidal del temporal l' apòfisi odontoide , en forma de dent, a la cara superior de l’axis i que articula amb l’atles l' apòfisi temporal , angle posterior del pòmul que articula amb el maxillar inferior, i l' apòfisi xifoide , o simplement xifoide
Mètodes d’hemostàsia en les hemorràgies externes
En cas d’una hemorràgia externa, es poden aplicar diversos procediments per tal d’aturar la sortida de sang, els quals reben el nom de mètodes d’hemostàsia Algun d’aquests procediments, com ara el torniquet, pot ésser molt eficaç per a aturar l’hemorràgia, però pot produir diverses lesions, especialment si no es té experiència en la seva aplicació Per a evitar aquest risc, es recomana d’intentar aturar la pèrdua de sang amb els mètodes més simples i innocus, que són efectius en la gran majoria dels casos Els mètodes més complexos i arriscats s’han de reservar estrictament per als pocs casos…
La Cooperativa Primera del Ter, a Roda de Ter
Anunci de la Societat Anònima Cooperativa del Ter a la Guía Oficial de Vic y su Partido , 1927 La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda el 1878 promoguda per Ferran Alsina L’any 1900 es convertí en societat anònima La Cooperativa Primera del Ter fou creada a Roda de Ter l’any 1878 El seu promotor fou Ferran Alsina i Parellada 1861-1908, la biografia del qual es pot trobar en el capítol dedicat als Güell Ferran Alsina, que es considerava filador de professió, però que tenia una bona situació econòmica, viatjà per França i Anglaterra, on estudià específicament la fabricació de la pana…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina