Resultats de la cerca

La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…

Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma un piedmont…

Situació i presentació El terme municipal de Juncosa, de 76,36 km 2 , es troba a l’extrem meridional de la comarca, en contacte ja amb el Priorat El municipi canvià el seu nom pel de Juncosa de les Garrigues el 1937 Limita amb els termes garriguencs de Bellaguarda SW, la Granadella i els Torms W, el Soleràs NW, l’Albagés N, Cervià de les Garrigues NE, la Pobla de Cérvoles E, i amb els d’Ulldemolins SE i Margalef SW, que ja pertanyen al Priorat L’únic nucli de població del municipi és el poble de Juncosa, però també cal esmentar els despoblats de la Sisquella i de Vall-de-reig Morfològicament…

L’any hidrològic 2017-2018 Per primer cop en força temps, podem dir que l’any 2017-18 va ser un any plujós També podem dir que va estar ple de contrastos, ja que va començar amb una situació de sequera incipient, però en algunes conques es va acabar amb un dels màxims de pluja acumulada des que hi ha registres automàtics La diversitat geogràfica i la distribució capritxosa del relleu va fer que no totes les conques rebessin la mateixa quantitat d’aigua Tot i això, es pot considerar que va ser excepcional en molts punts i passarà als arxius com un dels anys més plujosos, amb importants…

El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…

Gastròtric de l’espècie Chaetonotus laroides , vist al microscopi a dalt, i detall de les espines i escames dorsals d’una espècie germana, Ch chuni a baix Ambdós exemplars, de menys d’1 mm de llargada, procedeixen de les sorres i llims del riu Daro, on s’alimenten de bacteris, protozous i algues unicellulars David Masalles Els gastròtrics Gastrotricha són organismes microscòpics, molt comuns en les aigües dolces i a la sorra de la platja, i molt característics per la seva forma de locomoció i de fixació al substrat generalment s’hi desplacen lliscant gràcies als cilis ventrals el nom del…

Aquesta zona és, en part, coberta de bosc selva d’Aubenç i, en part, de pasturatges aprofitats pel bestiar transhumant

Situació i presentació El terme municipal d’Esterri, de 8,50 km 2 , és situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al sector central de la cubeta sobreexcavada per les geleres que constitueix la Vall d’Àneu, dit ribera d’Esterri El municipi és envoltat a l’W i al N per les terres del terme d’Alt Àneu, a l’E i el S per les del municipi de la Guingueta d’Àneu, i en un punt pic de Quartiules per Espot Es diferencien clarament tres zones la principal, a la dreta de la Noguera, és entre el riu i les muntanyes que s’inicien a les terres de Son Alt Àneu, on hi ha la vila i els plans de Puiassos…

La geografia El cap de comarca és Cocentaina És situada al ple de les serralades bètiques valencianes i, com a continuació del muntanyam prebètic de l’Alcoià, constitueix una contrada molt irregular, on les diferències absolutes de nivell depassen els 1100 m L’ampla depressió integrada per la foia de Cocentaina es prolonga per la vall de Perputxent, longitudinal i seguida pel riu d’Alcoi, que travessa després l’estret de l’Orxa per penetrar a la Safor L’orografia té una orientació general ENE - WSW, amb predomini de les vergències meridionals i dels flancs septentrionals espadats Gairebé tots…

Situació i presentació El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km 2 , és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió N, Òdena i Igualada E, Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous S, Argençola W, i amb un enclavament de Veciana NW El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví Es creu que el topònim és d’origen preromà El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia…