Resultats de la cerca
Es mostren 20809 resultats
John Austin
Dret
Jurista anglès.
És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret
Tom Jobim
Música
Compositor, pianista i guitarrista brasiler.
A partir del 1947 treballà com a pianista en night-clubs i estudis de gravació El 1956 escriví part de la música per a l’obra teatral Orfeo do Carnaval , portada al cinema per Marcel Camus el 1959 amb el títol d' Orfeus noir El 1958, el llavors desconegut João Gilberto gravà cançons de Jobim, especialment Chega da saudade , títol que assenyalà l’inici de l’estil bossa nova El 1962, Stan Getz, amb el seu disc Jazz Samba , fou el primer dels músics de jazz que començaren a gravar temes de Jobim i a adoptar la textura de la bossa nova Durant els anys seixanta i la primera part dels setanta,…
Heinrich Scheidemann
Música
Compositor i organista alemany.
Entre el 1611 i el 1614 estudià amb el famós compositor holandès JP Sweelinck El 1629 ocupà l’antic lloc del seu pare como a organista a l’església de Santa Caterina a Hamburg Fou molt apreciat per les seves qualitats d, expert en orgues, compositor i pedagog Entre els seus nombrosos deixebles cal esmentar JA Reincken i W Fabricius Com a organista i compositor de música per a orgue, exercí una gran influència sobre M Weckermann Fundador de l’escola organística del nord d’Alemanya, destacà per l’esperit innovador de la seva música Amplià l’estil del seu mestre Sweelinck a la…
Edward Jones
Música
Arpista, musicòleg i compositor gal·lès.
Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat obres de GF…
Joachim Burmeister
Música
Compositor i teòric alemany.
Es formà musicalment a Lüneburg amb Christoph Praetorius i Euricius Dedekind Ingressà a la Universitat de Rostock i tres anys més tard esdevingué cantor de l’església de Sant Nicolau d’aquesta ciutat Publicà alguns tractats teòrics que el feren mereixedor d’un gran reconeixement Una de les seves aportacions més interessants feu referència a la retòrica musical Contràriament a la teoria vigent fins aquell moment que atorgava als modes la major capacitat de representar els afectes, Burmeister creia que els propis dissenys melòdics, organitzats en forma de figures retòriques, podien…
la Bèlgica
Província
Província de l’imperi Romà, al nord de la Gàl·lia, conquerida per Juli Cèsar (57-54 aC), que l’organitzà com una de les seves tres regions de la Gàl·lia Transalpina.
La seva capital s’establí a Durocortorum Remorum Reims S'estenia entre el Sena i el Saona, d’una part, i el Rin fins a Suïssa, de l’altra, i era ocupada per les tribus belgues, bé que, dins els seus límits, s’hi agregaren altres poblacions sèquans, lugons, helvecis, etc Quan August dividí administrativament la Gàllia, la Bèlgica passà a ésser-ne una de les quatre províncies la Gàllia Bèlgica Constantí la dividí en dues províncies, una amb l’antiga capital l’actual Reims, i una altra amb capital a Augusta Treverorum Trèveris
martellet
Tecnologia
Peça que, en la màquina jacquard, pitja la llanterna del cilindre i l’obliga a presentar una de les seves cares paral·leles amb la planxa d’agulles de la dita màquina.
operació directa
Matemàtiques
Dit de l’addició, la multiplicació, la potenciació i la diferenciació quan hom les considera en relació amb les seves inverses respectives, la subtracció, la divisió, la radicació i la integració.
reforma del sector de seguretat
Militar
Procés dinàmic per a transformar el sistema de seguretat on s’inclouen totes les parts involucrades, com també les seves funcions, responsabilitats i accions, aplicat sobretot en contexts de forta inestabilitat.
Aquests actors han de treballar de manera conjunta i cooperativa per tal de gestionar i fer operatiu un sistema de seguretat afí amb les normes democràtiques i els principis del bon govern, per establir un marc ampli i eficaç de seguretat, tal com sosté la definició del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament PNUD construcció de condicions de vida —individuals i collectives— en llibertat, pau i seguretat participació plena en la presa de decisions, protecció dels drets fonamentals, i accés als recursos per a cobrir les necessitats bàsiques La seguretat de les persones i la dels…
proteïna de plegament
Bioquímica
Proteïna que s’uneix i estabilitza una altra proteïna facilitant-ne el correcte plegament, l’associació de les seves diferents subunitats o el transport d’un compartiment cel·lular a un altre.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina