Resultats de la cerca

Integrat per Jim McGuinn guitarra i veus, David Crosby guitarra i veus, Cris Hillman baix, Gene Clark veu, guitarra i percussió i Michael Clarke bateria, la banda fou una mena de resposta nord-americana als Beatles La seva barreja de folk , country i rock va ser molt innovadora, i fins impressionà Bob Dylan, de qui versionaren amb èxit Mr Tambourine Man , entre d’altres Banda sonora de la Califòrnia hippie , els The Byrds es passaren a la psiquedèlia l’any 1966, després de l’abandó de Clark L’any 1968 encara feren un tercer canvi cap al country-rock Després dels The Byrds,…

S’inicià el 1932 a La Veu de Catalunya Treballà per a La Vanguardia 1940-83, on s’especialitzà en esquí i altres esports d’hivern Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual presidí la secció d’esquí 1948-55, també fou secretari fundador del Collegi Català d’Àrbitres 1931-36 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí i del Comitè Català d’Esports 1934-35 Fou testimoni directe i cronista de les proves i competicions d’esports d’hivern a Catalunya Escriví, juntament amb Margarida Cardona Romeu, Esports de neu a Catalunya 1985, que edità el CEC…

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Apotecari de Felanitx, participà en l’organització del Partit d’Acció Republicana 1932 i formà part del consell regional d’Esquerra Republicana Balear 1934 Amb l’adveniment de la Segona República, fou alcalde de Felanitx Mallorquinista i pancatalanista, collaborà el 1917 a La Veu de Mallorca , fou soci fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923, escriví a La Nostra Terra i intervingué en la discussió del projecte d’Estatut Autonòmic del juliol del 1931 També collaborà a República És autor de La catalanitat de les Mallorques 1916, Joanot Colom i Cifré 1929 i d’una…

En aquesta obra Gluck, aconsellat pel llibretista Raniero de Calzabigi, feu una reforma de l’òpera, suprimint-ne les incongruències i la supeditació absoluta del text que s’havien introduït en l’òpera barroca La sobrietat de la música i l’austeritat del cant, amb abundants intervencions corals amb la voluntat d’aproximar-se al teatre grec, des d’una òptica neoclàssica, n'han fet una obra cèlebre que encara figura als repertoris d’òpera mundials Gluck en feu una versió reformada per a representar-la a París 1774, adaptant la veu d’Orfeu una contralt en la versió del 1762 per a…

El 1936 tornà exiliat a Buenos Aires Es destacà com a gravador i muralista i assolí un lloc destacat en l’art gallec actual Fins el 1960 fou allí l’ànima de la vida cultural gallega, fundant editorials, revistes Galicia emigrante , etc Fou també molt important la seva tasca d’illustrador de llibres i animador d’empreses com Cerámicas de Sargadelos i el Museo Gallego de Arte Moderno La seva poesia de testimoni canta amb veu aspra l’emigració com a drama collectiu de Galícia Cal remarcar Fardel do eisiliado 1952, Na brétema, Sant-Yago 1956, As cicatrices 1959 i els assaigs…

Fou secretari de l’Orfeó Català Començà escrivint en revistes de barriada i fundà La Veu Gracienca Publicà els seus poemes, d’influència noucentista i jocfloralesca, en nombrosos volums L’espiga 1921, Pietat 1933, Paisatges 1937, Cançons 1939, Poemes d’Itàlia 1939, Llantió d’argent 1947 i Circ 1967, entre d’altres També publicà alguns volums de prosa lírica, Brevari d’amor 1937 o Breviari de dolor 1946, i d’assaig i història com  La petita història de la meva biblioteca 1961, El meu llibre de l’Orfeó Català 1962,  El mestre Enric Morera 1969, Encara assaig 1971, etc Durant la…

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític de La Veu de Catalunya  des del 1928 fins al 1936 En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana Publicà, en collaboració amb J Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona 1935 i La veritat del 6 d’Octubre 1936 A més, el drama Un pas enllà 1935, la novella d’humor Un club per a senyores soles 1962, 9 contes catalans 1960 i una Història de la Lliga 1969

Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino

Fou organista de San Geremia de Venècia i, més tard, de San Marco segon orgue en 1564-84 i primer en 1584-86 Escriví cèlebres peces per a orgue, com les Canzoni alla francese sis volums, 1605, diversos llibres de ricercari i obres per a veus soles, com Sacrae cantiones 1565 , Psalmi Davidici 1583 i altres de disperses en antologies El seu nebot Giovanni Gabrieli Venècia ~ 1557 — 1612 fou primer organista de San Marco en morir Andrea Deixà canzoni , sonates, etc, per a orgue i Sacrae Symphoniae per a veu, motets, etc, publicades sovint amb peces del seu oncle Hom el considera el…