Resultats de la cerca
Es mostren 68264 resultats
midó
El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component…
retrotransposó
Biologia
Element d’ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste, mitjançant un intermediari d’ARN.
Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà
intermetàl·lic | intermetàl·lica
Tecnologia
Dit del compost constituït per dos elements metàl·lics o més, la proporció dels quals pot variar entre dues composicions límit, i que es comporta, en els aliatges, com un metall pur.
Els elements dels grups 4B, 5B i 6B de la taula periòdica tenen tendència a combinar-se segons les lleis de la valència composts intermetàllics de valència i formen estructures cristallines semblants a les dels composts iònics Els altres metalls tendeixen a formar composts intermetàllics electrònics , en els quals l’estructura i la composició són determinades per la relació entre el nombre d’electrons de valència i el nombre d’àtoms, o composts binaris de Laves , amb la relació 1/2 entre els metalls
galera
Galera reial francesa de la fi del s XVII: 1, esperó; 2, tamboret; 3, canons; 4, arrumbada; 5, trinquet; 6, curulla; 7, arbre mestre; 8, cambra de voga; 9, trast; 10, contrafileret; 12, falconet; 13; cossia; 14 corredor; 15, carrossa; 16; timó; 17; carena
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra típicament mediterrani, de línies molt fines, ras, ormejat de veles, però mogut principalment amb rems, i armat de rostre o esperó.
En sentit ampli, hom anomena galera qualsevol dels bastiments de la sèrie evolutiva formada, entre altres, per la nau minoica, l' arco fenici, la birrem i la tirrem gregues, la navis longa romana, el dromó bizantí, les galeres de l’edat mitjana i les galeres de l’edat moderna Cal cercar l’origen d’aquesta sèrie al Nil cap a l’any 3000 aC, amb el trànsit de la guiona al rem, i la seva fi fou determinada per la colonització d’Amèrica, puix que les galeres, per manca d’autonomia i de condicions marineres, ja no pogueren entrar en el procés de la navegació transatlàntica Rèplica de la galera…
cerambícids
Quatre espècies diferents de la família dels Cerambícids: de dalt a baix, i d’esquerra a dreta: exemplars mascle i femella d’Ergates faber; exemplar de Spondylis buprestoides; exemplar de Purpuricenus budensis i exemplars mascle i femella del banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo ssp mirbecki)
© Fototeca.cat
Entomologia
Família de coleòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes o grans amb el cos allargat i estret i de coloració variable, segons les espècies.
En algunes, els colors són uniformes i apagats negre, bru, etc, i en unes altres són vius i fan contrast groc, vermell, blau, verd, etc Presenten un parell d’antenes molt llargues d’ací ve que rebin també el nom de longicornis , el rostre és proveït de mandíbules fortes amb les quals roseguen la fusta dels troncs, i les potes són ben desenvolupades En el protòrax hi ha els èlitres, que en general són llargs i parallels i cobreixen completament les ales, ben desenvolupades i aptes per a volar Els individus adults presenten un cert dimorfisme sexual, que es manifesta en la longitud de les…
monestir de Sant Pere dels Arquells
Aspecte de l'església de Sant Pere dels Arquells
© Patrimonifunerari.cat
Monestir
Pabordia o priorat canonical dependent de l’Estany, situat a l’església parroquial de Sant Pere dels Arquells del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra).
Guillem Bernat d’Òdena i els seus dotaren aquesta església, que acabaren d’edificar l’any 1086, amb el terme del castell de Llindars i altres alous, i el 1100 Ramon Guillem d’Òdena, fill del fundador, la cedí a l’Estany perquè hi establís una canònica augustiniana Aquesta ja hi era el 1115, i aviat rebé importants donacions i les esglésies de Rubinat, Montmagastrell Urgell i Pontons Alt Penedès Inicialment hi havia un prior, prepòsit o paborde, quatre canonges, dos beneficiats i alguns servents Al segle XV tenia només el prepòsit i un canonge, i al segle següent ja no hi residia…
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè…
fórmula
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Forma establerta o usual per a redactar un document, a base de frases fetes, per tal de tenir una major precisió i evitar els errors.
Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques , que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues aquesta pràctica constituïa l' ars dictandi Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules…
aràcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per uns 110 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustives o fins i tot arborescents, i de lianes.
La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes,…
ús indegut
Dret penal
Categoria jurídica referida a diversos delictes sancionats pel dret consistent en la utilització pública i indeguda d’uniformes, vestits, insígnies i condecoracions pròpies de càrrecs que hom no exerceix o d’estats diversos del qui els usa.
En la mateixa categoria jurídica hi ha inclosos els delictes d’ús de documents falsos, especialment els d’identificació personal, l’ús de nom fals o l’ús de documents autèntics però no personals