Resultats de la cerca

La retina rep les imatges formades pel cristallí i a través del nervi òptic resta connectada amb el cervell El lloc per on entra el nervi òptic és la papilla , que no té fotoreceptors, la qual cosa la converteix en l’anomenada taca cega del camp visual Al seu costat hi ha una zona circular de color groc, màcula lútia , amb una depressió central, la fòvea , que és el lloc on hi ha la màxima agudesa visual Examinada al microscopi, la retina que en total té un gruix de 0,2 a 0,4 mm presenta, de fora a dins, els deu estrats següents epiteli pigmentari, capa de cons i bastonets cèllules visuals,…

Representa el taller del pintor a l’Alcázar de Madrid, on hi ha la infanta Margarida d’Àustria i les seves dames de companyia, o meninas , Maria Agustina Sarmiento, a la dreta de la infanta, i Isabel de Velasco, a l’esquerra darrere seu hi ha la guardadamas Marcela de Ulloa i un altre servidor al seu costat, els nans Maribárbola i Nicolás de Portosanto, i al fons, José Nieto Velázquez, aposentador de palacio A l’esquerra de la tela apareix Velázquez pintant els reis Felip IV i Marianna d’Àustria, que hom veu reflectits en el mirall del fons —recurs inspirat en El matrimoni Arnolfini , de J…

Lluità a Messina durant la insurrecció del 1674 i, posteriorment, a Flandes En esclatar la guerra de Successió 1702 reconegué Felip V de Castella i collaborà en el triomf de la seva causa al regne de Nàpols El 1705 era a Barcelona com a capità d’una companyia de guàrdies napolitans, amb la qual féu costat al lloctinent Velasco, que intentava de controlar la ciutat Després de la capitulació filipista passà a Màlaga i cuità a posar-se novament al servei de Felip V, el qual acompanyà durant l’atac a Barcelona del 1706 El 1713 fou nomenat general en cap de les forces filipistes que assetjaren la…

S'establí a Florència, al servei de Cosme II de Mèdici, on gravà els Capritxos 1617 i la Fira de la Impruneta 1620, model de les kermesses flamenques Tornà a França, al servei del duc de Lorena, i gravà Petita fira 1621 i les sèries dels Captaires 1622 i de la Noblesa Lorenesa 1623 El 1625 Isabel Clara Eugènia el cridà a Flandes, on gravà El setge de Breda 1628, temàtica en què reincidí després, amb El setge de l’illa del rei i El setge de la Rochelle Les darreres composicions gravades, conseqüència de la invasió de Lluís XIII a Lorena, són Misèries de la guerra 1633 i Suplicis 1634 La seva…

Sacerdot escolapi, el 1863 abandonà l’orde i es refugià a Gibraltar, on es convertí al protestantisme i es casà amb la mestra Josefa Latorre Arran de la revolució del 1868 s’establí a Sevilla, on tingué un paper molt important en la fundació de la primera Església Evangèlica Espanyola de l’època moderna, l’Església Cristiana Espanyola, de ritu presbiterià Dirigí El Cristianismo 1869-71, primer periòdic protestant aparegut a l’Estat espanyol Establert a Madrid 1875, propugnà l’adopció de l’organització episcopal, la qual cosa provocà una escissió ell i els seus adherents fundaren l’Església…

Doctor en filosofia i teologia, professor de Sagrada Escriptura a Cambridge 1953-59 i des del 1969 i bisbe de Woolwich i de Southwark des del 1959 i 1969, respectivament, assolí fama mundial amb Honest to God 1963 traducció catalana, 1966, on plantejà la necessitat d’una radical formulació de la fe en un món secularitzat expressió de les vives polèmiques que suscità l’obra és el debat recollit a 'Honest to God’ Debatea , 1963 insistí en el mateix tema, el 1965, a The New Reformation i, el 1967, a Exploration Into God El mateix 1967 visità Barcelona, on no pogué tanmateix impartir unes…

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…

Fill de l’organista Jean Rameau, exercí la mateixa professió a Dijon, Lió i Clarmont d’Alvèrnia Aquí escriví el seu Traité de l’harmonie réduite à ses principes naturels 1722, que contribuí a establir les bases del llenguatge musical modern El 1723 passà a París, on publicà obres per a clavecí i assolí fama com a virtuós d’orgue Protegit per Ade La Pouplinière, a casa del qual dirigí concerts on introduí l’ús dels clarinets en l’orquestra per a interpretar obres de l’escola de Mannheim Fins a 50 anys no es decidí a compondre òperes, que escriví en l’estil clàssic de Lulli, però amb una…

Deixeble de l’Accademia de Florència 1846 Començà fent pintura d’història Participà en els moviments independentistes de 1848-49, on s’afeccionà a la temàtica militar La battaglia di Magenta 1861, Galleria d’Arte Moderna, Florència L’amistat amb el pintor i conspirador Nino Costa i amb el crític Diego Martelli contribuïren a formar la seva personalitat, basada en l’estudi de la realitat, originat en el nacionalisme naturalista de Mazzini i concretat després en l’escola dels macchiaioli florentins, dels quals fou un dels principals integrants L’evolució de la seva pintura el portà, després del…

D’origen jueu, estudià dret i el 1906 fundà, amb Jaurès, el periòdic L’Humanité Durant la guerra 1914-18 fou director del gabinet del ministre Sembat Al congrés de Tours 1920 encapçalà el moviment d’oposició a la Tercera Internacional i passà a ésser el cap del nou partit socialista francès SFIO, després de la separació dels comunistes, i director de Le Populaire Després del triomf del front popular, tingué accés a la presidència del consell El seu primer ministeri juny del 1936-juny del 1937 es caracteritzà per importants reformes econòmiques i socials Partidari, en un primer moment, d’…