Resultats de la cerca
Es mostren 13054 resultats
Pelham Humfrey
Música
Compositor anglès.
Vida Fins el 1664 fou membre del cor de la capella reial sota la direcció de Henry Cooke, i tingué com a companys J Blow, M Wise i W Turner, entre d’altres La primera referència sobre la seva activitat com a compositor data del 1663, i apareix en el cèlebre Diari de Samuel Pepys Abans del 1667 viatjà per França i Itàlia, i les obres compostes a partir d’aquesta data mostren clarament la influència de GB Lulli i G Carissimi Es coneixen poc les activitats portades a terme per Humfrey entre el 1667 i el 1672, però se sap que compongué música religiosa i cançons per a entreteniment de la cort, i…
Egidio Romualdo Duni
Música
Compositor napolità actiu especialment a París.
Vida Format als conservatoris de Nàpols, sembla que, amb Francesco Durante, començà la seva carrera, fet habitual a l’època, com a compositor d' opere serie Catone in Utica 1740, Ipermestra i Ciro riconosciuto 1748, etc L’any 1735 estrenà a Roma Nerone , que eclipsà Olimpiade de GB Pergolesi i, arran d’aquest fet, es bastí la llegenda romàntica segons la qual Duni hauria estat el responsable indirecte de la mort prematura del seu collega, traspassat l’any següent Malgrat l’èxit de les seves obres de tema seriós, el 1756 es trobà a Parma amb C Goldoni i compongué la seva primera opera buffa…
Alfons X de Castella-Lleó
Música
Rei de Castella i Lleó.
Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…
Els darrers preparatius per al part
Durant els cursos d’educació maternal es concreten tots els detalls per a la preparació del part perquè la parella estigui ben informada sobre la situació en què es trobarà, i la pugui afrontar sense incertesa És convenient que la parella efectuï una visita al centre sanitari on tindrà lloc el part per tal que conegui la sala de parts, els aparells que hi ha i que de vegades cal utilitzar, com també l’entorn del centre en general, per tal que en el moment del part l’ambient li sigui familiar i li proporcioni una sensació de confiança A la fi de l’embaràs, preferentment a partir del setè mes,…
Ginecomàstia
Patologia humana
És anomenat ginecomàstia l’engrossiment de la mama en l’home quan no és degut a una mastitis ni a un tumor de mama La mama presenta una estructura bàsica similar en ambdós sexes, però en l’home no arriba a desenvolupar-se perquè no rep els estímuls de les hormones femenines de tipus estrogen que originen el desenvolupament de la mama en la dona La ginecomàstia es manifesta en general quan en l’organisme masculí es produeixen nivells elevats d’hormones o d’altres substàncies d’efectes similars als dels estrògens, que indueixen el desenvolupament dels teixits mamaris Les causes d’aquesta…
Desenvolupament biològic femení
Fisiologia humana
El desenvolupament biològic de l’organisme femení es produeix en forma d’etapes clarament diferenciades, al contrari del que s’esdevé en l’home, el desenvolupament del qual és més homogeni De fet, el cicle menstrual prèviament descrit és l’exponent més determinant d’aquesta delimitació en etapes Durant la primera etapa de la vida de la dona, la infància, el seu organisme es desenvolupa de manera general i progressiva Per bé que en aquesta etapa ambdós sexes ja es troben clarament diferenciats pels òrgans genitals, aquests encara no són funcionals, els caràcters sexuals secundaris encara no…
paleoclimatologia
Geologia
Estudi dels paleoclimes al llarg dels temps geològics i de les causes de llurs variacions.
Sembla que el terme fou proposat per Kerner-Marilaun 1930, bé que, conceptualment, les primeres deduccions remunten al segle XVII Es val d’una sèrie d' indicadors paleoclimàtics , és a dir, d’uns fenòmens geològics que, parcialment, han depès del clima, la interpretació dels quals és feta per similitud amb els fenòmens actuals També es val de mètodes físics, com és ara el de la determinació de les paleotemperatures basada en la relació dels isòtops de l’oxigen O 1 8 /O 1 6 Les evidències paleoclimàtiques poden ésser biològiques, litològiques o morfològiques S'han establert diverses hipòtesis…
palau
Art
Edifici majestuós i luxós utilitzat com a habitació d’un rei o d’un gran senyor, i sovint, com al Pròxim Orient, veritable fortificació i centre de l’administració d’un govern.
Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…
Arxiu Diocesà de València
Historiografia catalana
Fons documental de la cúria arquebisbal de València.
Fou molt malmès durant l’ocupació del palau episcopal entre 1936-37, quan l’arxiu fou venut per a fabricar pasta de paper i es perdé per sempre la major part de la documentació En realitat, anteriors a la Guerra Civil Espanyola, es conserven molt pocs documents, els que escaparen de la destrucció i els que encara avui es troben en cases particulars, sense que se sàpiga exactament el moment en què foren traslladats Segons Felip Mateu i Llopis, membre de la Junta delegada de incautación y protección del tesoro artístico, l’arxiu fou venut a pes pel comitè popular que ocupà l’edifici, per menys…
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Historiografia catalana
Medievalista.
Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la Institució Milà i…