És anomenat ginecomàstia l’engrossiment de la mama en l’home quan no és degut a una mastitis ni a un tumor de mama.
La mama presenta una estructura bàsica similar en ambdós sexes, però en l’home no arriba a desenvolupar-se perquè no rep els estímuls de les hormones femenines de tipus estrogen que originen el desenvolupament de la mama en la dona. La ginecomàstia es manifesta en general quan en l’organisme masculí es produeixen nivells elevats d’hormones o d’altres substàncies d’efectes similars als dels estrògens, que indueixen el desenvolupament dels teixits mamaris. Les causes d’aquesta estimulació del desenvolupament mamari poden ésser múltiples.
És molt freqüent que durant la pubertat es manifesti una ginecomàstia transitòria de dimensions moderades, causada per la gran estimulació hormonal produïda en aquesta època de la vida. En general, es presenta en ambdues mames, i origina un creixement dels teixits per sota de les arèoles mamàries que, de vegades, s’estén una mica més, i en alguns casos pot ocasionar molèsties discretes. De totes maneres, aquest creixement mamari no indica cap alteració del desenvolupament sexual masculí, i habitualment reverteix abans d’arribar a la pubertat. Alguns joves presenten una ginecomàstia persistent després de la pubertat que pot constituir l’origen d’alteracions emocionals, i que per tant de vegades cal tractar amb una intervenció quirúrgica amb l’objectiu d’extirpar el teixit desenvolupat.
També és relativament freqüent que es presenti una ginecomàstia en edats avançades, després dels 50 anys, per causes desconegudes. En aquests casos, la ginecomàstia es localitza sovint en un sol costat, i també sovint reverteix al cap d’un temps,
És menys freqüent la ginecomàstia deguda a algun trastorn que origina un augment dels nivells d’estrògens o de substàncies d’efectes similars. Aquestes substàncies poden ésser produïdes per alguns tumors com ara determinats tipus de tumors de testicle, pulmó o glàndules suprarenals. També s’incrementen els nivells d’estrògens en algunes malalties hepàtiques, com la cirrosi hepàtica, a causa del fet que s’altera la inactivació de les hormones que es produeix normalment en aquest òrgan. Altres causes de ginecomàstia són diverses malalties del sistema endocrí, com Phipotiroïdisme. Igualment, la ginecomàstia constitueix un dels trastorns que es produeixen en algunes alteracions genètiques, com la síndrome de Klinefelter, o la síndrome de Reifenstein. La ginecomàstia pot ésser causada igualment per l’administració de medicaments compostos d’estrògens o similars, que es poden indicar, per exemple, en el tractament dels tumors de pròstata. També indueixen el desenvolupament dels teixits mamaris alguns medicaments com els digitàlics, administrats en trastorns cardíacs, com també la metildopa o la clonidina, indicats en el tractament de la hipertensió arterial.