Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
cònsol de nau
Història del dret
A l’edat mitjana, jutge elegit dins una nau per tal d’administrar-hi justícia mentre fos en alta mar o en terra estrangera i atendre a la recta distribució dels queviures; era elegit pels mateixos mercaders i tripulants.
El càrrec fou reglamentat per les ordinacions de la Universitat de Prohoms de la Ribera de Barcelona el 1258 És considerat com a precedent del cònsol d’ultramar
bisturí elèctric
bisturí romà, actual i elèctric
© Fototeca.cat
Instrument quirúrgic emprat per a seccionar els teixits per mitjà de l’electricitat d’alta freqüència (10-200 megacicles), i que provoca alhora una coagulació dels teixits dels llavis de la incisió, la qual cosa evita les hemorràgies capil·lars.
És constituït per un elèctrode, que pot ésser agut, obtús o bé esfèric, muntat sobre un mànec aïllador i adaptat a un generador elèctric Hom l’utilitza per a fer raspats, escarificacions, biòpsies, obertura de quists, abscessos i bubons També és molt indicat en intervencions sobre òrgans molt vascularitzats ronyó, fetge, cervell, tiroide, genitals
frare d’estepa
Botànica
Planta herbàcia de tija carnosa, de la família de les rafflesiàcies, alta de 4 a 10 cm, amb esquames oblongues imbricades i amb un raïm terminal dens, de flors vermelloses o groguenques, masculines les superiors i femenines les inferiors.
Creix vora les estepes, les quals parasita
arvellola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades, amb circell, i flors solitàries de color purpuri, que viu a les pastures seques de l’alta muntanya, als Pirineus, a Penyagolosa, etc, sobretot en terreny calcari.
crida
Història
Dret administratiu
Publicació en veu alta, per una crida, un nunci, un cridador, un corredor o altre oficial públic, sovint precedida de toc de trompeta, de comunicacions o noves d’interès general per als habitants d’una població o un territori.
Als Països Catalans, fins al s XVIII eren iniciades per les paraules “Ara ojats”
Rodolf I de Germània
Rodolf I de Germània
© Fototeca.cat
Història
Rei de Germània i dels Romans (1273-91), duc d’Àustria, Caríntia, Estíria i Carniola (1276-82); en succeir el seu pare, el comte Albert IV, fou comte d’Habsburg i landgravi de l’Alta Alsàcia (Rodolf IV: 1239/40-91).
Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…
rocòdrom
Rocòdrom de Sant Cugat del Vallès
CM SANT CUGAT / JOSEP MARIA CASAJUANA
Escalada
Estructura artificial similar a una paret d’alta muntanya que està proveïda de preses i de vies que tenen un grau de dificultat tècnica divers, utilitzat sobretot per a entrenar-s’hi i també per a fer-hi competicions.
Castell de Gardeny (Lleida)
Art romànic
Situació Vista aèria del castell i l’església de Santa Maria, que foren seu d’una comanda, estratègicament situats al puig de Gardeny, al sud-oest de la ciutat de Lleida ECSA-J Todó Aquest castell és emplaçat al sud-oest de la ciutat de Lleida, damunt el puig de Gardeny, que, situat al marge dret del Segre, domina la partida de l’horta dita la Corda de Gardeny MLIR Mapa 32-15 388 Situació 31TCG013094 Història La presència al puig de Gardeny d’una fortificació parteix dels temps romans, o fins i tot d’un moment anterior, si bé això no es pot afirmar amb tota seguretat Se sap que en aquest puig…
Els ambients rics en líquens
Llevat dels deserts liquènics, provocats per la contaminació, o els veritables deserts càlids o freds on l’abrasió del vent carregat de partícules o l’efecte del glaç no els deixen créixer, els líquens són omnipresents en tota mena d’ambients Els líquens poden ésser un component molt important del paisatge on predominen les superfícies rocoses estatge alpí, muntanyes àrides, zones volcàniques, illes rocoses, o dels boscos humits però prou illuminats, i també del sòl, entre les mates disperses Al final de les consideracions generals sobre els líquens, hem parlat dels principals factors que en…
Viella
Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…