Resultats de la cerca
Es mostren 24789 resultats
sac
Sac
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En la cornamusa, recipient o dipòsit flexible on s’emmagatzema l’aire que fa sonar l’instrument.
L’aire insuflat per l’intèrpret a través del bufador és forçat a sortir pels tubs melòdics i bordons -atès que entre el bufador i el sac hi ha una vàlvula que impedeix el seu retrocés- tot posant en vibració les llengüetes corresponents La pressió de l’aire es regula en prémer el sac des de l’exterior amb un braç o tots dos braços, tècnica que possibilita el control de l’afinació, l’atac i el final de les notes La reserva d’aire en alguns instruments permet tocar una estona sense necessitat de tornar a bufar
pressus
Música
Nom que designa un tipus específic de neuma del qual hi ha dues variants: pressus major i pressus minor.
El signe per mitjà del qual es representa el primer inclou tres elements virga , oriscus i punctum Pel que fa al seu significat melòdic, les dues primeres notes del pressus estan sempre a l’uníson, mentre que l’última és més greu, a distància de 2a o de 3a respecte a l’anterior, que és la que representa l' oriscus en cas de trobar-se a una distància més gran, s’indica mitjançant una ’i’ minúscula o algun altre signe El signe del pressus minor és constituït per dos elements un oriscus i un punctum Apareix sempre en combinació amb altres elements neumàtics
notació dasiana
Música
Sistema de notació que es coneix sobretot perquè és l’emprat en els tractats Musica Enchiriadis i Scolica Enchiriadis, del segle IX, per a descriure els primers exemples de polifonia (organa) de la història de la música occidental.
El seu component bàsic és grec, la prosodia daseia , que una vegada modificat serveix per a designar les notes que componen el tetracord bàsic de l’escala que utilitza aquest tipus de notació re2-mi2-fa2-sol2 els signes que representen les notes dels dos tetracords i mig superiors i del tetracord inferior són els mateixos que els del tetracord bàsic, però girats cap a un costat o l’altre Els signes de la notació dasiana es colloquen alineats verticalment a l’esquerra, i les síllabes del text que es canta, en línies horitzontals o trencades, a la seva dreta
calipso
Música
Estil de música afrocaribeny basat en un cant popular improvisat, de caràcter satíric, interpretat pels esclaus africans de Trinitat i Tobago del segle XVIII i en què es comentaven esdeveniments polítics i socials.
S’estengué per tot el Carib i amb el temps passà a ser també una dansa de dos temps que es ballava als carnavals de Trinitat acompanyada de les steel bands , orquestres que utilitzaven com a instruments barrils de petroli buits que feien sonar per percussió Se’n fan diverses competicions, com la National Calypso Monarchy, per al millor autor, i la Road March, per al millor calypso de festa Un dels primers intèrprets reconeguts fou Growling Tiger, el 1930 El seguiren Arrow, Harry Belafonte, Black Stalin, Lord Kitchener, Lord Melody, Mighty Sparrow i David Rudder
Xavier Gual i Vadillo
Literatura catalana
Novel·lista.
Ha publicat la novella d’aventures Els tripulants 2001, que té com a protagonistes dos pirates perduts en el mar La seva narrativa és, però, una crítica de la contemporaneïtat, com mostra el primer llibre de narracions, Delirium tremens 2001, premi Mercè Rodoreda 2000, divuit narracions on predomina el monòleg i on es descriuen diverses formes i situacions de la vida actual Tema que reprèn i accentua a Ketchup 2006, crònica d’un jove desarrelat de l’extraradi barceloní, abocat a la integració o a la revolta Amb la novella Estem en contra 2007, guanyà el premi Pere Quart d’humor i…
Artur Guasch i Tombas
Literatura catalana
Comediògraf.
És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores
Ramon Boter
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra És autor de set poesies de caràcter amorós conservades al manuscrit espanyol 225 de la Bibliothèque Nationale de París, clarament escrites en català oriental, que giren entorn de dos pols temàtics la laudatio de la dama i la reflexió sobre la naturalesa de l’amor i sobre els aspectes psicològics i ètics de l’enamorament Aquestes composicions configuren un breu cançoner que es presenta amb un cert aire de cicle poètic i amb clares influències de Jordi de ↑ Sant Jordi i d’ Ausiàs ↑ Marc Bibliografia Riquer, M de i Badia, L 1986 Vegeu bibliografia
Baltasar Ausiàs Marc i d’Alta-riba
Literatura catalana
Poeta i jurista.
Fill de Pere Ausiàs Marc , fou donzell, jurista i senyor de Montcortès, Canós, Clariana i la Goda En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó Participà amb poemes catalans en un dels dos certàmens poètics barcelonins dedicats a la Immaculada Concepció 1580 i en un altre celebrat el 1585 sobre la diferència entre amor i desig Publicà un sonet al llibre Selva de sentències del canonge Jeroni Ferrer de Guissona Barcelona 1623 El 1584 escrigué als consellers de Barcelona un informe sobre molins de vent que consta de tres epístoles
Gaspar Blai Arbuixec
Literatura catalana
Cristianisme
Predicador i poeta.
Doctorat en teologia a València, el 1650 ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri Autor del Sermó de la s conquista de la molt insigne ciutat de València 1666, que constitueix una notable mostra de prosa barroca, de poesies segurament totes en llatí, que no han estat localitzades, i d’un himne en la mateixa llengua a la Immaculada Concepció Deixà manuscrits dos volums de Sermones de Quaresma y otros asuntos El 1671 la Universitat de València edità un llibre a la seva memòria amb una oració fúnebre de Joan Baptista Ballester i algunes poesies en llatí i castellà
,
Discurs estilístic
A Enciclopèdia Catalana, el català estàndard és l’usual, i el registre lingüístic de cada text culte, divulgatiu, colloquial s’adaptarà a qui va dirigida l’obra Cal advertir les incongruències que presentin textos escrits en una varietat altra que la central o textos escrits en un registre colloquial En casos particulars, indicats especialment per l’editor de l’obra, admetem l’ús d’altres varietats dialectals i vetllem per la seva coherència Així mateix, pretenem la redacció d’un llenguatge no discriminatori i, doncs, preferim l’ús de formes collectives que inclouen els dos…