Resultats de la cerca

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81

Treballà per a Estanislau I de Polònia a Nancy, on féu les portes de Sainte-Catherine i Saint-Stanislas Sota Lluís XVI fou, en retirar-se JAGabriel, primer arquitecte del rei gràcies a la protecció de Maria Antonieta, per a qui treballà a Versalles El 1782 i el 1784 féu, als jardins del Petit Trianon, el teatre, el Temple de l’Amor, el Belvedere i l' hameau , aquest darrer seguint el disseny de HRobert El seu estil és graciós i amable, però molt superficial

L’organitzà l’associació d’Estudiants Catalans, amb Josep Maria Batista i Roca de president de la comissió organitzadora, sota la presidència del catedràtic August Pi i Sunyer Fou dividida en tres seccions que estudiaren la problemàtica universitària i la seva projecció nacional Pere Domingo hi defensà la ponència sobre els drets dels estudiants, i Francesc Layret, la catalanitat de la universitat Una comissió permanent, presidida per Octavi Saltor, publicà el projecte que s’havia elaborat per a una universitat catalana autònoma 1919, signat per 26 catedràtics

L’assentament, de més de 5 km 2 , és situat en un lloc estratègic, al turó de Montbarbat i molt proper al mar És completament envoltat d’una muralla d’uns 370 m de perímetre amb dues torres de defensa La seva època d’esplendor foren els s IV i III aC, moment en què patí un procés d’abandonament Les excavacions arqueològiques s’iniciaren el 1978 sota la direcció de Maria del Vilar Vilà i Bota, l’equip de la qual ha continuat els treballs

Fill del mestre d’obres Josep Callís i Collell, i nebot del també mestre d’obres i escriptor Marià Callís i Collell , fou mecànic de professió Treballà a la fàbrica Hijos de Rogelio Rojo, de Masquefa, i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa designat pels mateixos propietaris per evitar la collectivització durant la Guerra Civil del 1936 El 27 de novembre de 1936 fou nomenat alcalde republicà de Masquefa, i en acabar la contesa fou represaliat

Fou ambaixador de Felip III de Castella a Venècia i contribuí a desenvolupar-hi una política de concòrdia per tal de neutralitzar la política francesa a Itàlia Posteriorment, com a ambaixador a París 1609, s’atragué hàbilment la confiança de Maria de Mèdici i s’oposà amb èxit a la política contrària als Habsburg d’Enric IV Fou decisiva la seva participació en les negociacions dels matrimonis de Felip IV de Castella amb Isabel de Borbó, i de Lluís XIII amb Anna d’Àustria

Després d’estudiar a Cambridge, a la Sorbona i a Lovaina, fou capellà de ThCranmer 1537 Vicari a Herne Kent, hi predicà la reforma Capellà reial 1540, fou acusat pels bisbes catòlics 1544 de violar els sis articles Victoriós, formà part del tribunal que jutjà i féu dimitir els bisbes Stephen Gardiner i TBonner succeí aquest com a bisbe de Londres 1550 Contrari a les pretensions de Maria Tudor, en esdevenir reina 1553, fou empresonat i condemnat a la foguera per heretge juntament amb Hugh Latimer 1555

Mestre en teologia Mercedari, professà a València el 1650 Fou catedràtic de la Universitat de Tarragona Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalanoaragonesa, sobre el qual escriví tres allegats, dos dels quals foren impresos 1678 És autor també de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi , de La Biblia parva de San Pedro Pascual , traduïda i comentada, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María , publicat pòstumament 1728

Fill de Josep Maria Bayarri i Hurtado Obtingué el premi extraordinari de final de carrera 1952 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles Rebé el Premio Nacional d’escultura 1955 Fou un dels fundadors del Grup Parpalló Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàlliques Professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València 1976-1981 Rebé la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts 1996 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana 2010

El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí