Resultats de la cerca

El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes, però l’absis…

Establerta a Chicago des del 1880, hi estudià violí i piano De seguida es lliurà a l’estudi del cant, que amplià a París, on el 1900 debutà amb una aplaudida Louise G Charpentier a l’Òpera Còmica Un any després cantà La Traviata i Manon , i el 1902 fou la primera Mélisande de Pelléas et Mélisande de C Debussy Entre el 1902 i el 1905 fou reclamada per diversos teatres europeus, especialment de Londres i Montecarlo De retorn als Estats Units, del 1907 al 1910 hi cantà amb un gran èxit de públic, especialment a Nova York, on el 1909 interpretà Salome al Manhattan Theater El 1910 entrà a formar…

Format musicalment a les ciutats d’Osaka i Tòquio, a partir del 1943 fou professor de música en diversos centres escolars de Seül El 1955 rebé el Premi Ciutat de Seül pel seu Quartet per a cordes número 1 1955 Aquest guardó li permeté, l’any següent, traslladar-se a París, on estudià amb T Aubin, i més tard a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou deixeble de B Blacher Assistí en diverses ocasions als Cursos de Darmstadt A partir del 1964 s’installà a Berlín i el 1971 obtingué la nacionalitat alemanya Impartí classes de composició a la Hochschule der Künste Berlin del 1970 al 1985 en…

Aprengué diversos instruments durant la infantesa, i a tretze anys començà a fer arranjaments Del 1943 al 1953 fou trompetista, i més tard trombonista d’una sèrie d’orquestres, entre les quals les de Joe Venuti, Buddy Rich i Count Basie El reconeixement com a arranjador li arribà quan treballà per a Woody Herman el 1948 A partir del 1953 s’establí a Los Angeles, on realitzà arranjaments per a cantants i músics de jazz Les següents dècades es dedicà a escriure i produir per al cinema, on compongué la seva primera banda sonora per al film I want to Live Robert Wise, 1958, i la televisió, amb…

Durant uns quants anys treballà com a pianista de jazz i com a compositor i arranjador per a la Benny Goodman Orchestra i, més tard, per a la Glenn Miller Army Air Force Band Es graduà a la Universitat de Yale 1952, on estudià composició amb P Hindemith Més tard fou catedràtic de composició 1957-69 i director de l’estudi de música electrònica 1960-69 d’aquest mateix centre El 1969 anà a Califòrnia, on fundà i esdevingué degà de la California Institute of the Arts Si bé les primeres obres mostren la influència neoclàssica de P Hindemith, progressivament es decantà cap al serialisme -visible a…

Inicià els estudis de piano a Buenos Aires amb P Beck i els continuà en una escola provincial, on cursà harmonia amb N Bassi i piano amb L Bernasconi Gràcies a una beca del govern argentí es traslladà a França, on fou alumne de G Mathias piano, A Durand harmonia i C Franck composició al Conservatori de París L’any 1889 tornà a Buenos Aires i hi fundà el conservatori que més tard portà el seu nom Fou el primer compositor que introduí el folklore argentí en les seves obres, cosa que contribuí a la seva divulgació Presidí diverses entitats musicals, com ara la Comisión Nacional de Bellas Artes,…

Estudià a Praga, i fins a la Primera Guerra Mundial treballà com a professor de música i director de cors a Zemun i Belgrad Acabat el conflicte, s’installà a Zagreb, on s’estrenaren per primera vegada obres seves, i també la primera òpera, Ženidba Miloševa 'El casament de Miloš', 1917 Fou director de l’Òpera de Zagreb 1921-26 i, del 1927 al 1933, també de les d’Osijek, Split i Novi Sad El 1939 se n’anà a Belgrad, on fou professor i rector de l’Acadèmia de Música de la ciutat També fou fundador director de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Sèrbia És el representant més destacat del…

Estudià teoria, piano i violí a Belgrad, i posteriorment, direcció d’orquestra amb A Nikisch al Conservatori de Leipzig 1904-08, on rebé la diplomatura Feu estades a Roma i París per a ampliar els seus coneixements i acabà establint-se a Belgrad Fou director d’orquestra al Teatre Nacional i cofundador, el 1923, de l’Orquestra Filharmònica de Belgrad, formació que dirigí fins el 1934 També dirigí l’orquestra de l’Òpera de Belgrad i exercí com a rector a l’Acadèmia de Música 1943-44, on també era professor de composició El seu estil, força eclèctic, està molt inspirat en el folklore nacional…

Estudià de molt petit al Conservatori de Varsòvia amb E Mlynarski, i a catorze anys ja tocava a la Filharmònica de Varsòvia com a primer violí El 1903 rebé un primer premi al Conservatori de Brusselles, on estudià amb César Thomson En tornar a Polònia el 1907, ensenyà al Conservatori de Varsòvia, i més tard ho feu al de Sant Petersburg 1913, on succeí a L von Auer, i també a Kíev 1917-19 Debutà a Nova York el 1921, i a partir del 1924 donà classes a la Juilliard School, tot mantenint les seves actuacions com a concertista La seva amistat amb K Szymanowski feu que aquest li escrivís algunes…

Vida S’inicià en la música a vuit anys, i aviat s’incorporà a la cobla Santjoanina com a intèrpret Posteriorment fou membre d’altres cors i cobles a Ribes de Freser, Olot, Granollers i Caçà de la Selva, vila on el 1913 fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana Entre el 1915 i el 1925 visqué a Ripoll, on fundà la Cobla L’Aliança i l’Orfeó de Ripoll, i dirigí els cors Flors de Maig i la Sempreviva, de Campdevànol En aquest període mantingué una relació epistolar amb E Morera, que l’ajudà en els seus estudis El 1925 entrà a l’Escola Municipal de Terrassa, de la qual fou també director En…