Resultats de la cerca
Es mostren 68266 resultats
llanterna d’Aristòtil
Anatomia animal
Aparell mastegador dels equinoïdeus, format per unes quantes dents (4 o 5), situades al voltant de l’orifici bucal i accionades per un conjunt complex de peces òssies i lligaments musculars; és situat a l’interior de la cavitat interna de l’animal i adopta la forma d’una llanterna.
Fou descrit per primera vegada per Aristòtil
roda de paletes
Transports
Roda proveïda d’una sèrie de braços radials a l’extrem de cadascun dels quals va muntada una peça plana, anomenada pala o paleta, que, disposada al costat del buc d’una embarcació i eventualment a la popa, amb l’eix de rotació perpendicular al seu pla longitudinal, la propulsa.
La idea de substituir els rems i les veles amb rodes de paletes és molt antiga Sembla que vaixells de guerra propulsats per rodes de paletes accionades per bous foren emprats per Marc Aureli a la batalla d’Àccium, el 31 aC, i que al s VI existiren, a la Xina, embarcacions de guerra propulsades per rodes de paletes accionades per homes Existeixen gravats del 1472 de vaixells propulsats per aquest sistema, però fou Leonardo da Vinci qui pels volts del 1500 en féu esquemes mecànics, en un dels quals dos pedals accionaven dues rodes, cadascuna proveïda de dues paletes Les rodes de paletes,…
rave rusticà
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 60 a 120 cm d’alçària, amb la soca i l’arrel engruixides i carnoses, amb fulles basals molt grosses, oblongues i crenades, i amb fulles caulinars lanceolades creuades o pinnatífides, amb flors blanques, en raïm, i amb fruits en silícula.
Procedeix d’Ucraïna i és conreada per les arrels, consumides com a condiment i com a remei, amb propietats antiescorbútiques, aperitives, diürètiques, antiraquítiques i antiescrofuloses
particular
Lògica
En la filosofia hegeliana, dit del concepte o del moment dialèctic que es troba entre l’individual i l’universal per tal com és afirmat en la seva realitat per la negació de l’altre, negació que no és inclosa en l’individual i que és superada en l’universal.
paleta
paleta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Eina que consisteix en un tros de palastre o de planxa d’acer de forma aproximadament triangular, que és proveïda d’una espiga colzada metàl·lica a la qual és fixat un mànec, i emprada pels paletes per a pastar a la gaveta, per a aplicar morter a l’obra, etc.
porós | porosa
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques que tenen una porositat que les fa permeables, amb el benentès que cal prendre aquests dos conceptes en sentit convencional, per la qual cosa hom considera que es compleix això quan la roca deixa passar l’aigua o el petroli, en una proporció apreciable, industrialment i tècnicament.
perdiu blanca

Perdiu blanca
carlosbocos (CC BY-NC)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, de 35 cm, que presenta una carúncula vermella sobre cada ull, és blanc amb la cua negra a l’hivern, i té el cap, el coll i les parts superiors més o menys brunencs durant la resta de l’any.
Té els tarsos, i de vegades els peus, emplomallats El mascle, a l’hivern, presenta una ratlla negra des del bec a través dels ulls Habita a Finlàndia, Noruega, Lapònia, Escòcia, els Alps i els Pirineus
publicació de lleis
Dret
Acte legal pel qual el text de les lleis promulgades arriba al coneixement del públic, ja sia per una proclamació solemne oral —gairebé en desús—, ja sia per l’aparició en els butlletins o publicacions periòdiques oficials i que és un requisit essencial per a l’existència de la norma legal.
El període entre la publicació i l’entrada en vigor de la llei vacatio legis varia en els diversos estats a l’Estat espanyol, és de vint dies, si hom no hi esmenta un altre termini
pressió
Sociologia
Força moral exercida per un grup (grup de pressió) en el conjunt d’un grup social, un país o un continent, amb l’establiment d’unes normes de conducta i d’uns valors ideològics, per tal de mantenir-hi una cohesió i una uniformitat que en permetin un posterior control.
renda fiscal
Economia
Avaluació de l’oscil·lació del patrimoni d’una persona física o jurídica en un interval de temps donat, i que serveix per a calcular la base imposable de determinats tributs com l’impost general sobre la renda de les persones físiques, l’impost general sobre la renda de les societats, etc.