Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
Francesc Labarta i Planas
La platja (el Maresme, 1933), pintura de Francesc Labarta i Planas
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, dibuixant i decorador.
Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’…
Castell dels Arcs
Art romànic
Els orígens d’aquest castell i el seu terme són confusos Era situat a la partida dels Arcs, al sud del terme municipal actual, i es desconeix amb certesa la seva localització exacta De bell antuvi sembla que els Arcs formà part del terme de Cambrils o bé això sembla inferir-se de la primitiva carta de poblament de Cambrils del 1152 Tanmateix, els Arcs apareix pocs anys després desvinculat de Cambrils i sota la senyoria de la família Arcs Dins el terme dels Arcs sembla que nasqué, a partir del 1210, la vila de Vinyols, que acabaria essent el centre de la demarcació La família Arcs, establerta…
Castell de Bellestar (Penelles)
Art romànic
Aquest castell és consignat per primera vegada l’any 1138, en què Arnau de Ponts, junt amb els seus germans Berenguer de Tarascó i Ramon, donen a Ramon Arnau, Guillem Miró i Bernat Olla un alou que tenien al camp de Mascançà, davant Linyola, per tal de bastir-hi un castell, anomenat Bellestar Havien rebut l’alou del comte Ermengol VI d’Urgell El 1143 Arnau Ponts, la seva muller Saurina i el seu germà Ramon manaren a Ramon Arnau que, de la meitat del castell de Bellestar que tenia per ells, en retingués dues parellades de terra i la resta la cedís als homes que hi habitessin En el…
Sant Vicenç de Garraf (Sitges)
Art romànic
Aquest antic priorat augustinià també és conegut per Sant Vicenç de Pedrabona Es trobava en l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà, on hi ha l’era del Prior i el coster de la Fita, potser els darrers vestigis de l’establiment monàstic, situat a la zona de muntanya del poble de Garraf El priorat fou fundat per rei Alfons I el Cast l’any 1163 per la donació que feu al prevere Joan, en pur i franc alou de tot el territori de les comes de Campdàsens, al massís de Garraf, amb les seves terres i pertinencies amb la condició que s’havia de construir un monestir en honor a…
Castell de Sopeira
Art romànic
El poble de Sopeira és situat al marge dret de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales, conegut també com a congost de Sopeira Una de les primeres mencions del castell de Sopeira —el qual nasqué dins l’antic districte del pagus d’Orrit— data de l’any 871, quan Enies féu donació a l’abat Frugell del monestir de Santa Maria d’Alaó d’una peça de terra situada a la villa dita Teudila, pròxima al “ castro quod dicitur Subpetra ” L’any 886, el prevere Manolf donà a Alfons, abat de Santa Maria d’Alaó, i a tots els monjos, una part de l’alou familiar que tenia al castell de Sopeira, que…
Sepultura de les Boïgues del Jut (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista de la sepultura J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a uns centenars de metres al nord-oest de Can Fèlix de Montmajor Aquesta sepultura figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 × 97,5 —y 49,5 31 TCG 975495 Des de Can Fèlix, cal agafar una pista que surt a mà dreta, al costat de la pallissa del mas en trobar, poc més enllà, una cruïlla, cal anar cap a l’esquerra La fossa és al damunt d’unes roques i codines que hi ha al costat dret d’un extens camp Necròpoli Un dibuix fet en planta,…
Charles Edward Horn
Música
Compositor i cantant anglès.
Estudià amb el seu pare, i debutà a Londres el 1809 La seva veu, si bé no tenia una gran qualitat, posseïa una extensió que li permetia cantar tant de tenor com de baríton amb resultats acceptables En el terreny de la composició fou molt prolífic, però no gaire creatiu Una gran part de les seves òperes són de caràcter lleuger i consisteixen bàsicament en cançons i algun duet Una de les més reeixides, encara representada, fou The Devil’s Bridge 1812 La seva única incursió en el camp de la grand opéra fou Ahmed al Ramel 1840, que avui es dona per perduda El 1827 anà als Estats…
Joan de Garlàndia
Música
Teòric de la música francès actiu vers el 1240.
Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per…
màfia
Sociologia
Dret penal
Complex de petites associacions secretes presidides per la llei de l’omertà i del silenci.
L' omertà ha d’ésser entesa com una força que governa la consciència pública i que és sostinguda àdhuc davant la mort Originària de Sicília, la màfia fou creada per preservar els privilegis de l’aristocràcia siciliana enfront, primer, de la invasió napoleònica i, més tard, dels camperols Hi ha qui suposa, però, que el seu origen és molt més antic i que es remunta al temps de la dominació sarraïna de l’illa, quan fou atacada pels normands, al s XI A partir del començament del s XIX, la seva força s’incrementà notablement A causa de la problemàtica social existent, la màfia es convertí en una…
diagnosi
Aplicació de l’arteriografia per obtenir una diagnosi de l’embòlia
© Fototeca.cat
Medicina
Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molts diversos signes diagnòstics.
Aquesta coneixença és obtinguda a través de l’interrogatori del malalt, de la seva observació clínica i del seu estudi analític L’interrogatori del malalt, que en termes mèdics és anomenat història clínica, és fonamental Proporciona dades sobre l’ascendència de l’individu en relació amb els caràcters hereditaris, sobre els seus antecedents en relació amb altres malalties sofertes, amb els seus hàbits i amb les seves reaccions fisiològiques, i, sobretot, sobre les alteracions, antigues o recents, que són l’objecte de la consulta mèdica L’observació clínica del malalt pot ésser ocular sobre l’…