Resultats de la cerca

Situat dins els Pirineus axials, participa d’unitats fisiogràfiques distintes un sector de la capçalera de l’Arieja, amb el torrent d’Engràcies que hi aflueix per la dreta la carena divisòria entre les aigües atlàntiques de l’Arieja i les mediterrànies cap al Segre representada pel coll i massís de Pimorent 1 031 m, la serra Rossa 2 619 m, la portella i el pic de la coma d’Or 2 826 m un fragment de la solana, a la capçalera del riu d’Aravó riu de Fontviva, que davalla de l’estany de Lanós, al SW del massís del Carlit La vegetació es distribueix entre prats alpins i pinedes de pi negre sota…

Fundat per Cir II 550-530 aC, rei d’Ansham —el Paršumaš elamita— després de la conquesta dels dominis d’Astíages, rei dels medes Ulteriors conquestes i les dels seus successors agruparen en un sol bloc tot l’Orient Mitjà antic creant un nou equilibri de forces polítiques i culturals que durà fins al s VII dC i substituint per la influència persa la dels centres tradicionals de Mesopotàmia, Egipte i Anatòlia Hom en sap poca cosa en comparació amb la seva extensió colossal cinc milions de km 2 i la seva importància Les inscripcions trilingües —antic persa, elamita i…

És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…

La capital és Toronto El territori, pla en gran part, acusa en conjunt els efectes de la glaciació, amb presència de nombroses conques lacustres i acumulació de dipòsits morènics A la forta immigració del s XIX s’ha afegit un notable creixement natural, per la qual cosa la xifra d’habitants passà de 950 000 el 1851 a 1 900 000 el 1900 i a 3 432 000 el 1930, xifra que doblà en els trenta anys següents La indústria és la primera activitat econòmica Es destaquen la siderúrgia, la fabricació de maquinària agrícola, automòbils, construccions elèctriques i la indústria química i alimentària Toronto…

Limita al N amb Quebec, a l’W amb l’estat de Maine EUA, a l’E amb el golf de Sant Llorenç i al sud amb la badia de Fundy La capital és Fredericton 46 466 h 1991 Pertany a la regió apalatxiana, i en formen el relleu una sèrie d’altiplans esglaonats, intercalats amb depressions, com la del Restigouche, al N, i altures, com les dels Northern Highlands o les de les Caledonia Hills Amb tot, la glaciació quaternària ha deixat l’empremta pertot arreu L’amplada de les marees a la badia de Fundy, la màxima del món, és aprofitada per a la installació d’una central mareomotriu a Passamaquoddy La…

El municipi s’estén a l’esquerra del riu, en un replà de 290 m alt, triàsic i plistocènic, entre crestes cretàcies sobresurten el tossal del Port 414 m, al N, la lloma del Castell 380 m i Segili 521 m, a l’E, la serra de Laguar penyots del Laguar, 793 m Al límit amb el terme de la Vall de Laguar hi ha el sanatori per a mesells de Fontilles El pla és aprofitat per a conreus de secà 307 ha i un esquifit regadiu 40 ha en el primer, destaca la vinya 23% —destinada a la producció de panses—, i en el segon, els tarongerars Havia estat un important lloc ramader el 1510 posseïa 4 881…

Situada a l’alta plana emiliana, entre el Secchia i el Pamaro, és un important centre comercial i nus de comunicacions Començà a créixer a l’època de la unificació italiana i ultrapassà les muralles que envolten la ciutat medieval de forma pentagonal Indústria d’automòbils Maserati, de material ferroviari i fabricació de calçats Universitat i diversos centres d’ensenyament Seu arquebisbal Habitada pels lígurs i pels etruscs, fou ocupada successivament pels bois segle V aC i pels gals segle IV dC Al segle VI fou conquerida pels llombards, que la disputaren als bizantins L’any 961 passà als…

El sector central del terme forma part de la vall del riu de La Hoz o riu de Zarra , que travessa el terme de SW a NE a través d’un llarg congost Tres quartes parts del terme no es conreen, i són cobertes de pinedes 1 300 ha i matollar 2 000 ha Els conreus, a la proximitat del poble, ocupen 850 ha de secà i 125 de regadiu, que aprofita l’aigua del riu Hi destaquen els cereals, les oliveres i els ametllers, i al regadiu, el blat de moro, les patates i els arbres fruiters La feble densitat s’ha mantingut permanentment la població fou estable al llarg del s XIX i fins el 1950, i…

Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades…

És situat a la part oriental de la comarca, a la sortida del Túria dels encaixaments a través dels quals travessa la comarca, en una posició de transició cap al Camp de Túria Per sobre la vall del riu s’alcen encara muntanyes, sobretot cap al S, al límit amb la Foia de Bunyol L’àrea no conreada ocupa 4 800 ha 75% del total, amb predomini del matollar 3 500 ha sobre l’àrea forestal 1 200 ha El conreu ocupa 1 300 ha de secà i 200 de reg a les proximitats del riu El secà és dedicat a cereals i sobretot a garrofers, oliveres i vinya 100 ha, mentre que el regadiu ho és a hortalisses,…