Resultats de la cerca
Es mostren 1662 resultats
Hard Rock
Cinematografia
Companyia nord-americana dedicada a l’oci, el joc, la restauració i l’hoteleria.
Fou creada per dos nord-americans residents a Londres que el 1971 hi establiren un local d’estil americà que anomenaren Hard Rock Cafe Freqüentat per musics com Eric Clapton, Pete Townshend i Carole King i altres celebritats, el 1982 obrí un segon local als Estats Units Los Angeles, Califòrnia i l’any següent, amb el tercer restaurant a Tòquio inicià una expansió mundial a la qual contribuïren els nombrosos articles de marxandatge de disseny característic, sempre vinculats al món del rock-and-roll Des de la dècada de 1990 incorporà també en el negoci hotels, casinos i altres modalitats de…
Jaume Camps i Rabadà

Jaume Camps i Rabadà
Veterinària
Veterinari.
Llicenciat a la facultat de veterinària de Saragossa 1954, s’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció d’animals A partir del 1970 s’especialitza en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis sobre cuniculicultura President de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura ASESCU, 1976-80, de l’Associació Científica Mundial de Cuniculicultura WRSA, 1980-84, fou…
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Política
Polític i jurista castellà.
Estudià a Madrid, Oxford, Lovaina i París Doctor en dret, lletrat del consell d’estat i secretari general tècnic del ministeri de justícia, intervingué de manera directa en la transició democràtica Collaborà de manera molt activa en la primera campanya d’amnistia 1976, en la llei de reforma política i en la primera normativa electoral democràtica Fou diputat per UCD i posteriorment per AP i PP Participà en l’elaboració de la constitució del 1978 Retirat de la política activa, actualment és membre de la Real Academia de Ciencias Morales y Políticas i estudiós del dret constitucional i les…
Alegret
Pintura
Llinatge d’artistes pintors de Cervera.
Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del…
Els ports de Morella
Espadats calcaris i pinedes de pinassa que flanquegen la rambla de Sellambres, a ponent de Morella Ramon Dolç Els ports de Morella 21, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els ports de Morella formen un ampli conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del Sistema Ibèric valencià Estan formats fonamentalment per calcàries cretàcies, modelades per una sèrie de falles tectòniques i processos erosius, que han configurat un paisatge d’imposants moles separades per valls En aquest sentit, destaca la mola de Garumba 1143 m, a l’oest de Morella, la mola del Carrascar…
Castell de Tragó (Cabó)
Art romànic
El lloc de Tragó és conegut des de l’any 1035 El castell fou en un primer moment del domini dels Caboet, com tota la vall La potestat dels castells que hi havia a les valls de Sant Joan i de Cabó passà a l’església d’Urgell gràcies als testaments de Guillem Guitard de Caboet 1110 i de Ramon II 1156 En aquest moment hi havia documentats a la vall de Castellbò els castells de Castellpòdol, Castellpuig, la Serra i Tragó Per tots aquests castells, l’any 1162 Arnau de Caboet i els habitants de la vall de Cabó i de Sant Joan van fer jurament feudal al bisbe Sanç de la Seu d’Urgell El document va…
Josep Canudas i Busquets

Josep Canudas
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Periodisme
Pilot aviador, un dels propagadors de l’aviació a Catalunya.
Periodista esportiu i cofundador de l’ Aeroclub de Catalunya 1915, fou un pioner de l’aviació catalana El juny del 1917 obtingué el primer títol de pilot atorgat a Catalunya, a l’Escola Catalana d’Aviació, de la qual fou professor i pilot en cap 1920 i també director 1919 Fou el cap de la primera línia aèria comercial d’Espanya, Sevilla-Larraix Marroc, el 1921 Prengué part en la guerra del Marroc 1921-22, on obtingué el grau d’oficial d’aviació Durant els anys vint feu nombroses excursions aèries per impulsar la creació de nous aeroclubs Fundà la Penya de l’Aire març del 1923, branca…
,
Simó de Guardiola i Hortoneda
Història
Política
Eclesiàstic i polític.
De família de la petita noblesa, professà a Montserrat, on estudià i més tard ensenyà del 1806 al 1814 fou el capellà del convent de San Plácido a Madrid Elegit abat de Montserrat 1814-17, hi començà la reconstrucció del monestir i reinstaurà el culte i l’escolania Bisbe d’Urgell el 1827, fou el primer català a ocupar aquesta mitra en els temps moderns Començada la Guerra Civil, dirigí la junta carlina del Principat abans que fos institucionalitzada pel pretendent El 1835, expulsat d’Espanya, s’establí a Montpeller, des d’on governà la diòcesi durant la guerra arribà a ordenar clandestinament…
Roger IV de Foix
Història
Comte de Foix (1241-65) i vescomte de Castellbò (Roger I).
Succeí el pare Roger Bernat II en el comtat de Foix i la mare, Ermessenda, en el vescomtat de Castellbò 1230 Es casà amb Brunisenda, germana del vescomte Folc V de Cardona, marit de la germana de Roger Esclarmunda, mentre Cecília, germana consanguínia seva, esdevenia la muller del comte Àlvar d’Urgell Aliat primerament del comte Ramon VII de Tolosa, al qual prestà homenatge per la part baixa del comtat, al nord del Pas de la Barra 1241, l’abandonà després passant-se al seu enemic el rei de França i fent-se'n vassall immediat 1243 El 1245 prestà així mateix homenatge a Jaume I de Catalunya-…
transhumància
Mapa sobre els camins de la transhumància a Catalunya, realitzat per Joan Vilà i Valentí el 1958
© Fototeca.cat
Història
Ramaderia
Migracions estacionals característiques de diverses espècies d’herbívors domèstics, lligades a la disponibilitat i aprofitament dels pasturatges.
Els desplaçaments, generalment d’anada i tornada, poden ser latitudinals, verticals o ambdós alhora La transhumància és una adaptació antròpica a les migracions dels herbívors en estat salvatge, i prové del nomadisme pastoral neolític sorgit a l’Àsia central La seva combinació amb economies de base agrícola sobretot a l’àrea mediterrània, l’Àsia Menor i central, el Caucas, els Andes i, des del segle XIX, a l’W del subcontinent nord-americà hauria donat lloc a la transhumància tradicional Actualment, gràcies a la disponibilitat de farratge, tendeix a ésser substituïda per l’estabulació A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina