Resultats de la cerca
Es mostren 1180 resultats
Sant Esteve, abans Santa Maria, de Vilella (Sarroca de Bellera)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església ECSA - J Marrot Vilella és un petit nucli amb una traça medieval, encinglerat damunt un turó, a l’esquerra del riu Bellera, sobre el poble de Sarroca de Bellera L’església de Sant Esteve és emplaçada al sud del nucli, al marge esquerre del carrer emporxat que creua el centre del poble Mapa 33-10 214 Situació 31TCG256925 S’hi arriba per la carretera comarcal 144 de la Pobla de Segur al Pont de Suert, de la qual surt una carretera que va a Sarroca de Bellera Des d’aquest poble arrenca una pista sense asfaltar que cal seguir 2 km fins arribar a un trencall…
Santa Maria del Vilosell
Art romànic
Situació Església d’una nau molt transformada i alterada per ampliacions tardanes ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli urbà del poble del Vilosell, que és a l’extrem sud-est de la comarca, al peu dels primers contraforts de la serra de Prades, a la riba dreta de la vall del Set Mapa 33-16 417 Situació 31TCF284835 Des de l’Albi, al costat de l’autopista A-2, cal prendre la carretera LP-7013, que en direcció sud condueix al Vilosell També s’hi arriba des de Vallclara JAA-CPO Història La primera notícia de què es disposa sobre el Vilosell data de l’any…
Ramon Borrell I de Barcelona
Ramon Borrell I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© (monestir de Poblet) Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona-Girona-Osona (992-1017).
Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut amb altres…
els Prats de Rei

Els Prats de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, als altiplans segarrencs de la comarca que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera de la riera de l’Anoia.
Situació i presentació La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km 2 Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud El sector nord i nord-est és més enlairat, amb…
La ciutat de la Seu d’Urgell i altres poblacions de la comarca de l’Alt Urgell
Art romànic
La Seu d’Urgell Vista aèria de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric en primer terme ECSA - TAVISA En una zona bastant extensa, a les planes alluvials del Segre voltades per altes muntanyes, és a dir, a l’Alt Urgell, hi ha poblacions antigues i importants, com ara la Seu d’Urgell, Castellciutat, Castellbò i Organyà Si hom vol tractar dels orígens de la Seu d’Urgell, cal remuntar-se a l’època romana, època en què el primitiu nucli de població urbana es trobava al lloc de Ciutat, l’actual Castellciutat En el mateix lloc, el més estratègic a cavall del turó que domina la plana…
Sant Climent de Coll de Nargó
Art romànic
Situació L'església de Sant Climent, vista des de la banda de migdia i des del costat nord-est, amb l’imposant campanar de base atalussada en primer terme ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església de Sant Climent, envoltada pel cementiri vell, és situada al peu de la carretera d’Isona, just on s’acaben les darreres cases del poble Aquesta església roman sempre oberta FJM-AMB Mapa 34-11253 Situació 31TCG606704 Història La vila de Nargó, denominació amb què apareix a la documentació fins al segles XV-XVI l’actual poble de Coll de Nargó, és esmentada l’any 1016, però el seu terme té un esment…
Els comtes de Pallars anteriors al 1300
Art romànic
Comtes de Pallars Isarn I 920-948 Fou fet presoner, el 904, pel governador de Lleida, Llop ibn Muḥammad, i des del 918 apareix associat al govern del seu pare el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça A la mort d’aquest, heretà juntament amb el seu germà Llop els territoris del Pallars Va contraure matrimoni amb Adelaida, amb la qual tingué un fill, Guillem, i una filla, Ermengarda, que va ser abadessa de Sant Pere del Burgal Llop I 920-v 947 A la mort del seu pare, Ramon I, governà el Pallars amb el seu germà Isarn I com a comte associat Tingué cinc fills fruit del seu matrimoni amb Goldregot,…
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
Soses
Soses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S'estén a la dreta del Segre, al sector de ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca Limita amb els municipis de Fraga a l’W, amb l’enclavament del Coll de Vinganya pertanyent a Alcarràs al NE, amb el municipi de Torres de Segre al N i a l’E, i amb el d’Aitona al S La part de llevant, a la zona alluvial fèrtil del riu, és regada per la séquia de Remolins o de Soses, i la resta, a la zona de plataformes seccionades en plans i turons que separen les conques del Segre i del Cinca Serra Pedregosa, és regada per séquies derivades del canal d’Aragó i Catalunya El terme…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina