Situació
Torre de planta quadrangular, força malmesa, al costat del camí de la Cerdanya al Berguedà.
ECSA - J. Bolòs
Torre d’un castell situada a la part alta de la vall de Ridolaina, sobre una penya al costat del camí que, passant pel Pas dels Gosolans, permet de comunicar la Cerdanya amb el Berguedà.
Mapa: 35-11 (254). Situació: 31TCG953866.
Poc abans d’arribar a Montellà, cal agafar la pista de terra que passa pel costat de l’església de Sant Genís i porta cap al Cadí. Al primer trencall s’ha d’anar cap a la dreta i al segon, a l’esquerra. Aquesta pista passa per damunt de la casa enderrocada de Sant Romà i, poc després, pel costat del castell; l’últim tros, més dolent, es pot fer a peu. (JBM)
Història
La història d’aquesta fortalesa, que era un domini dels Pinós, és força desconeguda. De fet, es corre el risc de confondre aquest castell amb el castell de Sisquer o de Sant Romà, situat a l’Alt Urgell. Tanmateix, potser és aquest castell el que l’any 1107 fou objecte d’una convinença entre Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i Galceran de Pinós i el seu fill Galceran. S’acordà que el primer tindria per aquests els castells de Josa, Ossera i Sant Romà, amb la prestació del jurament de fidelitat corresponent. L’any 1132 Galceran II de Pinós, la seva muller Estefania i llur fill Galceran establiren una convinença amb Miró Guitard de Caboet, la seva muller Dolça i els seus fills sobre la tinença de la vall de Lavansa i els castells d’Ossera, Josa i Sant Romà. (MD)
Castell
Planta i secció de la torre que centrava el castell.
J. Bolòs
Actualment, es pot veure al cim de la roca una torre de planta quadrangular. Al voltant, una mica més avall, hi ha restes de murs o marges, que potser corresponen a un recinte.
La torre té una planta gairebé quadrada. Els costats, a l’interior, tenen unes mides que oscil·len entre els 4,70 m del costat sud i els 5,25 m del costat est. El gruix de les parets és d’uns 110 cm. L’alçada total de la paret sud és d’uns 8 m. De fet, el nivell interior actual és uns 3 m més alt que el que hi ha a l’exterior, a la banda sud. Aquest nivell interior correspon al del peu de la porta. Uns 2 m més amunt d’aquest terra interior actual hi havia un trespol. Això fa pensar que almenys hi havia una planta inferior i un primer pis, separats per un trespol de fusta.
A la façana nord, gairebé a peu pla, s’obre una porta de 120 cm d’amplada. Era acabada a l’interior amb un arc rebaixat. A l’exterior les dovelles de l’arc de mig punt que hi devia haver han estat arrencades. A la paret sud, prop de l’angle sud-oest, hi ha una espitllera.
Els murs són fets amb pedres poc treballades (de 20 cm d’alt per 30 cm de llarg), col·locades en filades. Als caires hi ha carreus més grossos (de 20 per 50 cm) i més treballats.
Segurament, al voltant d’aquesta torre hi havia un recinte, que s’endevina a la banda SW, prop de la pista actual. A la banda nord, la mateixa penya on es bastí la torre serveix de protecció natural. En canvi, hi ha restes d’un mur que fa de marge uns 50 m cap a llevant. Encara més avall, en aquesta mateixa banda, hi ha un altre marge i també una balma.
Per les seves característiques, i fins i tot per la funció de guaita d’un lloc de pas, es pot establir una certa relació entre aquesta fortificació, que pot datar del segle XII o XIII, i la Torrassa d’Alp. (JBM)
Bibliografia
- Miret, 1901, pàgs. 60-61
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 417, pàgs. 229-230