Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental.
L. Prat
Al límit de ponent del terme municipal d’Odèn, prop de la comarca de l’Alt Urgell, hi ha el despoblat de la Móra Comdal, situat en una de les valls tributàries del Segre, vora el congost d’Oliana, a migjorn del barranc de la Móra Comdal i al nord-oest del tossal de la Creu.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG632638.
S’hi arriba per la carretera de Manresa a la Seu d’Urgell. Passat el punt quilomètric 88, hi ha, a l’indret de cal Giralt, un trencall, a mà dreta. Recorreguts uns 500 m, el camí es trifurca; cal seguir el de mà esquerra. Els primers quilòmetres presenten diversos trencalls a totes dues bandes del camí; cal estar atent i seguir-lo sempre. Recorreguts uns 6 km, havent passat un pont situat a mà dreta del pantà d’Oliana, hi ha un trencall, a mà dreta, el qual, amb uns 4-4,500 km, deixa a dos trencalls a mà esquerra, que amb 1 i 1,500 km, respectivament, arriben a l’església. (CRP)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Valldan. Encara que sembla que una mica tard, tingué funcions parroquials, que perdé posteriorment. Sempre depengué del bisbat d’Urgell, del qual no se separà quan tingué lloc la formació del de Solsona.
El lloc de la Móra és documentat primerament l’any 1029, amb l’aparició del riu de la Móra, i el 1036, amb la serra de la Móra.
L’església surt esmentada l’any 1042, quan la comtessa Constança donà a Santa Maria de la Seu d’Urgell la dècima que tenia a la Móra, la qual li havia pervingut del seu marit el comte Ermengol II, difunt, i corresponia a l’apèndix de Santa Eugènia als confins de la vila de la Móra.
Les funcions parroquials es constaten molt tard, l’any 1391, a la llista de parròquies que pagaven la dècima papal. Després perdé aquestes atribucions i, en formar-se el bisbat de Solsona, com la Valldan, romangué al d’Urgell després d’un llarg contenciós entre ambdós bisbes. (ABC-CRP)
Església
Es tracta d’una església d’una sola nau, de planta rectangular, coberta amb volta apuntada, tancada a llevant per un absis que supera el semicercle.
L’interior, arrebossat i pintat, presenta un arc preabsidal en degradació, apuntat. Els murs de la nau van resseguits per una cornisa arrebossada, la qual caldria escatar per veure si es tracta de l’original. El mur de tramuntana té un banc de pedra, igual que una part del mur de migjorn.
La construcció, que ha estat sobrealçada i, malgrat tot, conserva, sota la coberta de teules, de dos vessants, restes de la coberta de lloses, té un parament de pedres, simplement trencades a cops de maceta, les quals segueixen unes filades irregulars. El frontis descansa sobre un podi de pedra natural. L’absis i els murs laterals de la nau han estat resseguits per una cornisa de pedres trapezoidals tallades a bisell.
A continuació de la paret de l’arc preabsidal hi ha un mur de separació entre aquest i la nau, que s’aixeca per damunt la coberta de la nau.
El mur de migjorn té una porta formada per dos arcs. L’arc principal és adovellat de mig punt i ha estat resseguit per un arc de dents d’engranatge.
Detall d’un dels murs exteriors del temple, amb una finestra.
L. Prat
Al centre de l’absis hi ha una finestra d’arc adovellat de mig punt, i al mur de migjorn se’n pot veure una altra de les mateixes característiques. El frontis en té una de doble esqueixada i en forma d’òcul adovellat.
A l’interior, prop de la porta, hi ha una pica de pedra amb decoració incisa, posterior. (CRP)
Bibliografia
- Cebrià Baraut i Obiols: Els documents del anys 1036-1050 de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia”, 5, 1982, pàgs. 7-158.