Situació
Vista de la part de ponent de l’església, que avui conserva molt pocs vestigis de l’edifici romànic origina.
E. Pablo
Al sector septentrional del municipi més extens del Solsonès, Navès, s’alça el sinclinal de la serra de Busa, que culmina amb el Cogul (1 526 m d’altitud) i s’estén cap al cantó nord-occidental, on hi ha els cims del Capolat i el Capolatell. Aquest forma un esperó rocallós amb grans cingleres, separat de l’anterior per un tall profund al qual solament hom pot accedir per una palanca. A causa de les seves característiques geològiques, el Capolatell fou convertit, durant la Guerra del Francès, en presó militar.
Un detall del mur exterior de la capella, en el qual és visible un tros de l’aparell original.
L. Prat
Al bell mig de la serra s’estén el pla de Busa, on s’accedeix pels passos de Valielles, Vilamala o Grau del Rial al cantó nord-oriental, coll d’Arques al cantó sud-occidental i Grau de l’Areny a llevant, i pels d’Orriols i d’Escales. Al centre del pla romanen els masos de Rial i Vila i l’església parroquial de Sant Cristòfol, que havia format part, fins al segle XIX, de la contrada i batllia del castell de Castelló.
El pla és envoltat a tramuntana pels serrats de Cogul i de la Llebre i a migjorn pel de la Guàrdia, el grau de Rial i el serrat de la Capella.
La popularitat d’aquesta zona li ve donada pel fet d’ésser, després de Cadis, el primer lloc de tot l’estat espanyol on fou proclamada la Constitució del 1812.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG882622.
En arribar al punt quilomètric 9 de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que senyalitza Busa. Seguint la pista que neix en aquest indret, hom arriba al coll d’Arques, on es trifurca. Per la pista de mà dreta s’arriba al pla de Busa, després d’haver recorregut, des de la carretera N-149, 18 km. Una vegada allí, la pista passa pel mas Rial, on hi ha les claus de la capella, i continua vers ella. Sant Cristòfol és de propietat eclesiàstica, i encara s’hi celebra culte en dies determinats.
Història
El 29 de desembre de l’any 989, el comte Ermengol d’Urgell vengué al levita Cixilià la muntanya de Lord amb l’església de Santa Maria. Aquestes possessions termenejaven a occident amb el “monte de Businus”.
El 23 de maig de 1068, Arsenda deixà cent diners per a l’obra de l’església de Sant Cristòfol de Busa. Arsenda era la muller de Mir, el qual, segons opinió de Manuel Riu, podria tenir algun parentiu amb la família del vescomte Mir. Aquell signà, a continuació del vescomte Guillem d’Urgell, el document pel qual es designava abat de Sant Llorenç l’abat de Tavèrnoles, el 18 de novembre de 1019.
Església
De l’antiga església romànica de Busa solament resta una part que segurament era el seu frontis i que avui és part del mur de ponent de l’edifici del segle XVIII. En aquest mur encara es pot observar una línia de lloses que formava part de la coberta de l’església romànica.
Els paraments romànics són de carreus escairats a cops de maceta seguint filada.
El mur de llevant té un arc, tapiat, d’arc de mig punt amb adovellat de pedra tosca, resseguit per un arc de pedres rectangulars col·locades horitzontalment, també de pedra tosca.
Gairebé tot l’edifici de Sant Cristòfol de Busa és obra del segle XVIII. Això és refermat per la llinda, datada l’any 1758, de l’actual porta, oberta a migjorn.
Bibliografia
- Francesc Gurri i Serra: Santuarios de Cataluña. Santuario de la Mare de Déu de Lort, “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, anys XIII i XIV, 1960-1961, pàgs. 321-326.
- Manuel Riu Iriu: El monestir de Sant Llorenç de Morunys als segles X i XI, “Urgellia”, V, 1982, pàgs. 159-182.