Resultats de la cerca
Es mostren 4689 resultats
corranda
Dansa i ball
Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya.
De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir Se solia ballar com a final d’una sèrie de balls o després d’una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscillant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l’esquerra Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven…
hausmusik
Música
Terme alemany que literalment significa ’música de casa’ o ’música de la llar'.
És un concepte que pertany a la cultura burgesa alemanya del segle XIX, i es refereix a la importantíssima activitat musical que tingué lloc en aquell temps en les cases de la burgesia culta, en la qual participaven petits grups formats per la família i els amics íntims El repertori propi de la hausmusik estava format per peces pianístiques per a solista, però més aviat per a dues veus, molt especialment per a piano a quatre mans, els lieder per a un o més cantants amb acompanyament de piano, obres per a petits grups de cambra i nombrosos arranjaments de les òperes i les obres…
ocarina
Música
Instrument de vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon tipus flauta globular Consta d’una cavitat en forma d’ou allargat, amb un conducte amb bisell lateral, prop de l’extrem més ample És de terra cuita i té vuit forats a la part superior i dos al revers per als dits polzes de totes dues mans La forma globular fa que produeixi una singular combinació de sons harmònics Es construeix en diferents mides i tessitures Les formacions instrumentals d’ocarines foren populars a Europa i a Amèrica al començament del segle XX Aquest instrument fou inventat per Giuseppe Donati de Budrio, Itàlia, pels…
Castell de Puifel (Areny de Noguera)
Art romànic
La vila de Puifel, situada a migdia del terme d’Areny, fou lliurada per la comtessa Valença de Pallars Jussà a Santa Maria de Mur 1100 i després recuperada pel seu fill el comte Pere Ramon I en canvi de les franqueses dels homes de Castissent 1108 L’any 1112 l’esmentat comte vengué en alou a Sicarda i al seu fill Roger un pui , al comtat de Pallars, dins el castell de Montanyana, pel preu d’una mula valorada en tres-cents sous i d’un mul de cent sous, amb la condició expressa que hi bastissin una fortificació, per la qual cosa va fitar els termes i establí el dret d’empriu Segurament es…
Lluc
Publicacions periòdiques
Revista en català publicada pels missioners dels Sagrats Cors, apareguda a Palma (Mallorca) —com a continuació i superació de la revista bilingüe Lluch— a partir del gener del 1968, sota la direcció de Cristòfor Veny (fins el 1970) i del periodista Gabriel Fuster i Mayans.
Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…
Muḥammad Bouazizi
Política
Comerciant de carrer tunisià.
En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones…
Aleix III Comnè
Història
Emperador de Bizanci (1195-1203), anomenat Àngel.
Germà i successor d’Isaac II, que ell destronà amb l’ajut de la noblesa i de l’exèrcit Home inepte per als afers d’estat, deixà el govern a les mans de la seva muller Eufrosina Ducas El 1203 fou destronat pel fill d’Isaac II, Aleix Aleix IV Àngel, el qual, després d’aliar-se amb els cavallers de la quarta croada i amb els venecians, prengué Constantinoble Els croats reinstauraren Isaac II i Aleix IV, però ambdós moriren el 1204 en una revolta Els croats tornaren a ocupar Constantinoble i fundaren l’imperi llatí Aleix III partí cap a Tràcia i des d’allí passà a l’Àsia Menor, però…
Antonio Pérez
Història
Estadista castellà.
D’origen incert, el 1542 fou reconegut com a fill de Gonzalo Pérez i Juana Tobar Estudià a Salamanca i a Itàlia En morir Gonzalo 1566, titular de la secretaria d’estat, li foren confiats els afers d’Itàlia, i aviat assolí la confiança de Felip II L’assassinat de Juan de Escobedo 1578 i la seva actitud en la successió de Portugal, que l’evidenciaren com a polític corrupte, menaren el rei a destituir-lo i fer-lo encarcerar Instruït el procés —que s’allargà per les vacillacions de Felip II—, el 1590 fugí al regne d’Aragó, on fou reclamat per la inquisició, i per evitar de caure en mans…
Felip VI de França
Història
Rei de França (1328-50).
Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys fou derrotat a l’…
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Història
Emperadriu romanogermànica, reina de Catalunya-Aragó i lloctinent de Catalunya (1711-13).
Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment 1708 a Barcelona, on residí la cort El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador Carles VI , anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los Tornada a Viena, es mostrà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina