Resultats de la cerca

El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans

Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…

El 1945 fundà a Venècia, amb altres guionistes i dibuixants, Asso di Piche , revista pionera del còmic italià El 1950 emigrà, amb alguns d’aquests autors, a l’Argentina, on prosseguí la seva carrera Entre altres personatges, creà el 1970 Corto Maltese , actualització de la tradicional figura de l’aventurer a partir de models americans, amb el qual obtingué un èxit fulminant des de la primera historieta Una ballata del mare salato Posteriorment en publicà un gran nombre de sèries Pratt combinà hàbilment els recursos narratius gràfics i textuals, amb un dibuix àgil amb gran domini del blanc i…

És integrada per unes 1000 espècies, la majoria tropicals, de plantes llenyoses, laticíferes, de fulles simples alternes, de flors petites agrupades en espigues o glomèruls cimosos, o bé disposades en receptacles carnosos, i de fruits en núcula o en drupa Moràcies més destacades Artocarpus altilis arbre del pa Artocarpus heterophyllus Bagassa sp bagassa Broussonetia papyrifera morera de paper Chlorophora tinctoria fustic Ficus sp ficus Ficus carica figuera , figuer Ficus elastica ficus de cautxú, ficus Ficus religiosa figuera de les pagodes Ficus sycomorus sicòmor Morus sp morera , morer…

L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…

Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat…

La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar

El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans

Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls que presenten sovint formes prismàtiques Té una duresa de 4,5 i una densitat de 7,1 a 7,5 És de color negre, amb un esclat submetàllic Forma una sèrie isomorfa des de la ferberita FeWO 4 fins a la hübnerita MnWO 4 , amb tots els termes intermedis Es presenta en les roques ígnies pegmatites i roques granítiques, venes hidrotermals, etc Els jaciments més importants són els de Nanling Xina, Boulder i Gilpin Colorado i Cornualla Gran Bretanya Abunda al NW i a l’W de la península Ibèrica

Les seves propietats depenen de les relacions sofre-antimoni i de les porositats de les subcapes En els tubs vidicó hi ha dues varietats de capes els vidicons de capa A, que són els tubs vidicó estàndard especials per a aplicacions industrials i científiques, és a dir, per a càmeres de televisió en blanc i negre o color d’alta qualitat, i els tubs vidicó de capa B, utilitzats en conjunció amb intensificadors d’imatge de raigs X, que són especialment adients per a aplicacions mèdiques Fou ideat el 1950 als EUA i es caracteritza per les seves petites dimensions