Resultats de la cerca
Es mostren 3083 resultats
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
vidicó
Electrònica i informàtica
Tub analitzador d’imatge la capa fotoconductora del qual és constituïda per diverses subcapes (de 2 a 4) extremament primes (de 2 a 3 micres) de trisulfur d’antimoni.
Les seves propietats depenen de les relacions sofre-antimoni i de les porositats de les subcapes En els tubs vidicó hi ha dues varietats de capes els vidicons de capa A, que són els tubs vidicó estàndard especials per a aplicacions industrials i científiques, és a dir, per a càmeres de televisió en blanc i negre o color d’alta qualitat, i els tubs vidicó de capa B, utilitzats en conjunció amb intensificadors d’imatge de raigs X, que són especialment adients per a aplicacions mèdiques Fou ideat el 1950 als EUA i es caracteritza per les seves petites dimensions
uraninita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’urani, UO2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en forma de cristalls cúbics i octaèdrics, i també en masses La seva duresa és de 5 a 6, i la densitat de 10,95, la qual disminueix en passar l’U + 4 a l’U + 6 per oxidació Presenta un esclat submetàllic o mat i té un color fosc o negre És gairebé opac N'hi ha jaciments a Joachimsttal Bohèmia i també a Baviera, Noruega, Suècia, Katanga i Andalusia a Catalunya n'hi ha alguns de poc importants, com els de Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Una varietat és la pechblenda
tectita
Mineralogia i petrografia
Nom genèric d’un conjunt de vidres naturals d’origen no perfectament definit.
En general, tenen una semblança molt gran amb l’obsidiana vidre d’origen volcànic, i presenten formes molt variades, normalment arrodonides o en forma de llentilles, i de mida petita Els colors poden ésser variats, però predominen el verd clar i fosc, el negre i el marró Reben noms diversos, segons la localitat d’origen moldavita de Txecoslovàquia, billitonita de Billiton, a la mar de Java i australita d’Austràlia Les tectites poden ésser d’origen terrestre acció volcànica, accions tèrmiques en general, impactes de meteorits a la superfície terrestre, etc, o bé d’origen…
ramnàcies
Botànica
Família de ramnals.
Constituïda per arbusts o arbres, sovint espinosos, de fulles simples, alternes o oposades, amb estípules petites i fugaces, de flors poc aparents, actinomorfes, pentàmeres o tetràmeres, generalment hermafrodites, de gineceu cimoses, i de fruits, de diversos tipus Consta d’unes 600 espècies, pròpies dels països càlids i temperats Ramnàcies més destacades Paliurus spinachristi espinavessa , arn Rhamnus alaternus aladern , lladern, llampúdol, llampuga Rhamnus alaternus varietat balearica aladernó Rhamnus alpina púdol , fic Rhamnus cathartica espina cervina , cambró Rhamnus frangula …
efectes de l’acceleració
Biologia
Alteracions produïdes per l’acceleració a què és sotmès un organisme com a conseqüència d’un augment o d’una disminució de la velocitat (acceleració lineal) o d’un canvi de direcció (acceleració centrípeta).
L’acceleració afecta diversament, en virtut del principi de la inèrcia, els seus teixits i òrgans En el cas de l’home, les acceleracions intenses i de poca durada fraccions de segon ocasionen lesions dels teixits i fractures les de llarga durada uns quants segons acostumen de comportar un desplaçament o compressió dels pulmons, intestins, etc, i una acumulació de la sang al cap o a les cames Tot plegat comporta una pèrdua momentània de la vista, encegament vermell i negre, malestar general, i, en els casos més greus, congestió o isquèmia cerebral que pot arribar fins i tot a la…
moràcies
Botànica
Família d’urticals.
És integrada per unes 1000 espècies, la majoria tropicals, de plantes llenyoses, laticíferes, de fulles simples alternes, de flors petites agrupades en espigues o glomèruls cimosos, o bé disposades en receptacles carnosos, i de fruits en núcula o en drupa Moràcies més destacades Artocarpus altilis arbre del pa Artocarpus heterophyllus Bagassa sp bagassa Broussonetia papyrifera morera de paper Chlorophora tinctoria fustic Ficus sp ficus Ficus carica figuera , figuer Ficus elastica ficus de cautxú, ficus Ficus religiosa figuera de les pagodes Ficus sycomorus sicòmor Morus sp morera , morer…
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
Lee Young-Woo
Altres esports de combat
Taekwondista, entrenador i dirigent.
Cinturó negre desè dan, fou un dels mestres introductors del taekwondo a l’Estat espanyol el 1970 Collaborà des del 1980 amb la Federació Espanyola de Taekwondo FET en la promoció d’aquest esport El 2005 es convertí en responsable de les relacions internacionals de la FET i exercí de mànager de la selecció espanyola També fou vocal de la Federació Catalana de Taekwondo FCT, on treballà com a assessor de presidència i director tècnic de l’àrea d’exàmens de cinturons negres El 2009 fou guardonat amb el premi nacional que li atorgà la FET
Gimnàs Marín

Classe de kungfu al Gimnàs Marín
Gimnàs Marín
Judo
Club de judo de Barcelona.
Fundat l’any 1954 per Francisco Marín Ponce, inicialment s’especialitzà en gimnàstica i halterofília Els anys seixanta començà a oferir classes de judo Posteriorment, es traslladà al barri de Gràcia i amplià l’oferta amb les seccions de karate, aikido, jujutsu, kungfu, kick-boxing i boxa tailandesa També practica ioga i taitxí S’hi han format més d’un centenar de cinturons negres de diferents especialitats L’any 2012 era dirigit per Francesc Marín Olmos, fill del fundador, cinturó negre 7è dan i professor nacional de judo Disposa de dues plantes amb diverses sales específiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
