Resultats de la cerca

Estudià violí i composició, primer al Conservatori de Berlín i més tard a París Després de formar part de l’orquestra privada del baró rus Paul von Derwies a París durant uns quants anys, el 1881 emigrà als Estats Units, on treballà com a segon violí a l’orquestra de Boston, que abandonà l’any 1905 per consagrar-se plenament a l’ensenyament i a la composició La música de Loeffler reflecteix el caràcter cosmopolita del compositor i conté influències franceses, alemanyes, russes, ucraïneses i del jazz Les diverses reorquestracions que feu d’algunes peces pròpies, com ara el Pagan…

Estudià amb C Sachs i F Blume a la Universitat de Berlín 1925-32 El 1954 fou nomenat professor de musicologia a la Universitat de Leipzig però, a partir del 1967 li fou prohibit de publicar o ensenyar a causa de les seves crítiques obertes a les autoritats comunistes És conegut pels seus escrits més que no pas per les seves composicions, que són poc interpretades Escriví estudis sobre la història de l’òpera, especialment la produïda a Venècia, Nàpols i Hamburg durant el Barroc, la música del Renaixement i la producció de F Mendelssohn Com a compositor, és autor de l’òpera Der Tod des Orpheus…

La tècnica que creà es basa en la respiració, els principis de contracció i de relaxació de la qual atorguen una dimensió dramàtica sense precedents en el llenguatge escènic de la dansa El 1926 presentà els seus primers treballs coreogràfics a Nova York, on l’any següent creà la Martha Graham School of Contemporary Dance, de la qual sortí la seva companyia Més tard, hi incorporà Erick Hawkins, Merce Cunningham i Paul Taylor, noms clau de la dansa contemporània nord-americana En les seves obres, altament simbòliques, rescatà històries de les cultures dels indis nord-americans, d’…

Pertanyent a una família de músics, durant la seva infantesa començà a estudiar piano i trombó i d’adolescent tocà en diverses bandes locals El 1928 es traslladà a Nova York, on entrà en la banda de Ben Pollack i també actuà amb Louis Armstrong, amb qui enregistrà Knockin’a Jug 1929 Durant el període 1933-38 formà part de l’orquestra de Paul Whiteman i després, fins el 1946, actuà amb la seva pròpia big band , amb la qual gravà Wolverine Blues 1940 Del 1946 al 1951 fou membre del conjunt All Stars, de Louis Armstrong Un cop abandonat el grup, seguí treballant, en solitari o bé al…

Començà els estudis musicals al Hurstpierpoint College i els continuà a la Royal Academy of Music de Londres Emigrà als Estats Units el 1930 i el 1937 obtingué la nacionalitat nord-americana Fou un dels grans difusors de la música barroca als EUA Obtingué el càrrec d’organista de la Christ Church de Cambridge Massachusetts, i feu nombroses aparicions en concert per tot el país El New England Conservatory el distingí amb al títol de doctor honoris causa El 1947 publicà Treasury of Early Organ Music , una selecció de música per a orgue des del segle XV fins al segle XVIII Benjamin Britten i…

A partir del 1941 es formà al Conservatori de Sydney i el 1946 debutà com a concertista a la mateixa ciutat Dos anys després realitzà una gira arreu d’Austràlia amb la cantant Essie Ackland, fet que encaminà la seva carrera vers l’acompanyament Per tal d’ampliar els seus coneixements en aquest sentit es traslladà a Anglaterra, on estudià amb Peter Dawson, i posteriorment, l’any 1956, assistí als cursos que impartia Friedrich Wührer a Munic El 1961 començà a collaborar amb la soprano Elisabeth Schwarzkopf Des de la retirada de Gerald Moore es constituí en el seu successor Actuà amb algunes de…

Malgrat que inicià una prometedora carrera com a concertista, excellí especialment com un dels pedagogs més importants de l’escola russa de piano del segle XX Formà una generació de grans solistes, entre els quals S Richter, R Lupu, V Krajnev, E Gilels i V Eresko Nebot del compositor i pianista Felix Blumenfeld i cosí del compositor Karol Szymanowski, començà a estudiar piano amb el seu pare Debutà a nou anys, i el 1904 efectuà les primeres gires per Alemanya Estudià piano a Berlín amb Heinrich Barth i composició amb Paul Juon Del 1912 al 1914 estudià piano amb Leopold Godowsky…

Paul Biya, candidat de l’Agrupació Democràtica del Poble Camerunès RDPC, va ser reelegit president per un setè mandat, ja que va obtenir el 71% dels vots en les eleccions celebrades a l’octubre L’opositor Maurice Kamto, del Moviment per la Renaixença del Camerun MRC, va aconseguir-ne el 14% Els resultats van ser contestats pels aspirants opositors, en especial per Kamto, que es va autoproclamar guanyador En el discurs de la seva investidura, al Parlament, Biya va prometre duresa contra els secessionistes de les dues regions anglòfones del país, on es registren des de finals del 2017 protestes…

La coalició opositora Leep, formada principalment pel Moviment Socialista Mauricià MSM i encapçalada per l’expresident Anerood Jugnauth 2003-12, de 84 anys, va obtenir la victòria en les eleccions legislatives celebrades al desembre en aconseguir 47 dels 62 escons en joc La derrota va ser per a l’aliança entre el Partit Laborista, del primer ministre Navinchandra Ramgoolam, i el Moviment Militant Mauricià MMM, de Paul Bérenger, que va aconseguir tan sols nou diputats Amb aquesta derrota es va acabar el projecte de la coalició entre Ramgoolam –que no va ser ni escollit en la seva…

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la…