Resultats de la cerca

Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de SantJordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel…

Fill de Joan Maragall Estudià dret i filosofia i lletres Director propietari de la Sala Parés de Barcelona des del 1925, fou el principal marxant de la generació postnoucentista Membre d’Acció Catalana, el 1933 reingressà a la Lliga Durant la Guerra Civil de 1936-39 serví a la zona de Burgos, i fou secretari d’Eugeni d’Ors en la Dirección General de Bellas Artes Fou comissari de la secció espanyola de la Biennal de Venècia 1938 i directiu de diverses entitats President de l’Orfeó Català, acadèmic de SantJordi 1968 i de Bones Lletres 1971, corresponent de l’Academia…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de SantJordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de SantJordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et…

Nascuda en una família humil d’origen andalús, entrà en contacte amb l’escultura a partir del seu treball com a model de Jaume Otero i Enric Monjo, dels quals fou deixebla El 1964 guanyà la càtedra de modelatge i composició de l’Escola de Belles Arts de Barcelona primera dona catedràtica d’escultura a l’Estat espanyol El 1968 feu la primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona Seguidora d’un classicisme simplificat, destaquen les seves estàtues en espais públics, com ara el SantJordi i la seva parella , de grans dimensions, al nou edifici de la…

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, fou designat acadèmic de mèrit el 1777 El 1775, a Barcelona, guanyà amb Pere Pau Muntanya les oposicions a ajudant de director de l’escola de dibuix de la Junta de Comerç Treballà per a Erasme de Gònima decorà la seva casa del carrer del Carme i potser féu les grisalles de la torre de Sant Feliu de Llobregat Té obres a l’Acadèmia de SantJordi i a la de San Fernando

Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món de la imatge…

És un centre comercial i un nucli industrial aparells elèctrics i tabac S'hi conserva l’església de SantJordi, del s XII

Mestre estatal de karate, entrenà i formà diversos karatekes al Gimnàs SantJordi Entre els seus deixebles destacà el campió europeu José Martínez

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…