Resultats de la cerca
Es mostren 2922 resultats
defensar
Protegir, posar (algú o alguna cosa) a l’abric d’allò que pot danyar-lo.
defecte
Imperfecció, allò que en una persona o una cosa no és com ha d’ésser.
assentir
Estar d’acord amb allò que un altre diu i expressar-hi la conformitat, aquiescència.
arromançar
Posar en romanç o llengua vulgar romànica (allò que és escrit en una llengua clàssica).
corregir
Emmenar a la regla allò que se’n separa, purgar dels defectes i dels errors.
contratemps
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, perjudicial.
desembalar
Treure d’una bala, d’una caixa, d’una coberta, etc, allò que estava embalat.
necessitat
Psicologia
Sociologia
Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.
En psicologia, les necessitats s’estudien modernament dins l’apartat general de la motivació
transigir
Fer concessions en allò que és objecte de litigi, de contesa, etc, a fi d’arribar a un acord, acceptant en part allò que hom no considera just, per evitar d’entrar en judici.
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta determinat per…