Resultats de la cerca

Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent la de Balaguer…

Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…

La superfície agrícola representa només el 7% de la del terme, amb 212 ha 4 ha d’arbres fruiters 3 de pomeres i 1 d’albercoquers, 65 de vinya 39 de les quals destinades a vi de qualitat superior, 2 ha d’hortalisses, 9 de cereals i 128 de patates i farratge Quant a la cria de bestiar, hi ha 420 caps d’oví, uns 90 de boví i 40 de cabrum Té una certa funció d’estiueig, afermada amb la installació d’una casa de repòs per a convalescents La vila 276 h agl 1982 540 m alt és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris, el Puig de Sornià i la Vila aquest és el nucli primitiu, al…

És drenat pel riu de Xeraco o rambla de la Vaca el sector occidental del terme, però, pertany a la conca del riu de Barxeta La part muntanyosa, que ocupa tres quarts del territori, és coberta de matollar i alguns sectors de pinedes El secà unes 300 ha és dedicat a oliveres, garrofers i ametllers el regadiu unes 600 ha, que aprofita l’aigua de pous, ho és als tarongers i, secundàriament, a arbres fruiters La ramaderia és integrada per bestiar de llana i cabrum Hi ha apicultura Una part significativa de la població activa treballa en el sector primari La indústria es limita a magatzems de…

S'estén als vessants meridionals del pic de Posets 3371 m alt, el d’Escorbets 2209 m i els pics de Bagüenyola 3009 m, i comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per la dreta la vall de Saünc , drenada pel torrent de Llisat, que davalla de l’estany de Barbarissa, i la vall de Grist, formada per les valls de Llardana i dels Ivons i que rep per la dreta l’aigüeta de la Vall que té com a capçalera la vall de Bagüenya A l’esquerra de l’Éssera hi ha l’antic terme d’Eressué, presidit pel pic d’Eressué 1825 m Les valls de capçalera, centrades per extensos circs lacustres alguns d’alimentats per…

El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…

El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt de la seva confluència amb el riu de Maurí El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total de la vinya 630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 2 ha albercoquers i les hortalisses i el farratge 1 ha cada conreu hi ha una important cooperativa vinícola 40000 hl Hom explota pedreres de marbre 16 obrers La vila 1078 h agl 1982 100 m alt és construïda en amfiteatre als costers…

És format per tres sectors el principal, al voltant de la vila, s’estén a la plana de secà al N de la serra de la Gessa i enllaça per una estreta franja de territori vers el S amb un segon sector el pla de la Quadra situat a la zona regada pel canal d’Aragó i Catalunya séquies de la Mola i de la Magdalena, al límit amb la Noguera un tercer sector, l’antic terme de Pelegrinyó , a l’W, és separat del principal per l’antic terme de Rocafort de Llitera Hi ha 4300 ha conreades Al regadiu 700 ha hom conrea cereals, alfals, blat de moro, lli i arbres fruiters préssecs, peres, albercocs, prunes El…

El terme, molt accidentat, és drenat pel riu de Vilamalefa que des d’aquests indrets rep el nom de riu d’Argeleta , afluent, per l’esquerra, del Millars El riu ha excavat una vall estreta i profunda, fora la qual dominen turons que ocupen la major part del territori Dues terceres parts de les terres són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris El regadiu, concentrat en petits horts al llarg del riu, ocupa 22 ha, en gran part destinades a cereals Al secà s’hi fan cereals, garrofers, arbres fruiters,…

Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué poblament…