Resultats de la cerca
Es mostren 5167 resultats
gatada
Literatura
Nom donat de bon principi a les peces còmiques estrenades per la societat La Gata i degudes a Eduard Vidal i Valenciano, Conrad Roure, Josep M. Arnau i, especialment, Frederic Soler.
Després aquesta denominació es feu extensiva a qualsevol peça de caràcter paròdic on hom ridiculitza alguna actitud heroica i grandiloqüent Aquest gènere fou abundant durant tot el segle XIX
Santa Eulàlia del Camp
Convent
Convent de canonges augustinians fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 a Barcelona en una capella dedicada a santa Eulàlia pròxima a la ciutat.
El 1293 la comunitat es traslladà al convent augustinià dels anomenats frares del sac , situat dins la ciutat, a la plaça de Santa Anna actual avinguda del Portal de l’Àngel, on a la fi del s XIV, amb l’ajut de Joan I, edificaren una nova església i un claustre de bon estil gòtic En depenia el priorat canonical de Sant Pere de Cubelles El 1423, a instàncies d’Alfons IV i amb l’aprovació papal, es refongueren amb la comunitat de Santa Anna de Barcelona, abans de l’orde del Sant Sepulcre, i passaren a residir al monestir de Santa Anna Aleshores es traslladà a Santa Eulàlia una…
habitus
Sociologia
Forma d’interioritzar i d’organitzar d’un individu, de manera inconscient, la percepció de la realitat segons la posició que ocupa dins de l’espai social i que orienta la seva conducta social.
Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les decisions que…
esseni | essènia
Judaisme
Membre d’una secta jueva de Palestina formada probablement d’una escissió de la secta farisaica al s II aC.
El centre geogràfic dels essenis fou el NW de la mar Morta, vora les actuals ruïnes de Qumran hom creu que els qumranites foren essenis Ambdós grups s’havien separat de les autoritats religioses i del culte oficial del temple de Jerusalem i tenien regles pròpies de comportament Vivien en comunitats monàstiques i renunciaven a la propietat privada obeïen un superior responsable, imposaven un període de prova als nou vinguts i celebraven àpats comunitaris i banys rituals per als iniciats estudiaven la Llei en els seus mínims detalls i practicaven la pregària comuna i el treball manual En llur…
Eugeniusz Morawski-Dabrowa
Música
Compositor polonès.
Estudià al Conservatori de Varsòvia amb Z Noskowski mentre assistia a classes de belles arts El 1905 es veié obligat a deixar Polònia per motius polítics, i es traslladà a París, on continuà els estudis al conservatori, sense abandonar, però, el conreu de l’art El 1929 pogué tornar a la seva terra i l’any següent assumí la direcció del Conservatori de Poznan posteriorment fou director i professor al Conservatori de Varsòvia 1932-39 Del seu catàleg destaquen les òperes Lilla Weneda i Pan Tadeusz , uns quants ballets notables, les sis simfonies i els poemes simfònics, alguns inspirats en EA Poe…
Joan Escalas
Música
Compositor i flautista català.
Fou conegut durant la segona meitat del segle XIX com a compositor de música ballable i està documentat com a flautista en diferents orquestres de teatres barcelonins El 1875 era actiu al Gran Teatre del Liceu i també se sap que formà part de la Banda Municipal de Barcelona El seu prestigi com a solista feu que durant els darrers anys de la seva vida dugués a terme una intensa tasca pedagògica A més, li permeté de formar una orquestra de ball que gaudí de molta popularitat a Catalunya i amb la qual actuà arreu del país F Pedrell, en els seus escrits, el comparà amb el compositor de valsos…
Leevi Antti Madetoja
Música
Compositor, director d’orquestra i crític finlandès.
Deixeble d’A Järnefelt i J Sibelius a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki en el període comprès entre el 1906 i el 1910, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy 1910-11, i a Viena, on rebé lliçons de R Fuchs 1911-12 De retorn a Hèlsinki, fou nomenat sotsdirector de la Filharmònica Professor del conservatori de la ciutat i, posteriorment, de la universitat, exercí com a crític musical en el "Helsingin Sanomat" 1916-32 Fundà l’Associació de Compositors Finesos, de la qual fou secretari i, després, president 1933-36 La seva obra denota un bon coneixement…
Boris Papandopulo
Música
Compositor croat.
Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música…
Mikhail Josifovič Nosyrev
Música
Compositor i director d’orquestra rus.
El 1941 inicià els estudis al Conservatori de Leningrad i l’any següent participà com a violinista de l’orquestra en la famosa interpretació de la Simfonia Leningrad , de D Šostakovič El 1943 fou arrestat amb la seva família, per una delació infundada, i condemnat a mort, sentència commutada per la de deu anys de confinament a Sibèria Un cop complerta la pena, treballà com a director d’orquestra, primer a Vorkuta i Syktyvkar i finalment a Voronež Bon violinista i expert coneixedor de l’orquestració, que havia après d’un exemplar del tractat de N Rimskij-Korsakov al gulag, en la…
Josep Falcó i Torró
Música
Compositor valencià.
Durant la seva infantesa formà part del cor de l’església de Santa Maria d’Ontinyent Allà rebé el magisteri de Josep Mir i, un cop abandonà el cor, fou deixeble de l’organista Francesc de Paula Bonastre L’any 1858 ingressà al Conservatori de Música de Madrid, on tingué mestres com J Monasterio i E Arrieta i obtingué alguns premis d’harmonia i composició A partir del 1876 fou professor de solfeig a l’Escuela Nacional de Música Dins el conjunt de la seva obra destaquen les cançons per a veu i piano, entre les quals un bon nombre d’havaneres de saló que li proporcionaren una certa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina