Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
temps prohibits
Dret canònic
Dies en què l’Església prohibeix de menjar carn (abstinència) o d’impartir la benedicció nupcial solemne —durant l’Adv ent i la Quaresma—.
botifarra catalana
Alimentació
Mena de botifarra especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, més aviat magra i poc picolada, i tòfones, com a components principals.
Hom la sol embotir en budells de diàmetre més aviat gran 5-8 cm
paté
Paté i pa
cc0
Alimentació
Pasta, cuita, feta amb fetge d’aviram (d’oca o d’ànec sobretot), de porc o de conill, carn, llard, ous, espècies i aromàtics.
Hom l’anomena també, impròpiament, foie-gras
bresa
Gastronomia
Conjunt d’hortalisses, verdures, espècies, etc, tallades a trossos menuts, amb què es fondeja generalment una bresera per coure-hi un aliment, especialment carn.
xeviot
Ramaderia
Raça ovina del tipus britànic que es cria a les muntanyes de Cheviot Hills (Escòcia), sense banyes, de llana fina i carn molt saborosa.
El pes viu dels animals oscilla entre els 30 i els 40 quilograms, i el velló de cadascun pesa al voltant d’un quilogram
beatitud
Cristianisme
Benaventurança o consumació definitiva de l’home en la visió de Déu, en la resurrecció de la carn i en la comunió dels sants.
crostó
Alimentació
Carn dels animals bovins corresponent a la part posterior de la meitat superior de la cuixa, entre la tapa plana i el tall rodó.
bou
Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment…
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…
Àpats de festa
Representació d’un àpat en una rajola catalana Fototecacom - Museu de Ceràmica Barcelona Entre les accions que constitueixen o caracteritzen la festa, el menjar i el beure en comunitat n’és una de les més popularment destacades Des del pica-pica que inclou la més simple i humil festa d’aniversari d’una persona fins al banquet multitudinari de les celebracions convocades per un govern amb motiu d’una festa nacional La comensalitat és una mena de sagrament popular És la sociabilitat generada en l’esdeveniment de menjar en grup De fet, n’hi ha dues modalitats bàsiques en l’una, un grup o una…