Resultats de la cerca
Es mostren 2245 resultats
Jürgen Jürgens
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Musiches Gymnasium de Frankfurt amb K Thomas i a Friburg amb K Lechner El 1955 fou contractat com a director del Cor Monteverdi d’Hamburg, amb el qual realitzà diversos concerts arreu d’Europa i dels EUA, interpretant un extens repertori que inclou obres dels segles XVII-XX El 1960 fou nomenat director de l’Akademische Musikpflege, i entrà com a lector de teoria de la música a la Universitat d’Hamburg, de la qual esdevingué professor el 1972 Edità obres de C Monteverdi i A Scarlatti amb versions crítiques, i reconstruí òperes com L’oca del Caire , de Mozart Una bona…
Arthur De Greef
Música
Pianista i compositor belga.
Estudià piano, harmonia i fuga al Conservatori de Brusselles i el 1879 guanyà un Premi Extraordinari de piano ex aequo amb Isaac Albéniz Posteriorment es perfeccionà com a pianista amb Franz Liszt a Weimar, i amb Camille Saint-Saëns a París El 1887 fou nomenat professor de piano del Conservatori de Brusselles, institució en la qual ensenyà fins el 1930 S’especialitzà en l’obra pianística de Grieg, de qui estrenà diverses composicions La seva virtuositat el convertí en un dels intèrprets més cèlebres del moment Fou autor de diverses obres simfòniques i de cambra de caràcter…
Wieniawski
Música
Família de músics polonesos.
Henryk Wieniawski Lublin 1835 — Moscou 1880, professor de piano als conservatoris de Peterburg i de Brusselles, fou violinista solista de la cort imperial de Rússia Compongué diverses obres, de les quals destaquen dos concerts per a violí, dues poloneses i masurques i especialment Légende, opus 17 El seu germà, Józef Wieniawski Lublin 1837 — Brusselles 1912, deixeble de Liszt, ensenyà piano al conservatori de Moscou i compongué nombroses obres simfòniques, de cambra i pianístiques Adam Tadeusz Wieniawski Varsòvia 1876 — Bydgoszcz 1950, nebot dels precedents, és autor de les…
Esteve Solera
Música
Clarinetista i compositor.
Formà part d’una banda militar a Montlluís 1767-79, i més tard 1779 fou primer clarinet de la banda del duc d’Orleans a París Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel Fou primer clarinet de la capella reial 1785 i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació 1795 fins al 1802, que cessà per una reforma del professorat Gràcies a Lesueur, pogué entrar en la capella de música de Napoleó 1804 i fou segon clarinet de l’orquestra de l’Opéra fins a la mort Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i…
,
Hans Scharoun
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Inscrit dins la línia de Bruno Taut, amb qui collaborà, s’associà 1925 a Der Ring, la unió berlinesa d’arquitectes, defensora de l’arquitectura moderna, i urbanitzà la Siemensstadt, on construí, més tard 1930, blocs d’habitatges Després de la Segona Guerra Mundial tingué un paper remarcable en la reorganització de l’urbanisme alemany i féu el gratacel Romeu i Julieta 1957-63 i la Sala de Concerts, a Stuttgart, l’Institut de Segon Ensenyament a Lünen Westfàlia, una de les seves obres més importants, la Nationalbibliothek de Berlín 1963 i, la més coneguda de totes, la Filharmònica…
Adolf Ventas i Rodríguez
Música
Saxofonista i compositor.
Estudià a La Lira Ampostina, on debutà tocant el saxo l’any 1933 El 1947 fundà la seva pròpia orquestra Fou solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista collaborador de l’OCB i de l’Orquestra del Teatre del Liceu Catedràtic de saxòfon al Conservatori de Barcelona, escriví cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concert i transcriví nombroses composicions Recorregué extensament Europa i l’Orient Mitjà en gires de concerts A la…
,
Leandre Sunyer
Música
Músic.
Estudià amb M Ferrer i J Barba Vers el 1852 accedí al magisteri de Santa Maria del Pi a Barcelona Segons B Saldoni, Sunyer localitzà la Misa Scala Aretina de F Valls Abandonà la capella de música per dedicar-se a la docència i a oferir concerts, i també compongué un bon nombre de sarsueles catalanes Impulsà la creació de l’Associació de Compositors Espanyols Nomenat professor honorari del Conservatori de Madrid, dedicà la seva òpera Don Alfonso el Casto 1859, que restà inèdita, a la reina Isabel II Les seves composicions apleguen des de repertori de música de saló fins a obres de…
,
Tommaso Albinoni
Música
Compositor, violinista i mestre de cant italià.
Contemporani de Vivaldi, es troba en la mateixa línia d’evolució instrumental que aquest Escriví moltes obres una cinquantena d’òperes de les quals no ens n'ha arribat cap de sencera, sonates, balletti, concerts, simfonies en les quals, Sinfonie e quattro , introdueix el minuet, amb trio, entre el moviment lent i el final Bach apreciava la seva música i fins n'agafà alguns temes per a fugues Aviat, però, la seva obra fou oblidada, fins que al s XX ha tornat a ésser objecte d’un interès creixent, especialment els seus Concerti grossi i el popular Adagio , que de fet és una obra…
Blai Colomer
Música
Compositor i organista.
Estudià a València, i després es traslladà al Conservatori de París, on entrà el 1851 i fou deixeble d’AF Marmontel i F Bazin Guanyà el primer premi de piano 1861 i el d’harmonia 1863 del conservatori parisenc Professor de piano en aquest centre des del 1869, al mateix temps exercí com a organista en una església de París Compongué l’òpera La copa del rey de Thule i algunes operetes, entre les quals sobresurten Antes del mediodía i La hija de las aguas També fou autor d’obres simfòniques i marxes i escriví algunes peces de saló dos concerts per a piano i orquestra, obres de…
,
Vincent d’Indy

Vincent d’Indy
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià amb Lavignac i César Franck, del qual fou el principal deixeble i cap del grup dels seus seguidors Chausson, Chabrier, Ropartz, Duparc, etc Amb Ch Bordes i FA Guilmant fundà 1894 la Schola Cantorum de París, on fou professor El 1895 dirigí a Barcelona una tanda de la Societat Catalana de Concerts causà una profunda impressió als músics catalans i feu conèixer la música francesa d’aleshores Tornà a Barcelona el 1898 Teatre Líric, el 1908 Liceu, el 1917 Palau de la Música i el 1930 amb l’Orquestra Pau Casals Escriví òperes —amb llibret propi—, com Fervaal 1897 i L’Étranger…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina