Resultats de la cerca

És un efecte similar al de la potència de la palanca sobre el de la resistència La inversió feta mitjançant l’endeutament augmenta la rendibilitat dels recursos propis i permet de mesurar, entre d’altres elements, la capacitat creditícia empresarial

Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric

El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…

És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…

Arran de la difusió dels ordinadors, a través del menú Fonts el públic s’ha trobat de sobte amb una gran varietat de lletres disponibles i ha hagut d’aturar-se a pensar per a què servien Ha observat que es poden distingir a grans trets —les romanes pels peus, les egípcies pel gruix dels peus, i els pals secs per la manca de peus— o per detalls formals quant al perfil —perquè són arrodonides o anguloses— també ha vist diferències en els caràcters estructurals —la inclinació de les cursives, el gruix de les negretes— que cal seleccionar en un altre menú perquè són components de la…

En contacte amb l’aire és oxidat ràpidament a NO 2 , de color bru Reacciona amb clor i brom i dona halurs de nitrosil, NOX És preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac com a pas intermedi en la fabricació de l’àcid nítric, i també segons l’equació A la dècada del 1980 s’iniciaren una sèrie d’experiments que revelaren que el monòxid de nitrogen, un gas que havia estat considerat només com un contaminant atmosfèric, era generat pel metabolisme cellular i tenia una àmplia gamma de funcions biològiques com a…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

El seu nom indica pas fet en direcció contrària al pas precedent D’origen molt antic, hom l’ha ballat al Principat i al Rosselló fins avançat el s XIX Els dansaires evolucionaven, al so d’una cobla reduïda cornamusa, gralla, flabiol i tamborí, en forma de rengle i donant-se les mans oscillaven cap a l’esquerra i cap a la dreta periòdicament, i per indicació del capdanser, formaven una roda o rodada que servia de descans als balladors La coreografia consistia a donar una volta a la plaça bo i repartint els passos de manera que en acabar la música hom s’escaigués altra vegada al punt de partida…