Resultats de la cerca
Es mostren 8400 resultats
Jerzy Semkov
Música
Director d’orquestra polonès.
Fou deixeble d’A Malawski a l’Escola Superior de Música de Cracòvia 1948-51 i de B Khajkin al Conservatori de Leningrad 1951-53 Treballà també com a assistent de J Mravinskij en l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, fins el 1956 Després d’ampliar la seva formació a Praga amb E Kleiber i B Walter, en 1956-58 dirigí al Teatre Bol’šoj de Moscou, i després treballà amb T Serafin a Itàlia Entre el 1959 i el 1962 fou titular de l’Òpera Nacional de Varsòvia El 1966 fou nomenat director principal de l’Òpera Nacional Danesa, i començà a actuar per Europa com a director convidat Als EUA, on havia…
Giuseppe Sinopoli
Música
Director d’orquestra i compositor italià.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Mesina i la continuà al Conservatori B Marcello de Venècia, ciutat on tingué F Donatoni com a mestre Després d’ampliar els seus coneixements de composició als Cursos de Darmstadt amb G Ligeti i K Stockhausen, es formà com a director amb B Maderna, a Siena, i amb H Swarowsky, a Viena El 1975 fundà el Bruno Maderna Ensemble, mentre actuava cada cop més sovint al capdavant de diverses orquestres simfòniques L’any 1978 debutà com a director operístic a La Fenice de Venècia, el 1983 fou nomenat titular de la New Philharmonia Orchestra de Londres i…
Hans Swarowsky
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià composició a Viena amb A Schönberg i A Webern, i direcció d’orquestra amb R Strauss, F Weingartner i C Krauss Després d’unes primeres experiències dirigint a Stuttgart, Hamburg i Berlín durant la primera meitat de la dècada del 1930, el 1937 fou nomenat director de l’Òpera de Zuric, càrrec en el qual es mantingué fins el 1940, que passà a dirigir el Festival de Salzburg durant quatre anys Del 1944 al 1946 dirigí l’Òpera de Cracòvia, en 1947-50 la de Graz i des del 1957 fins a la seva mort fou titular de la Staatsoper de Viena Durant el període 1957-59 estigué al capdavant de la Royal…
Eugene Ormandy
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, on a partir de cinc anys es formà com a violinista Quan en tenia set començà a oferir concerts, i el 1916 inicià la seva tasca docent al mateix centre Traslladat als Estats Units el 1921 -d’on adoptà la nacionalitat al cap de sis anys-, entrà a formar part de l’orquestra del Teatre Capitol de Nova York El 1924 emprengué la seva trajectòria com a director d’orquestra, inicialment a la ràdio i posteriorment al capdavant de formacions de prestigi, com l’Orquestra de Filadèlfia, en la direcció de la qual debutà el 1931 substituint…
Walther Straram
Música
Director d’orquestra francès.
Es formà com a violinista, i com a tal entrà en l’Orquestra Lamoureux el 1892 Quatre anys després assumí la direcció dels cors de l’Òpera de Lió, i posteriorment s’installà a París, on treballà com a mestre de cant a l’Òpera Còmica i a l’Òpera En 1909-13 fou assistent a l’Òpera de Boston Passada la Segona Guerra Mundial, i de nou a París, es dedicà a la direcció de representacions d’òpera i concerts al Teatre dels Camps Elisis i al Vieux-Colombier El 1925 hi fundà la seva pròpia orquestra, excellentment considerada tant pel públic com pels directors que sojornaven a la ciutat Fou lloada per…
Judit Colell i Pallarès
Cinematografia
Directora.
Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu…
Josep Fornas i Martínez
Editor i activista polític i cultural.
Germà del pintor i dissenyador Jordi Fornas , era fill d’un militar de l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil que fou amnistiat després d’estar internat en un camp de concentració Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya 1957, fou molt actiu en la resistència política i cultural durant el franquisme L’any 1963 fundà l’ Editorial Pòrtic i posteriorment, havent-se afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya 1976, es convertí en l’enllaç a Catalunya del president exiliat Josep Tarradellas , que el nomenà delegat personal i, el 1977, membre de l’Organisme Consultiu de la Presidència de la…
Volksbühne
Teatre
Teatre popular creat el 1890, a Berlín, per Otto Brahm, al capdavant d’un grup teatral socialista, per tal de posar bons espectacles artístics a l’abast de la classe obrera.
Incorporat més tard al Deutsches Theater, aquest reeixí sobretot sota la direcció de Max Reinhardt i d’Erwin Piscator, amb creacions collectives de caire polític Quan aquests directors se n'anaren en sofrí el desenvolupament posterior de l’organització El 1939, amb el nazisme, la companyia fou dissolta Entre el 1969 i el 1978 tingué una nova edat d’or sota la direcció de Benno Besson, Manfred Karge i Matthias Langhoff Els darrers anys de l’RDA el local fou convertit en seu dels congressos del partit comunista Amb la reunificació d’Alemanya s’experimentà un renaixement sota la batuta de Frank…
Francesc Frutos i Gras
Política
Polític, conegut per Paco Frutos.
Treballador de l’empresa SAFA a Blanes, i militant del PSUC des del 1963, ingressà a Comissions Obreres 1966 i n’esdevingué un destacat dirigent El 1981 fou elegit secretari general del partit amb el suport dels “prosoviètics”, per bé que aviat impulsà el retorn del PSUC a la línia eurocomunista i d’entesa amb el PCE cessà en el càrrec el 1982 Traslladat a Madrid, s’incorporà al comitè central del Partido Comunista de España PCE i el 1988 fou nomenat secretari d’organització del partit, ja sota la direcció de Julio Anguita El desembre del 1998 succeí Anguita com a secretari general del PCE…
difusió de Brillouin
Física
Difusió de la llum causada per un fluid transparent, en la qual la longitud d’ona difosa és lleugerament diferent de la incident.
És causada per la interacció de les ones lluminoses incidents amb les acústiques degudes a l’agitació tèrmica del medi més exactament, és la difusió de la llum per causa de les fluctuacions locals i transitòries de la densitat del medi Com a resultat d’aquest efecte, l’espectre de la llum difosa presenta, a més de la ratlla corresponent a la freqüència incident ν 0 explicada per la difusió de Rayleigh , un doblet de ratlles doblet de Brillouin a banda i banda d’aquesta, amb freqüències ν 0 + 172sbν i ν 0 - 172sbν, on 172sbν = 2ν 0 V s / V sin φ / 2, essent V s i V la velocitat del so i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina